No hi ha tres equips pitjors

Fer l'onada en l'últim partit d'una temporada patètica es pot pagar molt car. I cada jornada que passa, aquella genuflexió que molts fan fer a la llotja, engreixa una mica més la factura de la mediocritat que fa alguns anys vam encetar i ara ens sembla un pou sense fi.

Trairem-nos d'una vegada la bena dels ulls: no hi ha tres equips pitjors que nosaltres. Aquesta excusa d'optimistes crònics no val, ja no col•la. Em nego a pensar que hi hagi tres equips que passin pel Bernabéu i facin passar tanta vergonya a la seva afició com la que vam sentir nosaltres dissabte.

La improvisació de la que parlàvem per aquí fa un parell de setmanes només ens pot portar desgràcies. No pot ser que el referent actual de l'equip sigui un xaval que s'ha passat catorze partits sense jugar sense cap motiu aparent. No pot ser que entri amb calçador i s'hagi de posar l'equip a l'esquena. Evidentment que és una gran notícia, però l'Espanyol actual se li queda tant petit a Javi Márquez que qualsevol secretari tècnic espavilat, coneixent les habilitats negociadores dels nostres dirigents, hauria d'estar trucant al mòbil del seu representant de dia i de nit per fer-se amb els seus serveis. I això també ens hauria de preocupar, perquè potser acabarem salvant els mobles en una altra temporada llençada a les escombraries, però no podem deixar escapar el talent que tenim a casa.

Catorze gols en vint-i-un partits (onze gols en onze partits com a locals) és una marca ridícula que només serveix per tenir molt clar on està el nostre llistó: guanyar 1 a 0 a casa i perdre tots els partits fora. Això és tot, aquest és la segona volta que ens espera, si tot va bé i els presumptament tres equips pitjors que nosaltres no desperten. I sempre que les lesions respectin els pocs jugadors solvents que tenim a la plantilla, que ocupen unes posicions molt concretes que la secretaria tècnica ha decidit no reforçar durant el mercat d'hivern.

Però per a mi, el més preocupant de tot plegat és que en aquests tres mesos ens juguem les garrofes i fa la sensació que no sabem a què juguem i, molt pitjor, amb qui es confia per jugar.




(Article publicat a PericosOnline)

Segueix llegint / Read more...

Lost - 1 dia

Per fi ha arribat el mes de febrer de 2010 i, amb ell, l'última temporada de Lost. L'estrena serà demà, dimarts dia 2, amb l'emissió dels 2 primers capítols a Estats Units. Dimecres podrem veure els 2 capítols en V.O. amb subtítols per Digital+ (qui en sigui abonat) o fent el piratilla per Internet (qui en tingui).

Aquesta sisena i última temporada tindrà 18 capítols i s'emetran a raó de 1 capítol per setmana sense interrupció, excepte els 2 primers i els 2 últims, que s'emetran d'una tirada.

El títol dels primers 12 capítols són:
6x00. Lost: Beginning of the end (capítol-resum de les 5 temporades anteriors)
6x01. LA X (1)
6x02. LA X (2)
6x03. What Kate does
6x04. The substitute
6x05. Lighthouse
6x06. Sundown
6x07. Dr.Linus
6x08. Recon
6x09. Ab Aeterno
6x10. The package
6x11. Happily ever after
6x12. Everybody loves Hugo

Segueix llegint / Read more...

Improvisant tant prendrem mal

Els entesos en la matèria diuen que els millors actors de teatre són els més capacitats per improvisar en qualsevol moment de la funció. La llàstima és que "planificació esportiva" conté la paraula "planificació", que és precisament l'oposat d'"improvisació". Potser si l'Espanyol fos un club de teatre, les últimes temporades ens hauríem classificat amb total seguretat per la Champions, però com que presumptament ens dediquem a jugar a futbol resulta que estem més a prop del descens que de cap altra cosa.

El tema és clar: si a la segona volta de la lliga sumem els mateixos punts que a la primera, tenim molts números de la rifa per l'any vinent tenir el millor estadi de segona. Això ni és alarmisme ni és ser incendiari, senzillament se'n diu realitat i objectivitat, i qui ho negui deu ser que no se'n recorda de multiplicar per dos.

Llegeixo articles i comentaris omplint-se la boca de que per fi un entrenador confia en la cantera. Jo m'inclino més en pensar que no és que el club confiï en la cantera, sinó que és l'únic recurs que han pogut trobar als problemes de l'equip. Confiar en la cantera seria comptar-hi des de la pretemporada i estalviar-nos els calers de fitxar mitjanies provinents de lligues llunyanes. Confiar en Víctor Ruiz no vol dir fer-lo debutar al Camp Nou i asseure'l a la banqueta després d'haver jugat dos grans partits. Confiar en Javi Márquez no vol dir fer-lo jugar quan s'han fet trenta-quatre proves amb jugadors diferents abans. Confiar en la cantera no vol dir improvisar amb la cantera i si sona la flauta penjar-nos medalles.

Però, ves per on, les últimes jornades els nanos de casa estan demostrant que són capaços de treure les castanyes del foc, i encara que sigui fruit de la improvisació - i, per tant, nefasta planificació - hauria de servir per fer obrir els ulls als que prenen decisions i, d'una vegada per totes, apostar-hi fort i fugir de tenir un vestidor que sembli la ONU.

Acabo parlant de les repercussions de la lesió de Moisés. Quan tothom deia en començar el mercat d'hivern que l'equip necessitava un migcampista defensiu, els planificadors van decidir afegir el setè davanter centre a la plantilla, dient que no es fitxaria ningú més. No entenc quines presses hi ha ara per portar l'enyorat stopper d'una altra lliga europea per una lesió de quinze dies. No dèiem que la plantilla estava tancada? No dèiem que apostem per la cantera?

Portem 20 punts en 19 partits. En això sí que tots estarem d'acord.


(Article publicat a PericosOnline).

Segueix llegint / Read more...

Dani Sánchez Llibre imputat per frau fiscal

(Notícia publicada al diari Público).

El despacho de abogados barcelonés que dio nombre a la Operación Pretoria se había convertido en una suerte de ventanilla a la que acudían relevantes empresarios catalanes con la intención de defraudar a Hacienda y blanquear el dinero de fondos procedentes de actividades irregulares.

Una investigación de la Oficina Nacional de Investigación del Fraude (ONIF) apunta a que, entre esos clientes, figura el Real Club Deportivo Espanyol, que contrató los servicios de los hermanos Pretus en al menos tres ocasiones.

Según los datos a los que ha tenido acceso este periódico, Pretus emitió presuntamente para el Espanyol facturas falsas por valor superior a 300.000 euros, a nombre de una sociedad con sede en el paraíso fiscal de Madeira, creada a tal efecto por el bufete de abogados. Esas facturas falsas están relacionadas con el traspaso del centrocampista Sergio, del Espanyol al Deportivo de La Coruña, y con el proceso de adquisición de la nacionalidad italiana del argentino Maxi Rodríguez, quien llegó de su país en 2002 para jugar en el club perico procedente de Newells Old Boys.

El informe de la ONIF motivó la apertura de una investigación por parte del juez Baltasar Garzón, quien también instruye el caso Pretoria, por los delitos de fraude fiscal y blanqueo de capitales. En el caso está imputado el presidente del RCD Espanyol, el empresario Daniel Sánchez Llibre hermano del diputado de CiU Josep Sánchez Llibre, en relación con el traspaso de Sergio González, informaron fuentes jurídicas.

Y también aparecen implicados otros dirigentes del club que participaron presuntamente en estas actividades irregulares, caso del ex director general José Luis Marcó, y del aún director financiero, Albert Amat de Grandes. Por parte del bufete, Antifraude señala a los hermanos Diego y Gabriel Pretus Labayen, que recibieron presuntamente la colaboración del jefe del área fiscal de la consultora Price Waterhouse Coopers, Eduardo Berché Moreno.

La Guardia Civil registró el bufete de la Avenida Diagonal el 30 de noviembre de 2005 por orden del juez de la Audiencia Nacional Fernando Grande-Marlaska. El magistrado, que sustituía a Baltasar Garzón mientras éste disfrutaba de una excedencia en Estados Unidos, avanzaba en la investigación del caso BBV Privanza, la sucursal en Jersey del banco español dedicada a abrir cuentas secretas y a comprar para sus clientes productos opacos al fisco.

Del ingente volumen de documentación aprehendido en esa fase de la operación se han derivado varias investigaciones. Del despacho De Miguel, en Madrid, surgieron las pesquisas que concluyeron en la Operación Gürtel. De los documentos intervenidos en el bufete Pretus se llegó a la trama de corrupción urbanística con epicentro en Santa Coloma de Gramenet que ha sacudido la política catalana. Y también a la que apunta al club blanquiazul.

Sociedad en Madeira

La sociedad constituida en Madeira para las facturas falsas al Espanyol recibió el nombre de Strategic Projections and Simulation Technologies-Services LDA, a la que los investigadores se refieren como SPST. Su potencial no se limitaba a gestionar traspasos y adquisición de nacionalidades sino que también podía realizar labores de scouting, es decir, supuestamente confeccionaba pormenorizados análisis de los equipos de fútbol para detectar sus debilidades y ponerlas en conocimiento de sus rivales. O por lo menos, para eso quizo hacer creer el Espanyol que la contrataba.

En el caso de la Operación Nacional, como llamó el bufete Pretus al traspaso del futbolista Sergio, el verdadero gestor fue Avelino González, padre y representante del jugador, y en ningún caso SPST. En lo que respecta a Maxi Rodríguez, el Espanyol pretendía que no ocupara plaza de extracomunitario y, aprovechando su ascendente, lo nacionalizó italiano. De nuevo, facturó la gestión a SPST cuando en realidad, la operación fue efectuada por la multinacional Imgworld, según ha determinado la investigación.

El siguiente paso de la trama consistía en colocar el dinero fuera de España. El rastro dejado ha conducido a la ONIF hasta Andorra. A las autoridades de ese país el juez Garzón ha librado una comisión rogatoria con el objeto de conocer todas las actividades de SPST en ese país y las cuentas bancarias vinculadas a la sociedad mercantil. El magistrado se ha fijado en dos compañías, Lesasa y Obatra, que recibieron sendos pagos de 180.000 y 124.000 euros presuntamente relacionados con las facturas falsas con las que se acusa al presidente del Espanyol de pretender defraudar a Hacienda.

Segueix llegint / Read more...

Destrempera

Començar el mes de gener i que el nostre objectiu sigui salvar la categoria sense massa patiments és, com a mínim, trist. Veure com llencem els pocs diners que tenim fitxant jugadors estrangers que resulten mediocres per l'equip i que acaben passant per davant dels jugadors de casa és, com a mínim, decepcionant. Comprovar com darrerament els jugadors que aporten més damunt del camp sembla fruit de la casualitat i la improvisació és, com a mínim, lamentable. Constatar que ens els últims quatre mercats d'hivern només hem fitxat o ens han cedit davanters centre és, com a mínim, preocupant.

No sé a vosaltres, però a mi no em motiva gens veure el que estan fent amb el nostre equip els responsables de la part esportiva. Ens omplim la boca de pedrera i a la vegada només fitxem argentins i uruguaians que els treuen el lloc a l'equip. El pitjor és que molts d'aquests no són millor que el tenim a casa i, a sobre, ens resulten més cars, bé sigui perquè n'hem de pagar un traspàs o perquè la seva fitxa és més alta. No tinc res contra els argentins ni el uruguaians, és igual d'on siguin, no és culpa seva que els portin aquí i ens venguin una moto que no va. Si pugessin el llistó seria una cosa però desgraciadament pel club la majoria no ho fa.

No vull estendre'm en el debat dels davanters perquè ja s'ha comentat en altres articles, però no puc estar-me de recordar-ho: tenim 6 davanters centre i què fitxem? Un davanter centre. Collonut, com si el problema fos que els davanters actuals s'afarten de fallar gols. Si el problema és que als atacants no els arriben pilotes en condicions, deu ser que el principal punt feble de l'equip està en generar ocasions, és a dir, al mig del camp.

Només tenim un Moisés que pugui fer de Moisés, ja m'enteneu. I quan no pot jugar suem tinta per trobar-li un substitut. Forlín és central i per això el vam fitxar. Però fem experiments amb ell al mig camp enlloc de gastar-nos el poc que tenim en reforçar la plantilla amb un altre stopper.

Portem massa temporades patint aquella màxima del "qui dia passa any empeny", sense rumb clar, sense tenir clar cap model de club. Els de dalt juguen al joc de les cadires i els tècnics a la ruleta, mentre que a la grada nosaltres seguirem jugant a cagar-nos en tot i al camp els jugadors directament no jugaran a res. Això sí, més val que dissabte no perdem perquè sinó la destrempera tornarà a tenir tendència cap a la cagalera.


(Article publicat a PericosOnline).

Segueix llegint / Read more...

El final de Lost no està escrit

Ahir a Los Ángeles es va fer un acte de presentació de la sisena i última temporada de Lost. Una de les millors perles que va deixar l'acte és que els últims 7 capítols encara no estan escrits, tot i que el final de la sèrie està clar (en el cap dels seus creadors) des de la primera temporada.

El 2 de febrer s'emetrà un capítol que durarà 43 minuts i que pretén ser un recull de les temporades anteriors. El primer capítol oficial de la 6ª s'emetrà el dimarts 9 de febrer i durant 16 setmanes sense descans ens aniran resolent els misteris oberts. El mes de maig s'acabarà tot i ens quedarem sense Lost.

Una de les curiositats que van explicar és que els actors s'assebenten de la seva part del guió poc abans de cada rodatge, de forma que tampoc puguin conèixer l'entramat general i el misteri sigui total.

Però el millor de tot plegat és que Obama tenia previst pronunciar el Discurs sobre l'Estat de la Nació el mateix dia 2 de febrer, i els fans de Lost s'estan mobilitzant perquè es canviï la data. Això sí que seria de traca.

Segueix llegint / Read more...

TV3 acaba i comença com sempre

Atenció, començo advertint que aquest post parla sobre el Bar$a. Ho dic per si algún culé sensible vol parar de llegir aquí i no fer-se mala sang. Però en el post no critico al Bar$a, tot i que algun ho voldrà interpretar així. Us asseguro que no és la meva intenció.

No sé perquè però, aquest migdia, fullejant el diari mentre dinava, he vist una d'aquelles notícies de palla que només serveixen per omplir alguna pàgina i per contentar la parròquia barcelonista. El titular deia que l'Iniesta i el Bojan estaven en un molt bon estat d'ànim o alguna cosa així. Total, una subnormalitat més que quedaria millor a la revista "Lecturas" que en un diari suposadament seriós.

Aquesta supernotícia, que evidentment no he llegit, m'ha recordat aquell majestuós anunci que va emetre TV3 per acabar el 2009 i per encetar el 2010. A part de recordar-me, un cop més, que no haig de tastar l'Estrella Damm, em va donar tota la raó amb la meva mania persecutòria contra TV3 i la seva barcelonitis aguda.

Com que ja havia sentit que l'últim anunci de l'any parlaria del Bar$a no em va saber especialment greu, però el que no em podia imaginar és que també seria el primer del nou any. Patètic.

L'anunci és lamentable perquè bàsicament posa a un equip de futbol com exemple de la societat que volem. És indigne i propi d'un país cutre i curt de mires que el nostre mirall sigui un equip de futbol, que està composat per nens joves, rics i molt més tontets que la mitjana de la societat, que es dediquen a fotre patades a una pilota, comprar-se cotxes cars i roba més cara mentre els que els idolatren es foten de gana i nodreixen les cada cop més llargues cues de l'atur. No ho critico perquè el suposat exemple que ens volen fer imitar sigui el Bar$a, ho critico perquè barrejen coses que no tenen res a veure. Que el Bar$a hagi guanyat 6 títols no és fruit del mateix esforç que ha de fer una família per tirar endavant, no és equiparable. El Bar$a ha guanyat 6 títols perquè té molta pasta i ha pogut motivar uns jugadors molt bons, però res a veure amb el treball que han de fer una mare i un pare de família per donar de menjar els seus fills.

I si els senyors de l'Estrella Damm ens volen fer creure que és el mateix, doncs que ens donguin la pasta que té en Laporta per fitxar i ja veuran com construim una societat pròspera.

Apa, ja m'he quedat a gust. Per cert, mentre dinava, a la taula del costat hi havia quatre homes d'uns 50 anys encorbatats fotent-se palles i dient lo bo que era l'anunci en qüestió. Aquesta és la societat que volen els de la Damm.

Segueix llegint / Read more...

Lost - Falten 22 dies

Comença el compte enrere per a la última temporada de "Lost", que s'estrena el dimarts 2 de febrer simultàniament per tot el món.

Si algú no ha vist les 5 temporades anteriors, pot visitar la web de l'ABC titulada "Lost - Starter Kit". En una estona us explicaran tot el que cal saber per quedar-se ajegut al sofà el dimarts 2 de febrer petrificat tot veient com es comença a resoldre un dels entrallats més ben pensats de la història de la televisió.

La sisena temporada la podrem veure en espanyol a Cuatro [web]. La versió original suposo que ens l'haurem de descarregar al·legalment.

Segueix llegint / Read more...

El meu 2009

Sabeu que últimament tinc el blog molt abandonat. Ja us vaig explicar (“Missing”, 13/10/2009) que la culpa de tot plegat la tenia el PDD que estic fent a l’IESE des de principis d’octubre i que me roba les poques hores lliures que ens queden entra setmana. Precisament sobre el PDD en parlaré al final.

No volia acabar l’any sense escriure alguna cosa, no sé si de resum o de què, però escriure si més no, aprofitant que en aquestes dates ens hem de posar tots una mica tontos, ser amics de tothom, ser bones persones i desitjar pau, amor, felicitat i totes aquestes mandangues vàries. Sembla com si tot l’any poguéssim dedicar-nos a ser uns cabronassos sempre i quan pels volts de Nadal ens surti l’angelet que tots portem a dins, tot i que alguns l’angelet aquest el porten tant amagat que fot fàstic.

Bé, al que anàvem: 2009. Sembla ahir que tots patíem per allò del “Efecto 2000” i aquí estem, tan panxos però amb 9 anys més al sarró. Senyors, us n’heu adonat que d’aquí a una setmana encetarem l’any 2010!?! Déu n’hi do, 2010. Aquest any el pronunciàvem quan estàvem a BUP i sonava molt llunyà, tant llunyà com ara ens sona allò d’estudiar Física i Química a BUP. L’altre dia estava fent números i resulta que en pocs mesos farà 16 anys que vam acabar COU. Setze anys!

2009. L’any que en Marc ha fet 3 anys. El tercer any que hem hagut de passar sense la mare que va contribuir tant a que ara jo sigui com soc i que tant trobo a faltar encara que no ho vaig pregonant als quatre vents. De vegades penso que no he acabat d’assimilar que no hi sigui, i quan arriben les festes de Nadal me n’adono que, efectivament, no ho he assimilat i que pagaria el que fos per veure-la sentada a taula el dia 25. Però ja sabeu, molts per experiència pròpia, que la vida pot arribar a ser molt cabrona (per dir-ho finament).

Aquest any també ens ha deixat el meu avi, per culpa d'un altre maleït càncer. Espero que des del cel segueixo estimant el seu Espanyol i cuidi la meva àvia des de la distància.

En Marc és tot un homenet. És un autèntic crack. És la llum que ens ajuda a fer-nos forts ens els moments difícils, en els dies en que ho engegaries tot a rodar. Un simple somriure seu em fa canviar instantàniament el xip i em recorda que el que més m’ha d’importar és la família. La feina està molt bé, sobretot si t’agrada com a mi em passa la majoria de dies, et proporciona diners per viure, t’ajuda a realitzar-te i tot allò que diuen, però cada cop tinc més clar que el primer són la Cris i en Marc, la meva família. Sense ells no crec que pogués llevar-me.

Els pericos també hem patit i de valent aquest 2009. Primer per salvar-nos del descens en una recta final de temporada mítica i estratosfèrica, però sobretot per la mort del grandiós Dani Jarque, l’etern capità, que ens va deixar de la forma més rastrera possible. És un altre exemple de les grans putades de la vida, que pràcticament només poden servir per fer-nos més forts i estar més units. En el pla positiu mai podré oblidar que jo vaig estar a l’Orinal el dia que De la Peña va fer callar els culés, aquell dia que per primera vegada a la història de la Lliga l’últim classificat guanyava al camp del líder. És una mala època pels que no volem viure sota la dictadura culé, la pressió mediàtica i social en la que estem immersos els pericos molts cops és inaguantable. Sort que personalment puc esbravar-me escrivint la columna setmanal a l’oasi de PericosOnline, on cada cop més pericos ens trobem per respirar aire no contaminat. Per cert, aquest 2009 ha estat el primer cop que en Marc ha trepitjat l’estadi de l’Espanyol. Espero amb totes les meves forces que no es desviï del camí que el farà fort.

A principis d’octubre vaig començar el PDD. Fins ara han estat 3 mesos intensos de molta feina i encara ens en queden 3 més. Estic aprenent moltíssim, estic molt content d’haver decidit fer-lo. Però sobretot estic descobrint a unes persones meravelloses, les que formen el grup 6, el meu grup. Espero que aquests 3 mesos que ens queden per davant només siguin una part d’una amistat que segueixi molt de temps més, inclús amb els 2 socis del Bar$a que hi ha.

De política em fa molta mandra parlar-ne, bàsicament perquè els polítics que tenim per tot arreu són una autèntica merda que només mira pels seus propis interessos. Em van engrescar molt les consultes per la independència, però em temo que no ens portaran enlloc. Tant de bo m’equivoqui.

Apa, ja està, resum personal de l’any fet. Només queda desitjar de tot cor a tots els amics que us passeu pel blog que passeu un Bon Nadal amb la vostra família i que el 2010 estigui farcit de notícies magnífiques per tots. Que els mals moments, que n’hi haurà, siguin molt pocs i es puguin oblidar ràpidament. I salut, molta salut per tots.

Segueix llegint / Read more...

Guanyen les trampes

De les mans de Messi a la piscina de Xavi. Aquesta és la millor pedrera del món. Aquests són els millors jugadors del món. Aquests són els futbolistes que veiem cada cinc minuts per la tele. Aquestes són les persones que volen posar-nos com exemple per als nostres fills. Aquests són els que guanyen premis, els que aixequen pilotes d'or, de plata i de llautó, els que col•leccionen FIFA Worlds Players i els que cobren sous estratosfèrics que cap de nosaltres podrem arribar a olorar mai.

I, per damunt de tot, aquests són els tramposos.

Però la culpa no és d'ells, és dels periodistes que s'ompliran la boca des que l'àrbitre piti el final del partit pregonant als quatre vents que són tan meravellosos. Els presentadors de telenotícies que començaran els informatius pujant els tramposos als altars. Els directius que diran que normalment els àrbitres els perjudiquen. Els de la gent que es creurà totes aquestes mentides i pretendran defensar-les dient que allò del "Villarato" és ciència-ficció. Els que mai criden "a segunda, a segunda" (en perfecte castellà).

Aquest vespre Golliat ha guanyat David fent trampes, igual que ho va intentar fer a la lliga de fa tres temporades marcant amb la mà. Però aquella vegada va intervindre alguna mena de justícia divina i no van poder passar de l'empat i el partit sempre els servirà per recordar que Tamudo és el dimoni, l'anti-català per excel•lència i que els pericos ens vam posar tant contents per haver-los fotut la lliga enlaire. Ningú parlarà mai que Messi va marcar clamorosament amb la mà, cap periodista del règim va sortir a recriminar-li l'acció, tots van carregar contra nosaltres.

I com aquesta, tantes i tantes vegades que guanyen fent trampes, que els indulten per no haver-se presentar a un partit de Copa, que els xiulen penals a favor, que no els expulsen encara que facin entrades criminals, que es queixen com nenes simulant faltes, que els permeten cridar els àrbitres, que exigeixen més protecció pels seus jugadors de porcellana argumentant que són els millors.

Partits com els d'avui em permeten recordar que tinc molta sort de no ser un borrego més que segueix el remat creient-se tot el que diu el dictador i la premsa repeteix.

Abans de començar el partit pensava que avui faríem el ridícul més espantós, però m'haig de treure el barret davant dels nostres jugadors, que han posat que tot el que havien de posar sobre el camp i només han sortit derrotats per culpa d'un àrbitre acomplexat i un jugador trampós. Molt bo, però trampós.

(Article publicat a PericosOnline).

Segueix llegint / Read more...