Casualitats de la vida. A principis de la setmana passada em vaig acabar de llegir el llibre "La pilota no entra per atzar", de Ferran Soriano. El llibre parla de l'arribada i la gestió del F.C. Barcelona de la mà de Ferran Soriano i de tota la Junta Directiva presidida per Joan Laporta.
El llibre em va agradar, perquè explica com un grup de professionals va aplicar principis de gestió de l'empresa privada a un club de futbol. I els resultats van ser bons i evidents, mal que ens pesi als pericos, evidentment. Una cosa no treu l'altra. El llibre demostra que el futbol en general, i l'Espanyol en particular, té molt marge de millora si s'apliquen idees del món de l'empresa i tot plegat s'executa per professionals que provinguin d'aquest entorn.
Però jo no vull parlar del llibre del senyor Soriano. Jo vull parlar de l'empresa que s'ha enfonsat a mans del senyor Soriano: Spanair.
A Ferran Soriano el van col·locar al capdavant d'Spanair perquè s'havia fet un nom a la Junta Directiva del Barça. Tots recordem aquell documental del "Barcelona confidential" (sí, aquell en el que Laporta li deia al "Sandrusco" que "m'estic posant com un bacó"). Tots els directius, que encara no tenien ni 40 anys a aquelles alçades, es passejaven per Barcelona conduint el seus Porche Cayennes. Eren joves, triomfadors i amb un MBA d'Esade sota el braç. La tant nostrada "societat civil" va encomanar-se a Ferran Soriano perquè enlairés, mai millor dit, Spanair, un dels símbols de la Catalunya triomfant.
Doncs bé, després de 3 anys de gestió de la companyia, Spanair s'ha enfonsat de forma miserable, deixant un forat de més de 500 milions d'euros (centenars de milions provinents d'inversions públiques) i certificant una gestió lamentable i nefasta. I el concurs de creditors, per cert, ha estat presentat tard i malament. Quan una empresa va malament, els seus gestors (si són bons), han de presentar un concurs voluntari, posant-se en mans del jutjat mercantil. Esperem que algú prengui mesures legals contra aquesta aberració empresarial. Però en aquest país, em temo que no passarà res.
Avui el Govern de la Generalitat ha titllat la gestió d'Spanair com exemplar. I tota la claca nacionalista-aborregada aplaudeix amb les orelles. La societat civil, la burgesia catalana s'ha fotut una hòstia de les que fan història. Però aquí no passa res, diem que la culpa és de Madrid, de Barajas, del PP, del PSOE i de l'Espanya centralitzadora. I ens quedem tant amples. Aquí no hem fet res malament. Aquí no hem malgastat diners públics de tots els catalans (independentment del color polític) per mantenir una companyia sentenciada de mort des de fa anys.
Potser que, abans de culpar de tot als "espanyols", fem els deures els "catalans". El senyor Soriano no pot sortir net de tota aquesta vergonya nacional (catalana).
PD: Un altre dia, ara no, parlarem de l'Espanya centralitzadora, dels diners que s'aboquen a Iberia (i els seu dèficit astronòmic), de les pressions perquè el Prat sigui un aeroport de tercera divisió. Tot això també existeix, però primer fem autocrítica.
5 comentaris:
Hoy he estado hablando con A Barceló. Cátedro de Teoría económica de la UB. Además, resulta que los carburantes de la gasolina de avión....no pagan iva...yo no lo sabía...y estamos subvencionando a quienes se trasladan, cuando se repercute en ayudas y en los devengos de los ivas correspondientes. Llevamos más de 250 millones dese hace tres años. Y mientras, no hay pasta para abrir los quirófanos las 24 horas. Los viajes que se los pague cada uno a coste real de sus bolsillos, y el que pueda que vuele, y el que no, que vaya en barco. salut
Unes reflexions que podria haver signat jo perfectament. Català, independentista i el que calgui... però no gilipolles. El mal és allà, sí, però també aquí. I aquí, com allà, és imprescindible que fem neteja.
Por cierto, A Barceló, ha sido militante del PSUC de toda la vida, y sigue teniendo las mismas ideas. A veces, cuando uno escribe, se puede interpretar de otra manera, como si se dijera "que se joda el que no pueda", y no es el caso. Lo que no puede ser, no puede ser. Es imposible que un vuelo de aquí a Londres cuesta 25 euros ida y vuelta. Lo sabemos todos. Se ha de aplicar el coste real y los beneficios de la compañía, más la seguridad del vuelo. Y si vale 120, pués eso, 120. Las subvenciones solo para Sanidad (universal) y Educación (universal). Lo demás a tranco tranco "per cápita". salut
Ondia tens tota la rao i a mes el "Sorianet" de marras tot i el seu MBA te tots els numeros per sorti retratat adintre de la burgesia "catalaneta" de la "part alte" que pendran nota del seu nom cuan vulguin fer caure quelque empresa amb dificultads. Ha sigut un mestre del top MBA
Miquel B.
Ei Òscar,
Si, téns raó, però pensa que Spanair anava malament des de feia anys. Cert, que en Soriano no n'ha sabut gaire (al contrari, només gastar i gastar mentre els diners públics arribin), però l'empresa ja anava malament.
Et convido a llegir el comentari d'en Salvador Sostres:
http://salvadorsostres.com/
que el descriu a ell, en Ferran, i a la seva trajectòria, de forma perfecta.
Aquí es veuen de debò els fils que dirigeixen Catalunya, la gentola que tenim al poder.
Som el que mengem, i tenim els dirigents i governants que ens mereixem. Com diu Eduardo Mendoza a "La ciutat dels prodigis", el problema dels barcelonins és que volen fer el diner fàcil i ràpid.
Publica un comentari