Hem
fracassat a la Copa. Caure contra un equip de dues categories inferiors a doble
partit és un fracàs, es miri com es miri. Les excuses només serveixen per
suavitzar la derrota, per tapar-nos les vergonyes, per auto-enganyar-nos.
Fer
crítica de l’eliminació comporta el linxament per mal perico, perquè sembla que
no fas costat a l’equip, a l’entrenador i al projecte esportiu del club. El
millor és callar, dir que un camp amb menys de 6000 persones és un infern i que
els nostres jugadors prou fan amb el que fan, tenint en compte que fa dos anys
jugaven a Tercera. I ja està. Passar pàgina i pensar en el Mallorca.
Doncs
mireu, jo ara mateix no tinc cap ganes de pensar en el Mallorca. En tot cas ja
hi pensaré dissabte quan entri per la porta de l’estadi. I animaré, com sempre,
una cosa no treu l’altra.
Actitud.
A la gespa va faltar actitud. Dels jugadors i del cos tècnic. Encara no he
sigut capaç d’entendre per què contra el Barça no vam canviar el nostre sistema
de joc i, en canvi, contra el Mirandés vam dedicar-nos a veure-les venir. És incomprensible
com els nostres jugadors es van deixar acular per una colla de jugadors
amateurs i van passar-se l'última mitja hora tancats a l’àrea. Per no parlar
del partit d’anada, que és on vam regalar moltes de les opcions de passar l’eliminatòria.
L’actitud de la plantilla es demostra a la gespa.
Aptitud.
Si tenim els jugadors que tenim no és per culpa d’aquests. Els jugadors es
compren i es venen per decisió de les àrees esportiva i econòmica. Així ha de
ser i així se’ns ha dit que és. És el famós projecte esportiu, és el futur
esplendorós que ens espera, segons el President. És el projecte que permet
pagar-li una fitxa molt alta a Dátolo perquè acabi jugant algunes estones però
que descapitalitza la plantilla cada temporada perquè necessitem diners. L’aptitud
de la plantilla es determina des dels despatxos, no des de la gespa.
L’eliminació
en mans del Mirandés sabíem que podia passar abans que comencés el partit. I
això és el que més ens ha de preocupar. La classificació actual a la Lliga intuïm que
pot ser irreal i les il·lusions se’ns poden escolar entre les mans com ja va
passar la temporada passada. Tothom parla del miracle que està fent Pochettino
amb aquesta plantilla. I això és el que més ens ha de preocupar.
Cal que
algú repensi seriosament cap a on estem anant. Perquè aquesta temporada està
sonant la flauta a la Lliga, però els miracles de Pochettino (potser ha heretat
la famosa flor al cul de Dani?) algun dia s’acabaran, i les carrosses es
convertiran en carbasses.
0 comentaris:
Publica un comentari