Segueixo donant-li voltes a l'eliminació de la Copa.
Llegeixo alguns comentaris a Twitter i a PericosOnline seguint el següent fil argumental: només s'ha perdut un partit, cal mirar endavant i no fustigar-nos.
Llegeixo alguns comentaris a Twitter i a PericosOnline seguint el següent fil argumental: només s'ha perdut un partit, cal mirar endavant i no fustigar-nos.
D'acord. Dimarts vam perdre un partit i prou. Amb tanta mala llet que això ha suposat l'eliminació i, per tant, la impossibilitat de plantar-nos a semifinals. S'obliden de dir es pot tenir una relliscada si la Copa fos a partit únic i a camp de l'equip d'inferior categoria. S'obliden que la setmana passada ens van repassar a casa i que només un miracle va aconseguir que marquéssim 3 gols en 5 minuts.
Per mi no va ser un partit i prou. Per mi va ser la constatació que aquesta plantilla s'aguanta amb pinces. Va ser la demostració que cada temporada estem tentant més a la sort. Cada any tenim menys jugadors determinants perquè ens ho venem tot. Com em deia en Miquel per telèfon, semblem un outlet.
Jo no tinc cap ganes de fustigar-me. El disgust per l'eliminació ja l'he superat. De fet, a mi no em va deixar tant tocat com molts diuen. Potser perquè abans del partit jo veia l'eliminació com a molt probable. Vaig fer algunes piulades al respecte, i ens vam creuar alguns mails amb uns amics en aquest sentit. Com que veia que la nostra plantilla tant jove tindria molt difícil aguantar la pressió d'exercir de favorits a Anduva, quedar eliminats no era cap utopia, ans el contrari.
El problema d'una plantilla plagada de xavals és que costa aguantar la pressió quan les coses es torcen. D'altra banda, aquesta joventut també es creix quan el superfavorit és el rival (exemple: el derbi contra el Barça).
En cap moment he pretès que ens fustiguem, ni que llencem la Lliga, ni que ho cremem tot. El que estic intentant fer és sacsejar una mica les consciències. El que m'agradaria és que el Consell d'Administració es parés un moment i es pensés si el camí que estem prenent des de fa algunes temporades és prou segur. El dia a dia ens devora a tots. Només demano parar un moment i reflexionar, fer autocrítica, agafar perspectiva.
Dir que l'eliminació de Copa és un fracàs perquè el rival està dues categories per sota em sembla que és prou evident. Això no vol dir que no confiï en els jugadors o l'entrenador. No. Ja he dit que ells són allà perquè algú ha decidit que hi siguin, en detriment d'altres que hi eren i que ja no hi són. Pels motius que siguin i que ara no venen al cas, però ja no hi són.
Sobre la classificació a la Lliga. Estem cinquens. Tothom, absolutament tothom diu que és un miracle, que Pochettino està fent malabarismes amb la plantilla que té, que està treient petroli. Bé, doncs no entenc perquè la gent s'indigna quan escric que la cinquena posició podria sembla irreal. No ho entenc, és contradictori que algú defensi Pochettino perquè està fent més del que seria normal però en canvi es defensi que la posició a la Lliga és totalment normal. No ho entenc.
En fi. Dissabte tocar animar l'equip, evidentment. Demanar autocrítica i reflexió no està renyit amb donar suport a l'equip i desitjar que guanyem, sumem el màxim de punts possibles i puguem acabar classificant-nos per alguna competició europea. Faltaria més.
Finalment, als que em titllen d'oportunista per escriure el meu article de PericosOnline "Les carrosses es convertiran en carbasses" després de l'eliminació contra el Mirandés, només els demano que em diguin quan es pot fer autocrítica en aquest club sense ser titllat de mal perico. Dic això perquè cada cop que he escrit que cal fer autocrítica i ser més ambiciosos m'han dit "ara no toca". Quan toca? O potser és millor no parlar-ne mai i amagar la merda sota l'estora?
Finalment, als que em titllen d'oportunista per escriure el meu article de PericosOnline "Les carrosses es convertiran en carbasses" després de l'eliminació contra el Mirandés, només els demano que em diguin quan es pot fer autocrítica en aquest club sense ser titllat de mal perico. Dic això perquè cada cop que he escrit que cal fer autocrítica i ser més ambiciosos m'han dit "ara no toca". Quan toca? O potser és millor no parlar-ne mai i amagar la merda sota l'estora?
6 comentaris:
Porque el ser humano que te escribe en POL, soporta ventajosamente todo aquello que no le afecte diractemente. Roza el fanatismo. Es incapaz de aprende-her y se siente herido si se le critica en su planteamiento. Así de simple. Te dejo una (y van dos) carta en POL.
Salut
Miquel: eres mi Sancho Panza... has visto los molinos que nos rodean?
No es el momento...Avui aixó no toca...Ya vendrán tiempos de pedir cuentas, etc, etc...todo se reduce aquello tan viejo y manido de "ver la paja en el ojo ajeno y no ver la viga en el propio", somos humanos y ya se sabe la crítica al otro hasta puede ser simpática, la crítica a uno mismo como que no nos va y así nos suele ir...y me encanta, en tiempos tan acelerados y raudos que nos imponen y nos imponemos tu consejo de parar un poco y reflexionar...Bien hecho...
Crack més que crack!!!
El fútbol és passió i com bé diu en Miquel, quan toquis el plantajament dels que no pensen com tú, sortiran carregant contra l'autor de tal atreviment.
El fet d'opinar públicament et manté subjecte a la crítica de la teva audiència.
L'activisme perico del que fas gala ajuda a l'entitat.
El Consell d'Administració fa la seva però seria bó que estiguessin al tanto del que es parla entre la massa social a POL i a les xarses socials. Evidentment, moltes coses no seran possibles, però si tindriem una gestió més transparent.
Creo que humillarse no es humillante. Que una crítica bien elaborada por los jugadores por como han enfrentado 180 minutos contra personas que han puesto ilusión contra aptitud (porque unos son más aptos que otros -por eso son profesionales de primera-), sería bien recibida. Que un gesto de sobriedad y de empatía para con los seguidores blancs i blaus, sería de buen recibo. Que lo de pasar página no tendría que ser ya, sino una historia después de leer como han jugado, en la ida y en la vuelta. Creo que una lección de humildad sería bien recibida por los que como yo, como nosotros, les damos al futbol solo la atención que se merece, pero sin olvidar que dentro del corazoncito, acompañamos unos colores, no mejores que los del Mirandés, pero si los nuestros. Simplemente no han estado los nuestros a la altura. Y no hay excusas. Decía Parménides que : " Lo que es, es, y no puede no ser " . Esta vez si que fue... Salut
Brillant article, Oscar, i molt bons els comentaris. És cert que ens cal autocrítica, però no l'esperis a llocs com POL. Els pseudònims són perillosos, i em consta que a POL, sota pseudònim, hi escriuen membres del Consell i molts amiguets amb indicacions expresses i clares.
L'eliminació en sí, en abstracte, no és pas tan dramàtica. Som l'Espanyol, i no fa pas tant era habitual que ens eliminés el Terrassa, el Sabadell, l'Hospi... a les primeres de canvi. El problema rau en la manera que ens eliminen: no tenim un dia dolent, en tenim dos. I en el segon hi anem avisats. I al nostre equip tots tenim clar que ens el poden guanyar en qualitat, en experiència, en saber estar, i en el què es vulgui menys en actitud! En mpenta i ganes, en actitud no, joder!!! I en això, com bé dius al post anterior, ens van passar la mà per la cara. Això és el que no m'agrada.
Evidentment ara cal pensar en la lliga (m'horroritza el record de la passada, de la 2a volta), i cal animar l'equip. Que no ho dubtin, que ho arem. Però cal que algú faci, públicament i de manera expressa, examen d'aquesta eliminatòria. Ho entén senyor Pochettino???? I més per a tots aquells que pensem que l'Espanyol hauríem de ser un equip "copero", de tenir la copa cada any com a objectiu i donar-li molta importància.
Salut i futbol!
Publica un comentari