7m76

Estadístiques #RCDE Jornada 20

2012-02-01T19:06:00.002+01:00

Després de 20 jornades de Lliga, els números golejadors (a favor i en contra) de l'Espanyol han millorat respecte a jornades anteriors.

Us deixo alguns apunts, que he penjat al Twitter en forma de piulada:

- El #RCDE és el tercer equip menys golejat de Primera. 1r. Barça 12gols encaixats, 2n. R.Madrid 19, 3r. Espanyol 21.

- En 76 temporades a 1a,el #RCDE ha acabat30 vegades (39%) amb més gols a favor que en contra. Avui: 22 GF i 21 GC (24enamillor temporada)

- El #RCDE només porta 1,05 gols encaixats per partit. És la VUITENAmillor temporada de la història (de 77).

- Tot i haver millorat, el #RCDE encara fa pocs gols (22). Som el 10è en gols a favor dela lliga empatats amb Getafe, Osasusa i R.Societat.

- Amb només 1,1 gols afavor per partit, aquesta és la 63ena pijtor temporada golejadora del #RCDE (d'un total de 77)

- Pochettino suma 115partits de Lliga al #RCDE. Està a 3 d'igualar els 118de Camacho (a 1a). No patiu, ja estic preparant les gràfiques ;)

- Pochettino porta 44victòries en 115 partits de Lliga. Camacho en va sumar 46 en 118 (a 1a). #RCDE

Objectiu Europa

2012-02-01T10:41:00.000+01:00

S’hatancat el mercat d’hivern i l’Espanyol ho ha fet incorporant tres nous efectiusa la plantilla. Com sempre, els noms no ho fan tot i caldrà veure com s’acoplena l’equip i a la forma de jugar que proposa Pochettino. Però d’entrada, i sobreel paper, tots tres jugadors fan molt bona pinta.

Sabeuque habitualment sóc molt crític amb tot el que crec que no es fa bé, però comque sempre ho intento fer des de l’òptica constructiva, és de justícia que avuifeliciti als responsables tècnics del club. Jo de futbol en sé més aviat poc,però les tres operacions semblen – si fem cas al que ens explica el club –econòmicament prou bones pels nostres interessos. Coutinho és un préstec per divuitpartits i Uche i Víctor Sánchez venen d’un club que ha desaparegut i, per tant,gratis – fitxa apart, és clar.

Elspericos estem d’enhorabona. Aquest any sí que anem a per totes decididament. Jano valen mitges tintes. L’objectiu és que la temporada vinent tornem a passejarla nostra samarreta per Europa. I no cal que ens tremolin les cames per dir-hoi pensar-ho. Qualsevol bon gestor sap que cal fixar-se objectiu ambiciosos –però assolibles – per créixer. Quantes més pastanagues tinguem davant del nas,millor.

Algunspensareu que em contradic, que la setmana passada escrivia que la cinquenaposició a la Lliga era irreal i que Pochettino estava obrant un miracle. Peròla setmana passada no havíem fitxat tres jugadors que arriben per ser titularsi sumar. La setmana passada no podia imaginar, ni els meus somnis mésoptimistes, que passaríem de tenir una plantilla molt justa d’efectius a teniruna banqueta prou àmplia per encarar amb garanties la segona volta delcampionat.

Si hemestat capaços d’acabar la primera volta a un pas de la Champions i el Consell d’Administracióens envia un missatge tant clar apostant per millorar la plantilla, l’objectiud’anar a Europa passa a ser més assolible. La joventut dels nostres jugadorssabem que és un arma de doble fil i vam veure’n la creu contra el Mirandés. Aratoca creuar els dits perquè surti cara, perquè els nostres nanos facin unasegona volta del nivell de la primera.

A l’estiuja veurem si el projecte esportiu del que tant ens parlen i que jo segueixosense veure massa clar per enlloc, comença a ser una realitat. O si aquestmercat d’hivern ha estat un pedaç més d’allò del qui dia passa any empeny. Peròara tenim divuit jornades amb un objectiu clar i nítid: Europa.

#ObjectiuEuropa

(Articlepublicat a PericosOnline).

Spanair no cau per atzar

2012-01-31T18:16:00.002+01:00

Casualitats de la vida. A principis de la setmana passada em vaig acabar de llegir el llibre "La pilota no entra per atzar", de Ferran Soriano. El llibre parla de l'arribada i la gestió del F.C. Barcelona de la mà de Ferran Soriano i de tota la Junta Directiva presidida per Joan Laporta.

El llibre em va agradar, perquè explica com un grup de professionals va aplicar principis de gestió de l'empresa privada a un club de futbol. I els resultats van ser bons i evidents, mal que ens pesi als pericos, evidentment. Una cosa no treu l'altra. El llibre demostra que el futbol en general, i l'Espanyol en particular, té molt marge de millora si s'apliquen idees del món de l'empresa i tot plegat s'executa per professionals que provinguin d'aquest entorn.

Però jo no vull parlar del llibre del senyor Soriano. Jo vull parlar de l'empresa que s'ha enfonsat a mans del senyor Soriano: Spanair.

A Ferran Soriano el van col·locar al capdavant d'Spanair perquè s'havia fet un nom a la Junta Directiva del Barça. Tots recordem aquell documental del "Barcelona confidential" (sí, aquell en el que Laporta li deia al "Sandrusco" que "m'estic posant com un bacó"). Tots els directius, que encara no tenien ni 40 anys a aquelles alçades, es passejaven per Barcelona conduint el seus Porche Cayennes. Eren joves, triomfadors i amb un MBA d'Esade sota el braç. La tant nostrada "societat civil" va encomanar-se a Ferran Soriano perquè enlairés, mai millor dit, Spanair, un dels símbols de la Catalunya triomfant.

Doncs bé, després de 3 anys de gestió de la companyia, Spanair s'ha enfonsat de forma miserable, deixant un forat de més de 500 milions d'euros (centenars de milions provinents d'inversions públiques) i certificant una gestió lamentable i nefasta. I el concurs de creditors, per cert, ha estat presentat tard i malament. Quan una empresa va malament, els seus gestors (si són bons), han de presentar un concurs voluntari, posant-se en mans del jutjat mercantil. Esperem que algú prengui mesures legals contra aquesta aberració empresarial. Però en aquest país, em temo que no passarà res.

Avui el Govern de la Generalitat ha titllat la gestió d'Spanair com exemplar. I tota la claca nacionalista-aborregada aplaudeix amb les orelles. La societat civil, la burgesia catalana s'ha fotut una hòstia de les que fan història. Però aquí no passa res, diem que la culpa és de Madrid, de Barajas, del PP, del PSOE i de l'Espanya centralitzadora. I ens quedem tant amples. Aquí no hem fet res malament. Aquí no hem malgastat diners públics de tots els catalans (independentment del color polític) per mantenir una companyia sentenciada de mort des de fa anys.

Potser que, abans de culpar de tot als "espanyols", fem els deures els "catalans". El senyor Soriano no pot sortir net de tota aquesta vergonya nacional (catalana).

PD: Un altre dia, ara no, parlarem de l'Espanya centralitzadora, dels diners que s'aboquen a Iberia (i els seu dèficit astronòmic), de les pressions perquè el Prat sigui un aeroport de tercera divisió. Tot això també existeix, però primer fem autocrítica.

Per què costa tant fer autocrítica?

2012-01-26T16:27:00.001+01:00

Segueixo donant-li voltes a l'eliminació de la Copa.

Llegeixo alguns comentaris a Twitter i a PericosOnline seguint el següent fil argumental: només s'ha perdut un partit, cal mirar endavant i no fustigar-nos.

D'acord. Dimarts vam perdre un partit i prou. Amb tanta mala llet que això ha suposat l'eliminació i, per tant, la impossibilitat de plantar-nos a semifinals. S'obliden de dir es pot tenir una relliscada si la Copa fos a partit únic i a camp de l'equip d'inferior categoria. S'obliden que la setmana passada ens van repassar a casa i que només un miracle va aconseguir que marquéssim 3 gols en 5 minuts.

Per mi no va ser un partit i prou. Per mi va ser la constatació que aquesta plantilla s'aguanta amb pinces. Va ser la demostració que cada temporada estem tentant més a la sort. Cada any tenim menys jugadors determinants perquè ens ho venem tot. Com em deia en Miquel per telèfon, semblem un outlet.

Jo no tinc cap ganes de fustigar-me. El disgust per l'eliminació ja l'he superat. De fet, a mi no em va deixar tant tocat com molts diuen. Potser perquè abans del partit jo veia l'eliminació com a molt probable. Vaig fer algunes piulades al respecte, i ens vam creuar alguns mails amb uns amics en aquest sentit. Com que veia que la nostra plantilla tant jove tindria molt difícil aguantar la pressió d'exercir de favorits a Anduva, quedar eliminats no era cap utopia, ans el contrari.

El problema d'una plantilla plagada de xavals és que costa aguantar la pressió quan les coses es torcen. D'altra banda, aquesta joventut també es creix quan el superfavorit és el rival (exemple: el derbi contra el Barça).

En cap moment he pretès que ens fustiguem, ni que llencem la Lliga, ni que ho cremem tot. El que estic intentant fer és sacsejar una mica les consciències. El que m'agradaria és que el Consell d'Administració es parés un moment i es pensés si el camí que estem prenent des de fa algunes temporades és prou segur. El dia a dia ens devora a tots. Només demano parar un moment i reflexionar, fer autocrítica, agafar perspectiva.

Dir que l'eliminació de Copa és un fracàs perquè el rival està dues categories per sota em sembla que és prou evident. Això no vol dir que no confiï en els jugadors o l'entrenador. No. Ja he dit que ells són allà perquè algú ha decidit que hi siguin, en detriment d'altres que hi eren i que ja no hi són. Pels motius que siguin i que ara no venen al cas, però ja no hi són.

Sobre la classificació a la Lliga. Estem cinquens. Tothom, absolutament tothom diu que és un miracle, que Pochettino està fent malabarismes amb la plantilla que té, que està treient petroli. Bé, doncs no entenc perquè la gent s'indigna quan escric que la cinquena posició podria sembla irreal. No ho entenc, és contradictori que algú defensi Pochettino perquè està fent més del que seria normal però en canvi es defensi que la posició a la Lliga és totalment normal. No ho entenc.

En fi. Dissabte tocar animar l'equip, evidentment. Demanar autocrítica i reflexió no està renyit amb donar suport a l'equip i desitjar que guanyem, sumem el màxim de punts possibles i puguem acabar classificant-nos per alguna competició europea. Faltaria més.

Finalment, als que em titllen d'oportunista per escriure el meu article de PericosOnline "Les carrosses es convertiran en carbasses" després de l'eliminació contra el Mirandés, només els demano que em diguin quan es pot fer autocrítica en aquest club sense ser titllat de mal perico. Dic això perquè cada cop que he escrit que cal fer autocrítica i ser més ambiciosos m'han dit "ara no toca". Quan toca? O potser és millor no parlar-ne mai i amagar la merda sota l'estora?

Les carrosses es convertiran en carbasses

2012-01-26T08:59:00.000+01:00

Hemfracassat a la Copa. Caure contra un equip de dues categories inferiors a doblepartit és un fracàs, es miri com es miri. Les excuses només serveixen persuavitzar la derrota, per tapar-nos les vergonyes, per auto-enganyar-nos.

Fercrítica de l’eliminació comporta el linxament per mal perico, perquè sembla queno fas costat a l’equip, a l’entrenador i al projecte esportiu del club. Elmillor és callar, dir que un camp amb menys de 6000 persones és un infern i queels nostres jugadors prou fan amb el que fan, tenint en compte que fa dos anysjugaven a Tercera. I ja està. Passar pàgina i pensar en el Mallorca.

Doncsmireu, jo ara mateix no tinc cap ganes de pensar en el Mallorca. En tot cas jahi pensaré dissabte quan entri per la porta de l’estadi. I animaré, com sempre,una cosa no treu l’altra.

Actitud.A la gespa va faltar actitud. Dels jugadors i del cos tècnic. Encara no hesigut capaç d’entendre per què contra el Barça no vam canviar el nostre sistemade joc i, en canvi, contra el Mirandés vam dedicar-nos a veure-les venir. És incomprensiblecom els nostres jugadors es van deixar acular per una colla de jugadorsamateurs i van passar-se l'última mitja hora tancats a l’àrea. Per no parlardel partit d’anada, que és on vam regalar moltes de les opcions de passar l’eliminatòria.L’actitud de la plantilla es demostra a la gespa.

Aptitud.Si tenim els jugadors que tenim no és per culpa d’aquests. Els jugadors escompren i es venen per decisió de les àrees esportiva i econòmica. Així ha deser i així se’ns ha dit que és. És el famós projecte esportiu, és el futuresplendorós que ens espera, segons el President. És el projecte que permetpagar-li una fitxa molt alta a Dátolo perquè acabi jugant algunes estones peròque descapitalitza la plantilla cada temporada perquè necessitem diners. L’aptitudde la plantilla es determina des dels despatxos, no des de la gespa.

L’eliminacióen mans del Mirandés sabíem que podia passar abans que comencés el partit. Iaixò és el que més ens ha de preocupar. La classificació actual a la Lliga intuïm quepot ser irreal i les il·lusions se’ns poden escolar entre les mans com ja vapassar la temporada passada. Tothom parla del miracle que està fent Pochettinoamb aquesta plantilla. I això és el que més ens ha de preocupar.

Cal quealgú repensi seriosament cap a on estem anant. Perquè aquesta temporada estàsonant la flauta a la Lliga, però els miracles de Pochettino (potser ha heretatla famosa flor al cul de Dani?) algun dia s’acabaran, i les carrosses esconvertiran en carbasses.

(Article publicat aPericosOnline).

Fracàs i a aixecar-se

2012-01-25T00:17:00.001+01:00

L'Espanyol ha caigut eliminat contra un 2ªB i ha consumat el fracàs que ja vam ensumar en el partit d'anada. No valen excuses, no val dir que el Mirandés ja havia eliminat dos equips de Primera abans que a nosaltres. No s'hi val. No val dir que el camp aquest d'Anduva és un infern. No, no i no.

Som de Primera, ens hem posat 0-1 i ens hem anat tancant a la nostra àrea.

L'equip ha demostrat el que alguns ens temíem: és massa jove i inexpert, i no ha pogut aguantar la pressió de ser favorits i eliminar un equip de dues categories inferiors.

Dit això, toca aixecar-se. Costarà, i molt. El cop ha estat molt dur. El premi de plantar-se a les semifinals de Copa era tant maco que el cop de puny del gol en el descompte ens ha deixat molt tocats.

L'equip és jove, massa jove. I la culpa no és dels jugadors, per molt que ara la gent demani que rodin caps. La culpa és dels senyors que han decidit confiar en aquests jugadors i vendre'n d'altres. Aquí tampoc valen excuses. La culpa no està sobre la gespa.

Portem massa temps, inclús temporades, jugant amb foc, descapitalitzant l'equip i deixant-ho tot en mans de xavals amb fitxes del filial. Tot s'aguanta amb pinces, i quan fallen un parell de peces (lesionats, per exemple), la cosa es posa peluda.

Repeteixo: dit això, assumit i reconegut el fracàs, ara només ens queda la Lliga. Dissabte rebem el Mallorca i toca guanyar per seguir en posicions europees. I creuar els dits perquè l'equip no ens regali una segona volta com la de la temporada passada. Toca aixecar-se, encara que faci mandra i molts tinguin ganes de cremar-ho tot.

La mala educació al bus

2012-01-23T11:49:00.001+01:00

Sovint em dona per observar el comportament de la gent que m'envolta.

Aquest matí, mentre era al bus camí de la feina, m'he posat a fer un petit estudi de la gent que saludava el conductor quan pujava al bus. El bus ha fet 10 parades. En total hi han pujat 124 persones. I només 8 han saludat el conductor, el que significa un 6,5%. I d'aquests 8 n'hi havia de totes les edats.

Avui he sentit vergonya de la nostra societat. No hi ha cap excusa possible que valgui per justificar que no se saludi algú quan s'entra a algun lloc. Cap ni una. Les 116 persones que aquest matí, entre les 8:00 i les 8:15 del matí han pujat al bus 34 entre la Illa Diagonal i el carrer Girona, són molt maleducades. Molt.

I no em val allò que ara l'educació que reben els joves no és la d'abans. Per la senzilla raó que d'entre les 116 persones hi havia gent de totes les edats. Hi havia gent que va ser educada quan hi havia allò del "urbanismo" a les escoles. La gent és maleducada i punt.

Ja m'he desfogat.

Només us demano que, si llegiu això, feu el favor de saludar el conductor del bus quan hi pugeu. I si pot ser amb un somriure als llavis ja seria la hòstia. I, per extensió, saludeu SEMPRE quan entreu o sortiu de qualsevol lloc. No costa res. I l'espècie humana es dignificarà una mica més.

Jordi Amat té 19 anys

2012-01-18T09:26:00.001+01:00

Quan jugues amb foc t'acabes cremant. I això ho dic tant per Jordi Amat com pels responsables del club.

Jordi Amat va néixer el març de 1992. Per tant, a dia d'avui, encara té 19 anys. I, per tant, té molt poca experiència acumulada.

Ahir Jordi Amat va cometre 2 penals (que l'àrbitre no va xiular) i va regalar a Pablo Infante el segon gol del Mirandés. Queda clar perquè Raúl Rodríguez li ha guanyat la titularitat. Una mala nit la pot tenir qualsevol, però enguany Amat ja ha comès massa errades com per ser el central titular d'un equip de Primera. D'altra banda, això no l'inhabilita de cara al futur immediat, ja que la seva trajectòria en les categories inferiors del club (i en les convocatòries en totes les seleccions espanyoles de les diferents categories) avalen que és un central de garanties.

Ara bé, si Jordi Amat és un dels 3 centrals de l'equip és perquè el club ho ha decidit així. Tant l'àrea econòmica, que ha permès la descapitalització de la plantilla, com l'àrea esportiva, que ha apostat per ell, tot i conèixer la seva joventut.

Quan els aficionats ens omplim la boca pregonant als quatre vents que l'Espanyol té una plantilla tant jove, hem de saber que, precisament per aquest motiu, correm el risc que les grans actuacions dels nostres jugadors vinguin acompanyades, indefectiblement, de grans pífies.

Vull desaprovar els xiulets que es van sentir ahir a l'estadi quan l'equip anava darrera en el marcador. Ni molt menys eren majoritaris, però se'n van sentir.

Abans d'acabar dues coses.

Primera. He pogut comprovar per Twitter que molts pericos treuen ferro als 2 penals no xiulats en contra. Intentem pensar un moment què estaríem dient ara mateix si ahir haguéssim jugat al camp d'un equip gran i ens haguessin robat 2 penals. Una mica d'autocrítica no està de més.

Segona. L'alegria dura poc a casa del pobre. En menys de 24 hores hem perdut 3 davanters: Sergio García (baixa per 2 mesos), Álvaro (baixa per 3-4 setmanes) i Pandiani (que recau i no sabem per quant temps). I, a sobre, Thievy va declarar en acabar el partit que estava malament anímicament i no es veia capaç de suplir les baixes. Cal fitxar un davanter?

(Article publicat a PericosOnline).

L'anunci de cervesa

2012-01-17T10:56:00.000+01:00

Cadaany, una marca de cervesa catalana obsequia els telespectadors amb un anuncidel seu producte “estrella” relacionat amb Catalunya i amb el Barça. Hi ha anysque l’associació Catalunya és el Barça i viceversa és tan fastigosament evidentque fa mal als ulls i defineix a la perfecció allò que coneixem com a pensamentúnic. L’anunci sempre acaba dient que la marca de cervesa és patrocinadoraoficial del Barça.

Enguany,però, l’anunci és, directament, una merda. Mal pensat, mal fet i, a sobre, ambun final totalment contradictori amb el que s’hi diu abans. En fi, que decoherència en té poca.

Desprésde veure l’anunci i la reacció d’alguns pericos a Twitter, se’m va ocórrerescriure un post al meu blog on criticava la pell fina d’aquests que tants’indignaven. I mantinc tot el que hi deia.

Lesempreses privades poden patrocinar a quin vulguin i fer els anuncis quevulguin, sempre i quan no faltin al respecte al públic que no és l’objectiudels seus spots. Altres anys, quan es donava a entendre que els que no som delBarça no som catalans, sí que podia ferir sensibilitats, però aquest any no.Aquest any només està pensat pels aficionats d’aquest club, en tant que lamarca els patrocina.

Joproposava que, enlloc de rajar tant, li donéssim la volta i penséssim en positiu.Aquesta empresa cervesera resulta que també patrocina l’Espanyol. Sense anarmés lluny, va patrocinar el documental que va editar el club abans de lesfestes de Nadal. Els tuiteros saben que dues de les quatre edicions del#rcdeandtuits s’han celebrat a les instal·lacions d’aquesta empresa i sense capcost associat.

Els responsablesde l’empresa ens van confessar que els agradaria fer més coses amb el club,però que no eren capaços de trobar massa sinèrgies. I això de trobar sinèrgies sempreés cosa de dues parts. Vull dir que si es volen fer coses, cal que les duesparts interessades s’arremanguin i es posin a treballar.

Desprésdel post es va encendre un debat prou interessant al Twitter. Tothom és lliurede consumir la cervesa que vulgui, només faltaria. Com tothom és grandet perdecidir si critica un anunci pels motius que siguin.

Però josóc més de la cultura del got mig ple, i això dels boicots i els renecssistemàtics buits d’arguments – i “perquè sí” – no m’acaben d’agradar.Prefereixo esbrinar què es pot fer per millorar la situació, què es pot ferperquè aquesta empresa també faci anuncis del meu club.

Ho hedit altres vegades i torno a escriure: plorant pels racons i queixant-nos detot no és suficient per créixer. Destruir és fàcil, construir costa molt més.Jo prefereixo construir.

(Articlepublicat a PericosOnline).

El violí i el ringtone de Nokia

2012-01-17T08:28:00.001+01:00

Concert de música clàssica... i, de cop i volta, d'entre el públic sona el ringtone de Nokia d'un mòbil.

(Només dura 1 minut).

La pell fina i l'anunci d'Estrella Damm

2012-01-16T18:31:00.002+01:00

Tampoc n'hi ha per tant. Ni tampoc és el més visceral que he vist.

L'anunci d'Estrella Damm que tanta indignació i polseguera sembla que ha aixecat entre alguns pericos, és un anunci d'un patrocinador del Barça pensat pels aficionats del Barça. I ja està. Fins aquí la història.

Recordo anuncis pitjors on es relacionava el Barça amb Catalunya, i es donava per suposat que tots els catalans érem culers, ergo bones persones.

Estrella Damm també fa anuncis per l'Espanyol i ens ajuda quan els ho demanem. Sense anar més lluny, ens ha cedit l'Antiga Fàbrica i ens ha donat cervesa gratis 2 de les vegades que hem fet el #rcdeandtuits. I sense res a canvi, només pel sol fet de que també patrocinen l'Espanyol. I, a sobre, explicant-nos que els agradaria fer més coses però que el club no sembla que estigui per la feina.

En tot cas, això últim és motiu d'un altre debat que ara no toca.

Quan ens diuen que els pericos tenim la pell molt fina és per reaccions com aquesta. No siguem tant curts de mires i centrem-nos en fer créixer el nostre club, que prou feina tenim.

Per cert, us deixo l'anunci, que si no voleu mirar tampoc us perdreu res:

El cervell de Messi

2012-01-15T15:43:00.002+01:00

No és broma. Ni és el Dia dels Innocents. La notícia publicada sembla seriosa.

Un metge holandès vol estudiar el funcionament del cervell del jugador del Barça Leo Messi. Es tracta d'un estudi de presa de decisions.

Els disbarats no s'acaben aquí, la Organització d'Investigació Científica dels Països Baixos subvencionarà l'estudi amb 1,5 milions d'euros, el que vindrien a ser bastant més de 200 milions de pessetes.

De veritat que l'estupidesa humana no té límits. Mentre la humanitat es mor de gana uns senyors es gastaran una morterada en estudiar l'òrgan més inútil de Messi. Com em comentava ahir en Josep per telèfon, és com si algú volgués estudiar la cama esquerra d'Einstein.

Mireu, el senyor Messi és molt bo, és un fora de sèrie, un dels millors futbolistes de la història, però no cal anar més enllà. Al pas que anem algú tindrà la brillant idea de momificar-lo un cop passi a millor vida per tenir-lo per sempre exposat al Museu del Barça.

Doncs això, una animalada.

Teniu la notícia completa a l'edició de l'ARA [aquí] i del Mundo Deportivo [aquí].

Tenim molt a perdre

2012-01-11T12:50:00.002+01:00

Aquesta nit ens la juguem contra el Còrdoba, que al partit d'anada dels vuitens de final ens va remuntar un 0-1 per acabar guanyant 2-1.

Diumenge, abans del derbi, era molt optimista. No sé per què, però estava convençut que faríem alguna cosa gran, com així va ser. Aprofito per recordar als culers, un altre cop, que sí, que empatar contra el Barça a casa per nosaltres és molt gran. Són el millor equip del món, ho han guanyat tot i tenen un pressupost que és més de 10 vegades superior al nostre.

Però aquesta nit és diferent. Tinc males vibracions. Potser el fet que estic a casa amb febre i que no podré ser a Cornellà en directe, també hi ajuden. No sé, avui tenim molt a perdre.

Caure eliminats avui suposaria un cop molt fort a la moral perica. Difícilment tindrem un camí més planer fins a una hipotètica final de Copa com la d'aquest any. Les espectatives que ens hem creat tots són enormes, i té la seva lògica. Córdoba a vuitens i Mirandés a quarts gairebé garanteixen les semifinals, on ens trobaríem amb probabilitat l'Athletic de Bilbao o el Mallorca, dos rivals totalment vencibles. Caure avui ens faria oblidar-nos del somni d'una nova final, d'un nou desplaçament massiu de pericos. Només de pensar-ho se'm posa la pell de gallina.

Diuen que a casa del pobre les alegries duren poc. I nosaltres som especialistes en aplicar aquesta màxima. Els culers esperen ansiosos que caiguem aquesta nit per saltar-nos a la iugular i enfontre-se'n tant com puguin. És normal i sa, és la rivalitat.

En fi, els que avui aneu a #CornellaHELLPrat no permeteu que ens eliminin, jo us donaré tot el meu suport des del sofà ben tapat amb la manteta. No fa massa vaig escriure que enguany "Toca Copa", aquesta nit podem donar un pas més per aconseguir-ho.

Ho hem tornat a fer

2012-01-09T18:15:00.000+01:00

Hematurat l’equip més gran de la història de totes les Galàxies conegudes i de lesque estan per descobrir. Des de l’altra banda es llegeix la nostra eufòria per “només”un empat com un símptoma més del nostre complex d’inferioritat. M'és ben igual. “Mela trae al pairo”, que diria aquell. Rabien i treuen escuma d’entre elsqueixals. M'és ben igual. No em negareu que és divertit tenir-los davantescopint-nos bilis mentre nosaltres, sense dir res, ens els mirem impàvids ambun mig somriure sorneguer. M’encanta.

Els hematurat i només es poden excusar en el penal de l’immens Raúl Rodríguez quan elpartit s’escolava per l’aigüera. Aquelles mans d’ahir van ser una mena dejustícia divina, aquella espina clavada que teníem des que, el dia delTamudazo, el millor jugador que ha trepitjat un camp de futbol des que es vainventar aquest esport, ens va marcar amb la mà. Aquell dia, gravat en or a lamemòria de tots els pericos, els vam fotre la lliga enlaire, però la històriaens en devia una. Aquell dia, que vam empatar quan s’estava acabant el partit,hauríem d’haver guanyat si no ens haguessin fet trampes.

Hi ha,però, una diferència entre els que s’omplen la boca de tenir valors i els quesenzillament en tenen però no ho van pregonant als quatre vents: Raúl Rodríguezva reconèixer que havia comès penal. Leo Messi no només no va reconèixer quehavia marcat amb la mà, sinó que tota la premsa va lloar el seu gest,titllant-lo de murri i batejant aquella mà com la “mà de Déu”.

Parlantde mans, vull tenir un sentit record pel senyor Piqué i la seva mà alçada fentel número cinc. Anit Romaric se li va llençar a sobre. Càstig físic. Però méstard, Álvaro va fotre un txitxarro que allunya els culers del liderat,curiosament a cinc punts, el número que tant li agrada al Gerard. Càstig psicològic.Es pensaven que després de la golejada de l’any passat ja s’havien tret l’espinablanc-i-blava que tenien ben clavada. Es pensaven que venir a Cornellà seria unpasseig militar. Doncs no. Seguim existint. Nos ens rendirem mai.

Som elseu gra al cul. Ni el teatre d’Alves ni l’àrbitre traient-nos grogues perperdre temps després de l’empat van poder manllevar-nos els tres punts. No espot especular amb un 0-1 durant més d’una hora i sortir-ne victoriós. A casanostra no. Messi potser guanyarà la pilota d’or, però nosaltres les tenim deciment. I a collons no ens guanyaran mai, per molt que els segueixin omplint lacaixa de diners de dictadures.

Els hemdonat pel sac. Els hem recordat que Catalunya és més que un club. Ho hem tornata fer.

(Articlepublicat a PericosOnline).

El gol d'Álvaro des de la grada

2012-01-09T08:46:00.001+01:00

És el derbi!

2012-01-07T09:25:00.001+01:00

#CornellaHELLPrat

2012-01-06T22:53:00.002+01:00

Feliç 2012

2011-12-31T14:45:00.001+01:00

Desitjo que el 2012 estigui ple de bones notícies per a tots vosaltres i per a tots els vostres éssers estimats.

I, per damunt de tot, que tingueu salut, molta salut.

No volem Casa Reial

2011-12-29T08:40:00.000+01:00

Que segueixin existint Reis en ple segle XXI és un atac a la intel·ligència de l'espècie humana.

Entenc que hi hagi d'haver un cap d'Estat, igual que hi ha d'haver un President (o Primer Ministre), però que el cap d'Estat ho sigui per gràcia de Déu no m'hi cap al cap. És com allò del Caudillo de España, que ho era "por la gracia de Dios".

És intolerable que una persona sigui noble pel sol fet de néixer-hi. I que, a sobre, tingui la vida solucionada faci el que faci, sigui llest o tonto, sigui alt o baix, sigui de dretes o d'esquerres. I que, vivint en una democràcia com en la que vivim, on suposadament els ciutadans decideixen les coses a les urnes, no podem pronunciar-nos sobre si volem seguir mantenint una estructura de l'Edat Mitjana.

La Casa Reial va anunciar ahir que el 2011 ha comptat amb una assignació de 8,43 milions d'euros, que en pessetes (ara que fa 10 anys que no en tenim), seria un número tal com 1.402.633.980. També ens diuen que el 2011 els han reduït l'assignació un 5,2% i que el 2012 pensen congelar-la.

El cap de l'Estat ha de ser escollit democràticament i no tenim per què mantenir tota la seva família. I ja no diguem si part d'aquesta família és corrupte.

Que el Barça no vingui a passejar-se

2011-12-28T09:30:00.000+01:00

Hoestan tornant a fer. S’acosta el derbi i la premsa culer torna a lloar el jocde l’Espanyol. És la tàctica que va fer servir Guardiola la temporada passada ique tant bon resultat li va reportar, amb aquell fatídic 1-5 a Cornellà. És unestil massa desgastat, això de que no hi ha rival petit ja no s’ho creu ningú,i sinó que li preguntin a l’entrenador de l’Hospitalet, per parlar de lavíctima més recent.

Elpitjor de la derrota de la temporada passada no van ser la maneta de gols queens van caure, que també, sinó que els culers encara et deien que l’Espanyolhavia jugat molt bé. Per ells jugar bé és sinònim de jugar el seu estil.

No ensoblidem d’un cosa: ni el Barça ni Guardiola han inventat el futbol. Només hanportat a l’extrem una forma de jugar, que els ha donat i els dona molt bonsresultats, cosa, per altra banda, que està posant en perill la integritat delsnostres fills pericos.

Pochettinoaposta per un joc de toc, que ens els últims partits ha sabut trobar la verticalitatque tant se li reclamava. Però un bon entrenador ha de saber també contra quis’enfronta, com juga el rival, i quin és el sistema de joc que més benefici lipot reportar. Entenc que Pochettino vulgui ser fidel al seu estil però nocomparteixo això de que no el variarà per res. Guardiola potser pot fer-ho, peralguna cosa es gasten una morterada de milions per retenir alguns dels millorsjugadors del món i, per tant, tots els rivals contra els que s’enfronten,d’entrada, són inferiors.

Nosaltresno tenim ni els millors jugadors del món ni podem pagar fitxes astronòmiques.Tenim el que tenim i Pochettino n’està sabent treure el màxim rendiment. Però comque no som els millors, hem de saber adaptar el nostre joc quan ens enfrontemals equips que sí que són molt més bons que nosaltres.

Jo vullque Pochettino encari el derbi de la mateixa manera que ho havia fet fins latemporada passada: al xoc. Joc dur, que no violent, contundent, amb les líniesjuntes, amb els centrals agafadets de la mà si cal, amb la defensa on ha d’estar,no a tres quarts de camp. Vull que la premsa culer ens acusi de ser l’anti-futbol,vull que l’equip contagiï l’esperit de batalla a la grada. Vull que Cornellàtorni a ser l’olla a pressió del primer derbi que s’hi va jugar. Vull que els jugadorsdel Barça tornin a declarar que mai havien patit aquell ambient.

Potser ensen tornaran a caure cinc – cosa que no crec –, però com a mínim, a casa nostra,que el Barça no vingui a passejar-se.

(Articlepublicat a PericosOnline).

L'Espanyol fa un any

2011-12-26T16:14:00.000+01:00

Avui m'ha donat per llegir què vaig escriure a PericosOnline ara fa aproximadament un any. En concret, he rellegit l'últim article del 2010 i el primer del 2011.

L'últim del 2010 porta per títol "Un 2011 per fer-nos grans" (31/12/2010). És un d'aquells articles que són totalment vigents ara. És depriment veure com, en tot un any, no ha canviat res en el tarannà del club, més pendent de complexes d'inferioritat de molts dels seus dirigents envers el Barça, que de fer un club gran amb objectius demandants i ambiciosos. Sí, la paraula maleïda per alguns ("ambició") però que tants i tants pericos veiem com l'únic futur possible.

El primer article del 2011 no deixa d'estar d'actualitat, però amb diferents protagonistes: "Tambors de guerra en el mercat d'hivern" (14/01/2011). Quan vaig escriure l'article encara no havíem venut ni Víctor Ruiz ni Dídac Vilà, però estava clar que alguna venda hi hauria, tot i que des del club es negava per activa i per passiva. El mercat d'hivern que ara és a punt d'encetar-se no sembla que hagi de ser tant mogut pel que fa a les sortides. Però no podem descartar res, l'altre dia coneixíem l'interès de l'Olympique de Marsella per fer-se amb els serveis d'Héctor Moreno per 8 milions d'euros. Ja us dic jo que si algú ve amb tal quantitat de diners, a ningú li tremolarà el pols a l'hora de posar-li el llacet al jugador i vendre'l.

Per cert, en el moment d'escriure aquests 2 articles, ara fa un any, l'equip era cinquè a la classificació, a una victòria de les posicions de Champions. Després de les vendes de Víctor Ruiz i Dídac Vilà, l'equip va experimentar un canvi - a pitjor - en el seu joc i en els seus resultats, i vam acabar la temporada a 9 punts de posicions d'Europa League.

La notícia del 2011

2011-12-26T16:00:00.000+01:00

El 2011 se'ns escola entre les mans. Aquest post només pretén ser un resum ràpid de les coses importants que han passat. Tot i que suposo que en els propers dies us fartareu de veure resums per la tele i per la ràdio.

Se'm fa difícil triar quina és la notícia de l'any, potser vosaltres em podreu ajudar.

- Moviment dels Indignats a les places espanyoles, sobretot a la Puerta del Sol i a la Plaça Catalunya.

- Es mor Steve Jobs, mesos després de dimitir com a Director d'Apple.

- Els Indignats intenten impedir l'accés dels Diputats al Parlament de Catalunya.

- Revoltes al món islàmic. Plaça Tahrir de El Caire, Lïbia i la mort de Gadaffi.

- Terratrèmol de 8,9 i tsunami al Japó. Problemes nuclears a Fukushima.

- La prima de risc entra a les nostres vides.

- ETA anuncia el cessament definitiu de la seva activitat armada.

- Estats Units mata Osama Bin Laden i llencen el cos al mar.

- Strauss-Kahn acusat de violació a Nova York.

- Consulta sobiranista Barcelona Decideix. Més del 21% del cens vota, i més de 91% vota a favor de la independència de Catalunya.

- Escoltes il·legals del magnat de la comunicació Rupert Murdoch.

- Dimissió de Silvio Berlusconi com a Primer Ministre italià.

- Xavier Trias alcalde de Barcelona.

- Mariano Rajoy president del Govern espanyol.

- PP i PSOE es posen d'acord per reformar la Constitució espanyola en un temps record.

- Iñaki Urdangarín sospitós de frau. La Casa Reial l'aparta sense tenir en compte la pressumpció d'innocència.

- Judici contra Francisco Camps, ex President de la Comunitat valenciana.

- Neix CaixaBank i surt a cotitzar a la borsa espanyola.

- Acord entre Govern i sindicats per la jubilació als 67 anys.

- Alemanya acusa els cogombres espanyols de contagiar la bactèria tòxica e.coli.

- Terratrèmol a Lorca, que acaba amb 9 morts.

- Atac suicida a l'aeroport de Moscou, amb 35 morts.

- Anders Behring Breivik mata 76 persones a la illa d'Utoia i al centre d'Oslo.

- Erupció volcànica submarina a la illa de El Hierro.

- Condemnat a presó el metge de Michael Jackson.

- Dani Sánchez-Llibre deixa la presidència de l'Espanyol.

- Iván De la Peña deixa el futbol enmig de llàgrimes.

- La selecció espanyola de bàsquet guanya l'Eurobàsquet.

- Alberto Contador guanya el Giro d'Itàlia.

- Marc Coma guanya el Dakar.

- Rafa Nadal guanya Roland Garros per sisena vegada (igualant el record de Björn Borg).

- Vettel guanya el segon mundial de Fòrmula 1.

- El Barça de futbol tanca l'any guanyant 5 títols.

- Mourinho li posa el dit a l'ull a Tito Vilanova.

- Tanca El Bulli.

- Crack de BlackBerry, que acaba deixant sense servei els seus usuaris durant més de 3 dies.

- Se celebra l'última cursa de braus de la plaça Monumental.

- Detingut Teddy Bautista, president de l'SGAE.

- "Pà negre" representarà l'Acadèmia espanyola del cine en la cursa pels Oscars.

I, per vosaltres, quina és la notícia de l'any?

#RCDE per terra, mar, aire... i Twitter

2011-12-23T12:43:00.002+01:00

Aquest any 2011 que acaba ha estat l'any de l'explosió de Twitter en general, i en l'entorn perico en particular. Si miréssim just 1 any enrera, podríem comprovar que els pericos que corríem per Twitter seguint l'Espanyol érem pocs, sobretot si ho comparem amb ara.

El gran Héctor Santamaría [@hector_san] s'havia inventat el hashtag #RCDE temps enrera i era el que utilitzàvem per parlar sobre el club. I fins ara. Actualment el hashtag #RCDE segueix sent el que aglutina tots els seguidors pericos al Twitter.

Però el 2011 l'explosió ha estat impressionant. A finals de gener vaig escriure un article a PericosOnline ("#RCDE a Twitter", 27 gener 2011), on convidava els lectors a fer-se un compte i començar a piular.

Al cap de poc temps, a l'abril per ser exactes, neixia l'@rcdeandtuits [web], el primer event a nivell de tot l'Estat Espanyol que fusionava l'esport i les xarxes socials. El 1r #rcdeandtuits va ser el 4 d'abril a l'antiga fàbrica d'Estrella Damm i va ser tot un èxit ("Gràcies", 6 abril 2011). Amb les altres 3 trobades que hem fet, queda clar que els objectius pels que es va crear, han quedat sobradament assolits i consolidats.

I, per rematar l'any, les retransmissions dels partits via Twitter amb el hashtag #partitrcde. A finals de la temporada passada es va començar a retransmetre el partit des del compte d'@rcdeandtuits i de @cronicaperica [web]. Tot plegat va culminar amb la transmissió del derbi des del mateix Camp Nou ("Derbi de periodista", 9 maig 2011).

I aquesta temporada 2011-2012 ja s'ha convertit en una tradició. La transmissió es fa des del compte de @cronicaperica, amb l'incombustible @nacho_rcde al capdavant. Cada partit aconseguim col·locar el hashtag entre els 2 o 3 primers de Catalunya. I cada cop són més els pericos que tuitegen durant el partit posant el hashtag #partitrcde, a més del "clàssic" #RCDE.

El 2012 és a punt de començar. Començarà amb l'anada dels vuitens de final de Copa al camp del Còrdova, i després, suposem que dissabte 7 de gener, amb el tant esperat derbi a Cornellà. No sabem si podrem anar passant rondes de Copa, amb el soteig afortutat que hem tingut, tampoc sabem si podrem plantar cara als culers, però el que segur que sabem és que els pericos seguiran fent-se sentir, per terra, mar, aire... i Twitter.

La força d’un sentiment, S.A.D.

2011-12-21T14:59:00.000+01:00

Dillunsva celebrar-se la Junta General d’Accionistes. Expliquen els pocs que van anar-hi que tot plegat va ser molt ràpid i sense massa complicacions. Com untràmit més dels que cal complir, que al final és el que és.

Elmàxim accionista de l’entitat, i ex President del club, no va anar-hi. Unaaltra mostra evident que això de la Junta és bastant o molt inútil. Una cosainútil és una cosa que no és útil, o sigui, que no serveix per res.

Que laJunta fos ràpida i bastant plàcida pel Consell d’Administració sobretot per lamanca d’assistents que donessin “guerra”, pot tenir, crec jo, dues lectures: ol’accionista està molt content amb la gestió del Consell o l’accionista estàtant desencantat que no vol perdre el temps anant a fer el paripé.

Lamajoria d’accions estan clarament a favor de la gestió del Consell, comdemostren els resultats de les votacions que es van fer a la Junta. Però lamajoria d’accions estan en mans de pocs accionistes individuals i, per tant, noes pot extreure d’aquí que la majoria d’accionistes també recolzin el Consell.

Jocrec, i només és una opinió personal, que cada cop hi ha menys assistents a lesJuntes perquè l’accionista està desencantat. No és res contra l’actual Consell,és una cosa inherent al sistema de societat anònima esportiva que tenim. Elclub està en mans d’unes poques persones amb molts diners, que controlenàmpliament la majoria d’accions. El club és seu i, per tant, el poden gestionarcom volen. I és totalment legítim que ho facin, són les regles del joc i punt.Tens pasta, tens accions, tens poder.

Esprodueix, però, una paradoxa. Els accionistes minoritaris, que en número de personessón molt i molt superiors als accionistes majoritaris, no poden fer sentir laseva veu, més enllà de demanar el torn de paraula durant la Junta o de muntaruna candidatura alternativa a la “oficialista”, com va fer l’APMAE a l’estiu, quancalia buscar substitut al màxim accionista de l’entitat. Rectifico, sí quepoden fer sentir la seva veu, però el seu vot val tant poc que tot el que diuenfa la sensació que als membres del Consell els entra per una orella i els surtper l’altra. Cosa, d’altra banda, també totalment legítima. No tenen cap mena d’obligaciód’escoltar, i molt menys de prendre en consideració, el que els diguin.

Totplegat és prou contradictori. Si no tens diners no tens veu al club. Però, encanvi, sense la veu dels milers d’accionistes minoritaris animant l’equip cadadiumenge, aquest club, aquesta empresa, no tindria sentit d’existir. “La forçad’un sentiment”, se’n recorden? Una força que no es pot comprar amb diners ique és la que ens permet seguir bategant.

(Articlepublicat a PericosOnline).

Toca Copa

2011-12-18T23:17:00.000+01:00

Si vamguanyar la Copa l’any 2000 i la vam tornar a guanyar el 2006, aquesta temporadatoca. És una sèrie matemàtica molt fàcil: 2000-2006-2012.

Tenimla plantilla que tenim degut a que tenim la situació econòmica que tenim. A laLliga la il·lusió per fer alguna cosa important, com a mínim en el meu entornperico, no sembla que estigui desbordada, ni molt menys. L’objectiu a la Lligaa dia d’avui? Doncs intentar anar passant, i si pot ser marcant gols comdiumenge passat molt millor.

Però laCopa és diferent. La Copa ens ha de permetre tenir una il·lusió. El futbol éssentiment, i l’Espanyol encara més. I les alegries que ens ha regalat la Copaen el que portem de segle no són gens despreciables.

Eliminantal Celta ens plantaríem a vuitens de final. I després, fent un parell departits bons, ens podem plantar-nos ràpidament a semifinals. Ens ho hem decreure. Dimarts farà fred i el partit d’anada no predisposa a que es vegi ungran espectacle, però hem d’anar a Cornellà. És un d’aquells dies querecordarem quan estiguem a les carpes bevent cervesa el dia de la final. Elsque vagin dimarts a Cornellà a veure com eliminem el Celta podran treure pit eldia de la final, el 25 de maig de 2012. “Sí, sí, molts pericos a la final, peròel dia del Celta érem els de sempre”.

Per animar una mica més la parròquia, donaré un parell de dades estadístiques, una mica d’estar per casa, d’aquelles que tant m’agraden (i sinó que els ho preguntin als que em segueixen a Twitter, quan m’ho proposo puc arribar a ser molt pesat).

L’estadística diu que Celta i Espanyol s’han enfrontat 10 vegades en eliminatòries de Copa. I en 9 ocasions ha passat l’Espanyol. La única vegada que ens va eliminar el Celta va ser després de dos partits de desempat.

I l’estadística també diu que en dues de les Copes que vam guanyar (la del 1940 i la del 2000) havíem eliminat al Celta a vuitens de final. Aquest any ens toca eliminar-los a setzens, però diuen que “no hay dos sin tres”. Aquesta temporada toca Copa.

(Article publicat a PericosOnline).

Catalunya necessita un PSC fort

2011-12-17T10:37:00.002+01:00

Al contrari del que els polítics es pensen, els països no són seus. Els països són de la gent, els polítics només gestionen els diners de tots. I res més.

No m'agraden els partits polítics quan s'apropien d'un país sencer, fent-nos pensar que només el seu projecte polític és el serveix.

El PSC celebra el seu congrés aquest cap de setmana. Un congrés on, teòricament, ha de ser el de la refundació, una paraula que darrerament està molt de moda, però que gairebé mai s'aplica. Refundar-se va més enllà que tapar quatre forats i fer-se un lífting. Refundar-se significa tornar a fundar-se. Ni més ni menys.

Per què dic tot això? Doncs perquè qualsevol país madur que vulgui tirar endavant necessita uns partits polítics forts i amb les idees clares. Que facin de contrapès els uns dels altres. Durant el Tripartit, CiU va fer la seva particular travesia del desert, provocant que els Govern d'esquerres campés lliurement i acabés gestionant molt malament (sota el meu punt de vista). Ara Catalunya necessita un PSC fort, per evitar que CiU també campi lliurement i acabi portan les polítiques massa a la dreta, com a contrapunt a la deriva massa a l'esquerra de PSC, ERC i ICV.

Espero i desitjo que el congrés del PSC serveixi veritablement per renovar el seu projecte politic. Espero que facin neteja dels liders que els han portat a estampar-se contra les roques, com els ha passat en tres últimes comptesses electorals. Amb un PSC a les roques Catalunya acabarà malament. El PSC necessita líders frescos i més joves.

Quan jo jugava a bàsquet, recordo que acostumàvem a jugar millor contra els equips bons, perquè ens obligava a esforçar-nos al màxim i treure el millor de nosaltres. Però quan jugàvem contra un equip dolent, ens contagiàvem de la seva mediocritat i acabàvem jugant malament, fins i tot perdent de vegades.

Estadístiques Sporting - RCDE

2011-12-17T09:12:00.000+01:00

Aquesta tarda l'Espanyol visita El Molinón, l'estadi de l'Sporting de Gijón.

L'Espanyol ha visitat l'Sporting 38 vegades en partit de Lliga amb els següents resultats:

- 9 victòries (23,7%)

- 8 empats (21,1%)

- 21 derrotes (55,3%)

Pel que fa als gols, n'hem rebut 1,61 per partit i només n'hem marcat 0,74 per partit.

Algunes curiositats:

- En 38 visites, només hem marcat més d'1 gol en 4 ocasions (1 vegada vam marcar 2 gols i 3 vegades vam marcar-ne 3).
- En 17 partits (44,7%) l'Espanyol es va quedar sense marcar cap gol.
- En 17 ocasions (44,7%) l'Espanyol només va marcar 1 gol.
- La victòria més àmplia de l'Espanyol al Molinón va ser un 0-3, el dia de Sant Jordi de 2009. Va ser la temporada de la remuntada de Pochettino. Els gols els van marcar Nené, Román y Callejón.
- La derrota més severa va ser la jornada 9 de la temporaad 1975-1976, en que l'Sporting ens va clavar un 6-1.

Dutxa al matí o a la nit?

2011-12-15T12:06:00.001+01:00

Aquest matí he fet aquest tuit, aprofitant que el vent bufava amb força:

Suposo que, com que jo el primer que faig cada dia quan em llevo és dutxar-me, he suposat que tothom feia el mateix. Però resulta que no, resulta que hi ha gent, com alguns dels meus seguidors de Twitter m'han fet saber, que es dutxen al vespre.

Per mi la dutxa té un doble objectiu:

Primer. Despertar-me. Acostumo a posar-me l'aigua tèbia més tirant a freda que a calenta, perquè em serveix per activar-me i treure'm la son i la mandra de sobre.

Segon. Higiene. Dormint acostumo a tenir calor. A l'estiu per motius obvis i a l'hivern perquè m'agrada tapar-me encara que tingui un pèl de calor. Si no em rento el cabell, no hi ha manera humana de poder-me pentinar. No hi ha res que odiï més que veure algú de bon matí amb el cap amb la marca d'haver dormit.

Si em dutxés al vespre no compliria cap dels dos objectius que per mi té la dutxa: (1) no m'activaria i (2) em sentiria brut (de cos i de cabell) durant el dia.

Amb això no estic dient que els que us dutxeu al vespre sigueu bruts, ni molt menys. Entenc que hi ha gent a la que li va bé la dutxa per poder relaxar-se i concil·liar el son. O que no acostumen a suar a la nit i, per tant, quan es lleven no senten la necessitat d'ensabonar-se de cap a peus.

Després del tuit, he fet una minienquesta via Twitter:

El resultat ha estat:

- 70% ens dutxem al matí

- 30% es dutxen al vespre

Evidentment els que no es dutxen ni al matí ni al vespre no s'han pronunciat.

Pitu Abril Ápañó

2011-12-09T17:12:00.001+01:00

Aquesta tarda he vist una piulada del senyor Pitu Abril, que responia a una altra d'en Xavier Bosch.

Resulta que en Xavier Bosch piulava que l'havien convidat a Barça TV sense saber per què. I en Pitu Abril li ha respòs de la següent manera:

Noti's en quins termes el senyor Abril es refereix a l'Espanyol. L'anomena "Ápañó".

Més enllà de que accentui dues vegades la mateixa paraula, el que vull destacar és el despreci amb que un periodista d'una televisió pública (important: "periodista" i de televisió "pública") es refereix a un club català de futbol.

Jo sóc el primer en parlar de "Bar$a" per picar els meus amics culers, i ells també escriure "Apañó" per picar-me a mi, però el que m'ha sobtat és que un periodista que viu dels meus impostos em despreciï públicament d'aquesta manera.

I, per rematar la seva ignorància, el segon cognom del senyor Abril és "Español". Sí, senyors, es diu Pitu Abril Español. O potser li hauríem de dir Pitu Abril "Ápañó"?

Llegó la hora de La Curva

2011-12-09T10:45:00.001+01:00

Estadístiques RCDE - At.Madrid

2011-12-09T10:06:00.001+01:00

Diumenge l'Espanyol rep l'Atlético de Madrid per 71a vegada en la història de la Lliga.

En els 70 enfrontaments anteriors, hem guanyat més que hem perdut:

- Partits guanyats: 34 (48,6%)

- Partits empatats: 12 (17,1%)

- Partits perduts: 24 (34,3%)

En els gols, també n'hem marcat més que n'hem rebut:

Algunes curiositats:

- La golejada més gran a favor de l'Espanyol va ser un 5-0 la temporada 1941-42.

- La pijtor golejada encaixada va ser un 1-4, en 2 ocasions (temporades 1976-77 i 1983-84).

- Durant 6 temporades consecutives van guanyar l'Atlético de Madrid a casa, en la que és la millor ratxa de partits guanyats contra els matalassers (des de la temporada 1950-51 fins la 1955-56).

- La pitjor ratxa de partits empatats consecutius va ser de la 1996-97 a la 1998-99 on vam empatar 3 anys seguits a casa.

- Pel que fa a ratxa de partits perduts, mai a la història hem perdut més de 2 partits de forma consecutiva contra l'Atlético a casa.

- En només 14 partits ens hem quedat sense poder marcar-li cap gol a l'Atlético. Per tant, en el 80% dels partits (56 de 70) marquem, com a mínim, 1 gol.

Estadístiques València - RCDE

2011-12-03T15:08:00.001+01:00

Aquesta nit l'Espanyol visita el camp del València CF per 73ena ocasió.

Fins ara L'Espanyol només ha guanyat 7 vegades (9,7% de les vegades), mentre que n'ha empatat 16 (22,2%) i n'ha perdut la majoria: 49 partits (68,1%).

Pel que fa als gols, tampoc en sortim massa beneficiats. Hem encaixat 149 gols i només n'hem marcat 61.

Algunes curiositats més:

- Tot i només haver guanyat 7 vegades, 3 de les victòries van ser en temporades consecutives: 1998-99, 1999-2000 i 2000-2001.

- 5 de les 7 victòries només han estat per 1 gol de diferència. Les altres 2 victòries han estat per 2 gols de diferència (1-3 les 2 vegades).

- En 7 ocasions hem perdut per 4 gols de diferència (5 vegades 0-4 i 2 vegades 1-5).

- Dels 16 partits empatats, 5 han estat 0-0, 10 han estat 1-1 i 1 vegada ha estat 2-2.

- La última victòria va ser el 6/10/2007, jornada 7 de la temporada 2007-2008. Van guanyar 1-2 (Baraja; Riera, Luis García).

- L'Espanyol ha marcat 3 gols en només 3 ocasions (4,2%), 2 gols en 10 ocasions (13,9%), 1 gol en 32 ocasions (44,4%) i 0 gols en 27 ocasions (37,5%).

- En el 82% dels partits hem fet 0 o 1 gols.

Diners russos o àrabs a l'Espanyol?

2011-12-01T16:58:00.001+01:00

Aquest matí he fet llençat lasegüent pregunta al Twitter:

Per les respostes rebudes, estàclar que l’afició espanyolista està dividida davant la disjuntiva d’haver detriar entre seguir tenint propietaris pericos o que ens compri un inversorestranger (rus o àrab semblarien els més probables).

La meva posició és contrària a l'entrada de diners estrangers, però ja ho argumentaré en un altre post.

Piulades a favor de l’entrada d’unpropietari estranger:

@CarlosLatorre21: Siiiiiiiiiiii!

@albert_s_c: a mi si. L'únic queem fa dubtar es saber que passaria en el cas que al capd'uns ants se'ncansessin i marxessin...

@Pacheta65: Un rotund si!!Pregunta als del Chelsea

@Pericodemollet: si lo que hacencon nosotros mas o menos sigue los patrones de lo que están haciendo con elMálaga y además invertir en cantera, y tanto que estoy a favor

@Pacheta65: totalmente de acuerdocontigo. Ya esta bien de chorradas (mercancía, no amará a el club, etc)

@negrorevolution: es complicat.Pre gunta similar: Voleu que entri diners al club o estar com estem durant elsproxim anys? #jovulldiners

@edu2103: sí. Me da igual que eldueño se apellide Sanchez-Llibre, Abrahimovic o Abdullah Bin-Nasser. Siempremirarán por SUS intereses

@Elwood_White: Esteu igual, sinópijor, que quan us van fotre fora de casa vostra a Sarrià. Vols dir que teniualternatives?

@Pacheta65: Dime un club dondehaya entrado un inversor de este tipo y lo haya sacado con la misma facilidad. porfavor, no pitermann ni el supuesto del racing, esos no son ejemplo

@edu2103: a mí nadie me aseguraque Conservas Dani o Condis no nos estén "jodiendo" por detrás. Elamor a unos colores es muy relativo.

@Pacheta65: En la premier, masdel 65% de los equipos (incluidos first) existen por esta clase de inversores

@CircleofPain: Un Chelsea o unCity? On hem de signar? T'imaginas guanyar 1-6 a casa de l'enemic?

@CarlosLatorre21: Es insostenibleeste nivel de deuda. Es un morir lentamente esperando que en el camino no tematen antes.

@cabezawuadrada: opino igual que @edu2103 siestá por el equipo cómo es el caso del Malaga pues sí...a pesar de habervendido el alma al diablo.

@JoanMiquel07: si!

@CircleofPain: Que ho tingui enpropietat en Condal, en Dani o Abramovic, a mi m'és igual. Segueix sense sermeu. Que sigui d'algú que aporti

@josulomo78: si no tienesmillones qué gestionas? Sin dinero a quién fichas?

@CircleofPain: Si es fa bé ambuna estructura esportiva competent, qui sigui el propietari és igual si hi ficapela

@Pacheta65: Es insostenible estenivel de deuda. Y hay que encontrarle solución ya o Y eso no entiende de amor acolores

@AdolfAlonsoRCDE: El problema esque nuestros diablos son más pobres, com be dius i va dir en JMGay, AmpliarIngresos.

@josulomo78: NINGUN, repito,NINGUN ekipo acierta 100% d los fichajes. Esto ha pasado siempre y pasarádirija kien dirija

@JoanMiquel07: que deixa un club gran, que juga champions, amb més socis i millor contracte de tv i mes ingressos per publi

Piulades en contra de l’entrada d’unpropietari estranger:

@Pericodemollet: no aceptaria qcambiaran el nombre del club, ni que se convierta en plan franquicia NBA paraque se lo lleven a otro sitio.

@Moharcd: vaya mi respuesta es unno

@txudit: I que ens deixin tiratsa la misèria quan els hi vingui de gust? Prefereixo que els nostres es comencina posar les piles.

@controlaltsup: el problemavindria quan s'acabés el manà caigut dl cel. És millor créixer sostingudament nfunció d ls nostres possibilitats

@kristian1900: No. Pan parahoy,hambre para mañana. Seria un club en manos de alguien que no lo conoce y love como simple mercancía.

@albertobf: es necesario un jequepara mejorar la plantilla actual ? no hacen falta millones sino buena gestión ysaber fichar.

@veva983: Me daría miedito.

@SuperGarci2011: Estoy seguro queel Español saldrá del bache ...CONDIS_ciplina, pero no me cabe la menor duda.

@raddikx: molt temptador,però uninversor extern no em dona confianca i crec que tenim un club amb bastantpotencial,si ho sabem aprofitar

@oriolrosell: Els xeics i russossón "pan para hoy y hambre para mañana".

@DavidGmezAlibes: Jo tb he jugatal Manager o al PC futbol, i al cap de 7-8 temporades me'n cansava i hodeixava. Ke passa quan el xeic ho deixa?

@albertobf: cuanto cuesta Dátolo? cuanto costó Lola ? cesiones de Pillud y Roncaglia, son ejemplos de dineromalgastado

@xavitomas23: Sense cap mena dedubte hi han altres opcions.

@albertobf: el problema es cuandotu % de acierto es bajísimo, se han perdido muchos millones por ese problemaestos ult. años

El futur ha de ser millor

2011-11-30T12:23:00.001+01:00

Somcurts de mires. Els pericos, per regla general, som curts de mires. Vull dirque difícilment som capaços de veure més enllà de la punta del nostre nas. Nosabem pensar en gran. No sé si pel síndrome d’Estocolm dels nostres veïnsmonstruosament grans i poderosos, o bé pel nostre afany d’apunyalar-nos entrenosaltres mateixos. Com si no volguéssim créixer i, a la vegada, intentéssimtallar les ales dels que intenten emprendre el vol. És allò de millor que emquedi com estic, nedant en la mediocritat, abans d’apuntar més amunt i acabarprenent mal. La botigueta de barri.

Quanllegeixes entrevistes o parles amb gent que ha triomfat en el món dels negocis,sempre hi ha un comú denominador: s’envolten de gent brillant. El bon directorés el que contracta gent millor que ell pel seu equip. És la forma de créixercol·lectivament. No té secret. Si el nivell del meu grup de treball ésexcel·lent, m’exigirà que jo sigui excel·lent si no vull quedar-me enrere.Sembla que a l’Espanyol ens faci por ser excel·lents. Potser és la por a quedaren evidència. A la botigueta de barri el llest és l’amo. El treballador és elnano dels encàrrecs, i si pot ser sense estudis és òptim, serà més barat i noel deixarà tirat per una feina millor.

Semblaque ens fa por donar un pas endavant, buscant noves vies d’entrada de diner alclub. Mentrestant, contemplem atònits com el deute creix cada temporada unamica més i ens va guanyant terreny. No cal ser economista per veure que calgenerar més ingressos, més enllà d’anar fent “pelotazos” per vendes de terrenyso per grans vendes de jugadors. No podem vendre un Osvaldo cada estiu. Peròtampoc podem acceptar que els ingressos per màrqueting a Cornellà siguinequiparables als de Montjuïc. Estem traient prou suc del nou estadi?

Frasescom “és que som l’Espanyol”, “és que el Barça s’ho enduu tot”, “és que elsdrets de televisió estan mal repartits”, “és que sempre ha estat així”, sónfrases de perdedor, de resignat, de mediocre. Si ens quedem llepant-nos lesferides i lamentant-nos que tot el món està en contra nostre, ens aniremconsumint i ens convertirem, encara més, en un equip provincià, sense ambició,sense cap mena d’esperit de superació. Sí, som l’Espanyol, tenim 111 anysd’història i hem sobreviscut resistint contra l’imperi culer. Molt bé, moltmaco, molt èpic. Però que haguem estar malvivint durant anys mirant de reüllles posicions de descens i contemplant els números vermells dels nostresbalanços, no significa que ho haguem de fer per sempre més.

Hi hacamí per recórrer. Hi ha camí per créixer. I tenim l’obligació de creure’ns quepodem tenir un club millor. Ens hem d’espolsar la resignació i oblidar-nos desegons quins complexes d’inferioritat que tenim incrustats en el nostre ADN. Iaixò només podem fer-ho nosaltres, ningú ens vindrà de fora a convèncer-nos. Elfutur està a les nostres mans, i pot ser millor, ha de ser millor. No hi ha capmés alternativa.

(Article publicat a PericosOnline).

El 3/24 demana la dimissió d'un Conseller

2011-11-29T14:01:00.001+01:00

Una curiositat sobre la immediatesa de Twitter i els perills que pot comportar.

Fa una estona, des del compte oficial del Canal 3/24, han fet la següent piulada, en la que s'anunciava que Boi Ruiz, Conseller de Sanitat, proposa obligar a contractar una pòlissa privada en funció de la renda.

Fins aquí, tot normal.

Però resulta que els comptes estan gestionats per persones, no per màquines. I la demostració és que, al cap de pocs segons, des del mateix compte de Twitter, han piulat demanant la dimissió del Conseller:

Evidentment, la persona que està gestionant el compte del 3/24 no s'ha recordat de canviar al seu personal i ha fet la piulada des del mateix compte oficial.

Jo els he preguntat el següent. I, en veure l'errada, han esborrat la piulada, però del meu Timeline no ho han pogut esborrar i els he caçat.

Al cap d'uns instants he rebut un DM demanant disculpes i dient que un membre de l'equip estava recollint les etiquetes més utilitzades sobre el tema.

És només una tonteria, evidentment, no cal donar-li més voltes, però fa gràcia veure com de perillós pot ser Twitter si no es controla la seva rapidesa.

La força d'un sentiment - Documental

2011-11-29T13:44:00.001+01:00

Pochettino vs Paco Flores 108 partits

2011-11-27T22:39:00.001+01:00

Aquest diumenge, Mauricio Pochettino ha dirigit el seu partit número 108 de Lliga i ha igualat Paco Flores.

A la següent presentació hi ha una comparativa estadística dels 108 partits de cada entrenador al capdavant de l'Espanyol.

La conclusió és clara: Paco Flores té millors números en gairebé tots els camps, tot i que amb poca diferència.

Estadístiques RCDE / Pochettino vs Flores 108 partits

View more presentations from Oscar Julià.

Álvaro no es toca

2011-11-24T13:11:00.001+01:00

“Tenimun projecte esportiu basat en el futbol base. Després de la marxa d’Osvaldo esva contractar Pandiani perquè aportés veterania sobretot pensant en Álvaro iThievy, els puntals del futur en l’atac de l’Espanyol.

I nocal donar-hi més voltes.

Ja potsortir el representant de torn a exigir que se li augmenti la fitxa o a filtraren algun diari que té ofertes de mig planeta. Álvaro té contracte i és unpuntal de l’equip. I no el vendrem. I en el cas hipotètic de vendre’l,demanaríem que se li apliqués la seva clàusula de rescissió, que per algunacosa es va inventar.

Aixíque el representant d’Álvaro ja pot fer tot el soroll que vulgui o oferir elseu representat a tots els clubs que li roti. Nosaltres no ens mourem ni unmil·límetre.

Portemuns quants períodes de fitxatges venent molt, cosa que ha significat unsingressos molts importants pel club. Com ja hem dit en nombroses ocasions, nonecessitem fer cap venda perquè l’economia del club en aquests moments estàsota control. Per tant, repetim una vegada més i les vegades que faci falta: oclàusula o res.

Caprepresentant ens pot fer xantatge pretenent anar a la premsa a explicar que lidevem diners al seu representat, perquè és rotundament fals. L’Espanyol pagareligiosament els sous dels seus jugadors, tal i com està escrit en elscontractes que signen. Mai ningú ens podrà acusar de morosos, perquè no ho som,per això ens vam haver de vendre Osvaldo, Callejón, Víctor Ruiz i Dídac Vilà,per parlar dels més recents.

El clubva deixar marxar Osvaldo i va apostar per Álvaro Vázquez com a referent enatac. És jove. Ho sabem i ho sabíem. Però la parcel·la esportiva va avalar-ho iarribarem fins les últimes conseqüències. Tenim problemes d’efectivitat de caraa porteria, però amb confiança i esforç col·lectiu, estem convençuts que Álvaroserà el nostre davanter titular durant molts anys.”

Potsersi algú del club sortís a dir alguna cosa similar, al senyor representantd’Álvaro se li trauria del cap continuar jugant a la puta i a la Ramoneta. I eljugador estaria una mica més convençut de signar l’ampliació del seu contractesense demanar l’oro i el moro.

(Article publicat a PericosOnline).

Schools kill creativity

2011-11-24T13:05:00.001+01:00

Us recomano molt i molt veure aquest vídeo.

Val molt la pena, sobretot pels que esteu interessats en educació, ja sigui perquè us ho dediqueu professionalment o perquè teniu fills (o preveieu tenir-ne) en edat escolar.

Dura 20 minuts i està en anglès.

Pochettino 100 (presentació)

2011-11-22T16:20:00.001+01:00

Fa algunes setmanes vaig publicar el post amb les estadístiques dels 100 partits de Pochettino com entrenador de l'Espanyol.

Avui publico les estadístiques en format presentació.

Estadístiques RCDE. Pochettino 100

View more presentations from Oscar Julià

Abstenció vs Partit més votat

2011-11-21T15:54:00.001+01:00

A la primera gràfica comparo els vots que ha obtingut el partit més votat en cada legislatura (en color groc) i la suma dels següents conceptes: abstenció + vots nuls + vots en blanc.

Es demostra que històricament hi ha hagut poca diferència entre el partit més votat i els abstencionistes.

Em pensava que amb tants indignats amb els polítics i el sistema polític espanyol, aquesta vegada es notaria molt més, però com podeu comprovar a la gràfica, res més lluny de la realitat.

També sorprèn l'evolució dels abstencionistes + vots nuls + vots en blanc. Des del 1977, el percentatge respecte al total de votants possibles ha anat oscil·lant entre el 22% i el 33%. Suposant (que és molt suposar) que tots els que s'abstenen fossin indignats, seguirien sent minoria davant els que voten.

Variació del número de vots PP-PSOE

2011-11-21T13:22:00.001+01:00

A la següent gràfica es pot veure l'evolució del número de votants que ha guanyat o ha perdut el PP i el PSOE en cada una de les eleccions generals, des del 1979.

La dada curiosa és que el PP porta molts anys amb una bossa de votants molt estable, mentre que el PSOE varia els resultats de forma molt més pronunciada.

El 21N de Carme Chacón

2011-11-21T10:12:00.001+01:00

Elscatalans han castigat Carme Chacón, que ha fet una campanya més orientada a intentardirigir el seu partit, el PSOE, que a lluitar pels interessos dels catalans (iles catalanes).

L’any2008 Carme Chacón va obtenir uns resultats magnífics, arribant a 25 diputats.Però durant aquests quatre anys aquests 25 diputats del PSC han actuat, a LesCortes espanyoles, com si fossin del PSOE. Sempre han votat graníticament ambel PSOE, i en cap cas ha fet la sensació de voler defensar els interessos delscatalans que els havien votat. La famosa ànima catalanista del PSC ha intentatlluitar per allò del grup parlamentari propi a Madrid, però l’ànimaespanyolista (la de Chacón, Iceta, Zaragoza i companyia) sembla que mai ho hanconsentit.

CarmeChacón s’ha estat quatre anys sense posar els peus a Catalunya. Diu que elMinisterio de Defensa li tenia l’agenda tant atapeïda que no podia ni acceptarentrevistes telefòniques. Això sí, en aquesta campanya electoral s’haautoerigit com la salvadora dels interessos socials dels catalans (i lescatalanes), demanant el vot per frenar la malvada dreta.

El PSCs’ha fotut una patacada històrica i potser faria bé fent autocrítica i noatribuint la derrota només a la crisi. Algú els hauria de recordar que CiU, perexemple, porta al Govern un any lluitant contra la crisi i, curiosament, hapujat un 60% el seu número de diputats a Madrid.

El PSCtambé hauria de pensar en anar regenerant el partit. Netejant els despatxos delcarrer Nicaragua de Montillas, Chacóns, Icetas i Zaragozas. El seu temps hapassat. Són massa eleccions en davallada.

Elscatalans (i les catalanes) ens mereixem un partit socialista fort, que faci de contrapèsdel centre dreta. Recordem que ahir CiU i PP van sumar 27 diputats, mentre queles esquerres es van quedar en 20 (14 PSC, 3 Esquerra, 3 ICV).

I una cosa sembla clara: la senyora Chacón ja es pot anar despedint de liderar el PSOE.

Poco Jobs

2011-11-21T09:40:00.001+01:00

L'Espanyol paga els sous dels jugadors?

2011-11-19T20:39:00.001+01:00

Avui ElMundo Deportivo ha publicat una entrevista a Dani Osvaldo, la primera queconcedeix a un mitjà d’aquí des que va marxar a finals d’agost a la Roma. La sortidad’Osvaldo va ser llargament comentada i criticada en el seu dia i el jugador vapassar a la llista d’ex-jugadors desagraïts per l’afició. Avui això no canvia,com a mínim per a mi. Osvaldo segueix sent el que vindria a ser un desertor.Com a mínim, segur que és un covard, perquè va acomiadar-se a la francesa,sense donar cap mena d’explicació de la seva fugida a Itàlia.

Avui explicales seves raons a l’entrevista. Entre aquestes raons n’hi ha una, que de sercerta, és molt greu. Osvaldo diu coses com: “Sencillamente, que mis compañerosy yo cobráramos toda la temporada al día, cosa que entonces no sucedía y todosteníamos deudas pendientes”, “me dijeron que a mí sí me podrían pagar al día,pero a mis compañeros no”, “estuvimos toda la temporada sin cobrar”, “le juróque había jugadores que no tenían ni para pagar el alquiler de su casa”.

El quediu Osvaldo és molt greu. Diu que tots els jugadors de la plantilla van estartota la temporada sense cobrar el sou.

Jo nosé si és cert o no el que explica Osvaldo, ni estic acusant el club d’aquestfet, però hi ha altres fets i altres declaracions que van en la mateixadirecció.

Senseanar més lluny, Josep Maria Orobitg, representat d’Álvaro Vázquez també ha manifestataquesta setmana que “Quan li paguin tot el que li deuen de la temporada passadaparlarem. En això vam quedar. I de moment, ni li han pagat ni m'han trucat”.

L’estiupassat també vam saber que Iván Alonso, un cop havia abandonat el club, voliadenunciar l’Espanyol per impagament. De la mateixa manera que Ben Sahar, ceditperò encara en nòmina del club, també s’estava plantejant denunciar-nos pelsmateixos motius.

En ladespedida de Luis García, el davanter asturià va dir que “marxo al Zaragoza acobrar una mica menys, però garantit”. És a dir, deixant entreveure que a l’Espanyolaixò de cobrar no estava garantit.

No dicres que no hagi sortit publicat en premsa, tot i que l’entorn perico va ple derumors d’actuals jugadors de l’equip que tenen problemes amb els cobraments.Però són rumors, que qualsevol es pot inventar.

El quesurt a la premsa tampoc té perquè ser cert, però al final hi ha tantesdeclaracions i actuacions que van en la mateixa direcció que jo, personalment,tendeixo a pensar que potser són certes.

No sé,tinc por que el meu club sigui morós amb els seus propis treballadors i queaixò ajudi a que els jugadors vulguin marxar a la mínima que tenen unaoportunitat. I que, de retruc, cap jugador vulgui venir a defensar el nostreescut.

A veurecom acaba tot plegat. A veure si a la Junta General d’Accionistes prevista pelmes de desembre el club explica alguna cosa amb fets i no només amb paraules.

Ens falta gol

2011-11-18T11:12:00.001+01:00

S’acostael mercat d’hivern i el debat de la necessitat de fitxar un “9” va cobrantforça. Jo no sé si falta contractar un davanter o un jugador que posi pilotesals davanters, però després d’analitzar una sèrie de dades estadístiques, estàclar que cal reaccionar. Aquest article pretén ser objectiu, presentant dadesestadístiques de la capacitat golejadora de l’equip actualment.

Percomençar, faré una comparativa entre la temporada passada i l’actual.

A l’estiuvan marxar 4 davanters: Osvaldo, Callejón, Luis García i Iván Alonso. Entreaquests 4 jugadors, la temporada passada van fer 27 dels 45 gols marcats perjugadors del nostre equip (sense tenir en compte els gols en pròpia porta delsrivals). És a dir, el 60% dels gols.

Elsrestants 18 gols (40% del total) els van fer jugadors que estan actualment a laplantilla. I van quedar repartits de la següent manera: 9 gols (20% del total)els van marcar davanters (Álvaro, Sergio García, Dátolo), 7 gols (15,6%) vanser de migcampistes (Verdú, Javi Márquez), i 2 gols (4,4%) van ser de defenses(Forlín, Galán).

Latemporada passada el més efectiu va ser Osvaldo, que va marcar 1 gol cada 134minuts jugats, sumant-ne 13 en 24 partits jugats (22 de titular). Enguany Pandianiés més efectiu (1 gol cada 81 minuts), el problema és que jugant a estones comjuga (no ha estat titular en cap partit), difícilment por ser el referentgolejador de l’equip. Els 2 davanters referents actualment (Álvaro i SergioGarcía) tenen una efectivitat més baixa que Osvaldo. Sergio García ha fet 1 golcada 296 minuts (porta 3 gols) i Álvaro 1 gol cada 666 minuts (porta 1 gol).

Pertant, podem concloure que, respecte la temporada passada, hem perdut capacitatgolejadora.

Arafaré una comparativa històrica de l’actual campanya amb les anteriors 76temporades de l’equip a Primera.

Enguany,portem 9 gols en 11 partits, el que suposa una marca de 0,82 gols per partit.De les 76 temporades que hem jugat a Primera, només 4 vegades hem acabat amb unregistre golejador més baix. Dada preocupant.

Ara empodríeu dir que fem pocs gols però que també ens en fan pocs. I teniu raó enaquesta apreciació. En només 13 temporades ens han acabat fent menys gols queen l’actual campanya. Per tant, bona dada, defensivament som forts. Tot i això,no afecta a la conclusió de que ens falta marcar més gols.

Perbalancejar més justament això de que fem pocs gols però també ens en fan pocs,podem comparar quin percentatge de gols a favor i de gols en contra obtenimcada temporada. És a dir, en una temporada en la que fem els mateixos gols delsque rebem, tindríem 50% de gols a favor i 50% de gols en contra. Històricamentl’Espanyol ha estat un equip que ha rebut més gols dels que ha fet. En concret,en 26 temporades hem fet més gols a favor (34,2% del total), en 3 temporadeshem fet tants gols com gols encaixats (3,9%) i en 47 vegades hem acabat rebentmés gols que dels marcats per nosaltres (61,8%).

Però lamarca de la temporada actual també és preocupant perquè ocupem la posició 70 alrànquing històric. Actualment portem 9 gols a favor (40,9%) i 13 en contra(59,1%). Només hi ha hagut 7 temporades pitjors.

I perrematar-ho, abans que algú digui que això de les estadístiques només sónnúmeros, us deixo una altra dada preocupant. A les últimes 12 temporades (desde la 1999-2000), tots els equips que han acabat la temporada amb unpercentatge de gols a favor per sota del 40% han baixat a Segona. En 12 anys noméshi ha hagut 3 excepcions: l’Sporting (temporada 2008-2009 amb 37,3% de gols afavor) i l’Espanyol en 2 temporades (2005-2006 amb 39,1% de gols a favor i2009-2010 amb 38,7%). Tant de temptar la sort, al final prendrem mal.

Conclusióobjectiva: ens falta gol.

(Article publicat a PericosOnline).

Quedar-se calb

2011-11-16T10:13:00.001+01:00

Semprehe defensat que si, algun dia em quedés calb, ho assumiria i ho portaria ambdignitat. Doncs bé, sembla que aquest dia s’està acostant a marxes forçades. Elque vindria a ser la meva “coronilla” s’està despoblant i em temo que seràirreversible.

Portotemps fixant-me molt més en el cap dels homes. I he pogut constatar que això dela “coronilla” destapada és molt més comú del que m’imaginava. Haig deconfessar que fins fa pocs mesos això de quedar-me calb no em passava pel cap(mai millor dit).

De momentno m’està afectant, tinc l’autoestima intacta. Suposo que com que em miro almirall al matí i no m’arribo a veure la “zona zero”, doncs m’autoenganyopensant que allà dalt no hi passa res.

No séel que provoca la calvície. Espero que algun dels meus lectors que ho estiguipatint des de fa més temps i, per tant, en sigui expert, ens pugui il·lustrar.

El meupare no té cap rastre de quedar-se calb, tot i tenir unes lleugeres entrades,més pròpies de l’edat. Però, en canvi, el seu pare (el meu avi) sempre el recordototalment descapotat, amb els típics quatre pèls a banda i banda. L’altre avino va perdre cap cabell. Per tant, el tema hereditari no sé si compta molt.

Tambédiuen que l’estrès pot provocar la caiguda prematura del cabell. O, fins i tot,he sentit, que pensar molt o estar preocupat poden ser causes. En tot cas, jono sé el perquè de l’èxode dels meus cabells, però ho haig d’assumir i portar-hoamb dignitat. Assumir-ho i portar-ho amb dignitat. Assumir-ho i portar-ho ambdignitat. Assumir-ho i portar-ho amb dignitat. Assumir-ho i portar-ho ambdignitat...

En defensa d'empresaris i emprenedors

2011-11-12T21:15:00.001+01:00

Ara queser emprenedor està tant de moda i tant ben vist m’agradaria aprofitar pertrencar una llança en favor dels empresaris. Perquè, al cap i a la fi, totempresari ha estat algun dia emprenedor. I tot això malgrat que als emprenedorsno els agrada que se’ls digui empresaris, per les fortes connotacions negativesque, malauradament, té aquest terme a casa nostra.

Catalunyaha estat, històricament, terra d’empresaris. Una terra de gent innovadora, degent emprenedora que s’ha llençat al buit creant la seva empresa. Alguns hanconvertit la seva idea inicial en una gran empresa, d’altres s’han quedat enuna empresa petita o mitjana. Però, sigui com sigui, són homes i dones que en algunmoment de la seva vida han arriscat per fer realitat un somni.

Quanparles amb empresaris d’edat avançada que van muntar la seva empresa fa anys i,fins i tot, dècades, te n’adones que cap dels seus objectius inicials eraextorsionar o maltractar els seus treballadors. Bé, no era el seu objectiuinicial però tampoc és entre les seves prioritats a l’actualitat. Dic aixòperquè en la nostra societat s’ha enquistat un pensament pel qual tots elsempresaris són malvats i tots els treballadors són bons. I és aquí on estictotalment en contra.

Lamajoria dels empresaris són bons, igual que la majoria dels treballadors sónbons. Evidentment hi haurà de tot, com en tots els àmbits de la vida, però no m’agradaque estigui tan decantada la balança de la percepció social.

Espanyas’ha convertit en una terra de “listillos”, d’escaquejats, és el paradís delsque volen cobrar molt a canvi de fer el mínim. L’economia submergida és unexemple evident. Només Itàlia (i així els hi va) està als nivells d’economiasubmergida de l’Estat espanyol. Segurament el bonisme i el populisme de laclasse política que s’ha dedicat a subsidiar les classes treballadores durantdècades hi té molt a veure. Uns polítics que han inculcat la cultura delsubsidi a una població que s’ha anat acostumant a tenir-ho tot gratuït. Som comels nens mimats als qui els seus pares els ho donen tot i acaben per no valorarres del que tenen.

Espanyaés això, una colla de gent mimada que s’alimenta a base criticar “als que méstenen”, però que a la vegada aplaudeix el parent que cobra de l’atur i quetreballa i cobra en negre. Els herois són els vividors, mentre que elsempresaris que arrisquen el seu patrimoni personal i viuen constantment amb lapreocupació de tirar endavant el negoci (i, molt important, poder pagar lesnòmines dels treballadors) són els dolents, els malvats. Els empresaris són elsque no dormen pensant com putejar els seus esclaus. Són els éssers malvats que irradienfelicitat en època de crisi perquè així tenen l’excusa perfecte per acomiadarla meitat de la plantilla. La crisi és collonuda pels empresaris perquè aixípoden fer el que més els agrada: extorsionar els seus propis treballadors imaximitzar beneficis.

Mireu,jo sóc treballador, mai he estat empresari ni tinc familiars que ho siguin.Però cada dia, quan vaig a treballar, dono el màxim de mi mateix perquè l’empresaon treballo sigui cap cop millor i perquè el seu propietari guanyi el màxim dediners possibles. Perquè els propietaris de la meva empresa em cuiden i valorenel meu esforç. I perquè jo, en contrapartida, sé que si ells veuen que la sevaempresa és pròspera i els seus treballadors se la senten com a pròpia, farantot el que puguin (com fan) perquè nosaltres també puguem viure el millorpossible. És una relació entre persones, som un equip. Quan un treballador va ala feina pensant que el propietari de la seva empresa és un malparit que el volmaltractar, doncs imagineu-vos com de bé treballarà.

Nomésdic que és cosa de tots, dels empresaris, però també dels treballadors, sortirdel pou en que els nostres polítics ens han ficat. Només ens en sortirem si comencema confiar els uns amb els altres i estem més pendents de que l’empresa surtiendavant abans que de sobrar l’hora extra que vaig fer la setmana passada.

Traiem-nos del cas el tòpicde que l’empresari és dolent per naturalesa. Hi ha de tot, com a tot arreu. I que no se’m mal interpreti, en cap cas he dit que tots els empresaris siguin bons. Si n’hi ha de dolents, cal denunciar-ho i perseguir-ho, només faltaria.

Dylan Ratigan, el puto amo

2011-11-10T23:01:00.001+01:00

Per fi algú dient les coses clares. Llàstima que ho digui a Estats Units i cap polític del nostre país se l'escoltarà.

La velocitat i el tocino

2011-11-08T16:03:00.000+01:00

Tornema tenir sarau amb el “Puta Barça”. Diumenge La Curva va cantar-ho i part de lagrada va reaccionar xiulant. A La Curva van picar-se i van dedicar un amplirepertori de càntics dedicats als culers durant una bona estona. I part de lagrada va respondre xiulant, cada cop amb més intensitat. Intolerants perambdues bandes.

I jo,atònit, mirava el camp i comprovava que jugàvem contra el Vil·la-real, quequedava poca estona per acabar el partit i que empatàvem a zero. I bona partdels socis mantenien el seu “pique” particular, a veure qui la tenia més llarga.Uns cantant i els altres xiulant.

Odio elBarça i tot el que l’envolta. M’he afartat d’escriure-ho i els que em coneixenho saben perfectament. No hi ha setmana que la meva dona no s’emprenyi amb mi –és culer – perquè, de cop i volta, em poso a llençar insults i improperiscontra el televisor.

Nom’agrada que es canti “Puta Barça” quan no juguem contra el Barça. Per dosmotius principals. Primer: no s’anima l’equip cantant-ho. Segon: es molesta ad’altres socis. I ja està, no cal buscar-li treus peus als gats, ni pensar quesóc “periculer” per dir el que dic.

Peròtampoc m’agrada que es xiuli cap càntic de la nostra afició, i molt menys siprové de La Curva, que es deixa la veu cada partit des del primer fins l’últimminut.

Per miles dues actituds són totalment intolerants. La de La Curva perquè saben queprovoquen. I la dels que xiulen, perquè no respecten.

A LaCurva haurien d’entendre que hi ha gent a qui no li agrada que es canti contrael Barça (si no es juga contra el Barça). Haurien de respectar que hi hapericos que no volen o no tenen ganes d’animar. Haurien de comprendre que nocal odiar el Barça per ser bon perico. Costa d’entendre, a mi el primer, però n’hiha. Ja n’hi ha prou d’aquesta tradició tan nostra de repartir carnet de bons imals pericos. L’únic que aconseguim és divisió. M’entristeix que ens enfadementre nosaltres.

Durantles dues hores que dura el partit crec que hem d’oblidar-nos del Barça, jatenim tota la setmana per lluitar-hi i denunciar totes les injustícies a la queens sotmeten. Però cantant “Puta Barça” durant el partit em fa la sensació queestem confonent la velocitat amb el tocino.

(Article publicat a PericosOnline).

Debat de merda, polítics de merda

2011-11-08T09:47:00.002+01:00

Vaigempassar-me el debat d’ahir íntegrament. Sort que tenia el Twitter al davantper fer-ho molt més lleuger tot plegat.

Laposada en escena va ser, tota ella, casposa, d’altres temps, de dècades enrere.El decorat, el moderador, la música, els candidats, la roba. Tot antic. De fet,va haver-hi un moment (i no és broma) que vaig posar la imatge en blanc i negreper acabar de crear l’ambient adequat.

Eldebat, per dir-li d’alguna manera, va ser una merda de l’alçada d’un campanar.Rubalcaba parlant tota l’estona a Rajoy com si ja fos president i només parlantdel programa electoral del PP. I Rajoy, a la seva cantonada del ring,protegint-se la cara amb els guants. I jugant al catenaccio. Pilota controladaa la banda i perdre el temps.

I CampoVidal... què dir de Campo Vidal. Algú a Twitter es va inventar l’etiqueta #campovidalfactsi va ser la gran troballa de la nit. Quin fart de riure, per l’amor de Déu.Vaig arribar a plorar amb els tuits més ingeniosos.

Encarano entenc com es van gastar 550.000 euros en el debat. No em surten elsnúmeros. Ni tampoc entenc com es van gastar 18.000 euros en el càtering o 1.700euros en pagar dos àrbitres de l’ACB per cronometrar el debat.

No crecque ens mereixem uns polítics tan lamentables. No m’hi cap al cap. No entenccom un personatge tan mediocre com Mariano Rajoy pugui arribar a ser presidentd’un país de més de 40 milions d’habitants. Un personatge gris, sense discurs,sense saber comunicar, sense cap gràcia. Clar que Alfredo P Rubalcaba tampoc esva quedar curt. El maquillador/a d’ahir es va passar amb el “pote” i el rímel,segurament devia ser votant del PP. Jo em pensava que Rubalcaba era bo en elcos a cos i que destrossaria Rajoy, però res de res. Se’l veia tens, nerviós, imés pendent de conservar la cadira a Ferraz que de guanyar-se’n una a laMoncloa.

En fi,un debat de merda a l’alçada de dos polítics sense discurs que, això sí, vancoincidir en una cosa: “España es una gran nación”. En això sí que es posen d’acord,no patiu.

El presentestà malament però em sembla que el futur immediat encara serà pitjor.Agafeu-vos perquè venen corbes.

Estadístiques RCDE (8): Comparativa Jornada 10

2011-11-04T17:01:00.000+01:00

Després de la disputa de 10 jornades de Lliga, a continuació podeu trobar una sèrie de comparatives de les darreres temporades, en concret des de la 2000-01.

Recordem els entrenadors a la jornada 10 d'aquestes darreres temporades

2000-2001 Paco Flores
2001-2002 Paco Flores
2002-2003 Juande Ramos (5 jornades), Ramon Moya (de la 6 a la 10)
2003-2004 Javier Clemente
2004-2005 Miguel Ángel Lotina
2005-2006 Miguel Ángel Lotina
2006-2007 Ernesto Valverde
2007-2008 Ernesto Valverde
2008-2009 Tintín Márquez
2009-2010 Mauricio Pochettino
2010-2011 Mauricio Pochettino
2011-2012 Mauricio Pochettino

Posició a la classificació

Enguany estem en setena posició, que és la quarta millor classificació des de la 2000-01.

La millor classificació a aquestes alçades del campionat la va aconseguir Pochettino a la temporada passada (2011-12), en la que l'equip era quart.

A la 2004-05 (primera temporada de Lotina) i a la 2007-2008 (segona temporada de Valverde) estàvem cinquens a la taula.

Gols a favor

Enguany portem 9 gols a favor, que equival a la quarta millor marca des de la 2000-01.

La màxima eficàcia golejadora la vam aconseguir amb les 14 gols de la temporada 2007-08 (la segona de Valverde a la banqueta), seguida dels 13 gols de la 2001-02 (Paco Flores) i dels 11 gols de la 2004-05 (Lotina).

Gols en contra

Enguany hem encaixat 13 gols, que és la setena millor marca des de la 2000-01.

La temporada 2004-05 (Lotina) només havíem encaixat 5 gols en 10 partits, mentre que la pitjor temporada va ser la 2003-04 (Clemente) amb 22 gols en contra.

Comparativa Gols a favor vs Gols en contra

La comparativa entre gols a favor i gols en contra és bastant dolenta en les darreres 12 temporades. Només hi ha 2 temporades on el balanç entre gols marcats i encaixats sigui positiu: temporada 2004-05 (Lotina) i 2007-08 (Valverde).

216 dies en una societat anormal

2011-11-04T08:56:00.000+01:00

Diumenge,per fi, els nens de l’Espanyol podran anar tranquil·lament a l’estadi sense queels seus pares siguin acusats de ser mals pares per posar-los a dormir dematinada. I és que diumenge juguem a les sis de la tarda, després de més de setmesos – 216 dies – patint uns horaris horribles. No és l’horari clàssic delsdiumenges a les cinc, però és el que més s’hi aproxima.

Els nensde l’Espanyol són una espècie a sobreprotegir perquè viuen en un entorn hostilde forma continuada. Portar-los a veure futbol en directe envoltats d’altres nensvestits amb els colors blanc-i-blaus és un dels pocs antídots que tenim elspares per mantenir-los allunyats d’altres opcions futbolístiques.

Calmimar els nens pericos. I deixar passar 216 dies sense que posin els peus a l’estadipot arribar a ser molt perillós per la seva integritat perica. Hi ha certesedats on cal treballar constantment els nens perquè aprenguin uns valors, iaixò els de la televisió pública catalana ho saben molt bé. I no ho estic dientpels valors, un tema del que d’altres s’omplen la boca constantment per,immediatament després demostrar amb certs comportaments, que no prediquen amb l’exemple.M’estic referint a que la televisió pública catalana té clar que un dels seusprincipals objectius – sinó el primer – és adoctrinar la població perquè siguinbon culers, ergo bons catalans.

Si noportem els nostres fills a veure un partit en directe del nostre equip durant216 dies correm un alt risc de que es torci el seu camí. En una societatnormal, on la gent fos lliure per escollir les seves opcions esportives engeneral – i futbolístiques en particular – jo no patiria perquè el meu fillacabés, amb un alt percentatge de probabilitats, simpatitzant amb l’equip rival.No patiria per la senzilla raó de que, en una societat normal, els mitjanspúblics d’aquella societat no dedicarien tots els seus esforços en identificar-seamb una única opció esportiva de forma descarada i reconeguda. No patiriaperquè la gent no aniria com desesperada per assimilar-se a una opció esportivaper tal de poder ser titllats, automàticament, com a bons ciutadans. No patiriaperquè a l’escola del meu fill no li obligarien a aprendre’s l’himne d’un clubesportiu. No patiria perquè seria més important per la televisió pública que ungrup terrorista anunciés la fi indefinida de la violència que la inauguració d’unaresidència esportiva d’un club de futbol. No patiria perquè no posaria comexemple de tot el que està ben fet i de què i com cal pensar a un entrenador defutbol.

Peròmalauradament la nostra societat no és normal. Gens normal. Està completamentadulterada i empresonada pels colors d’un club – privat – de futbol. El dia adia de la nostra societat el fan girar intencionadament al voltant d’aquestclub. Tots els polítics corren a marcar paquet i van com bojos per demostrarque són d’aquest club.

I elsnostres nens acaben pensant que no són normals perquè viuen en una anormalitat.Quan en realitat el que no és normal és la societat en la que vivim. Sigui comsigui, per un nen és molt perillós viure 216 dies en una societat anormal sensel’antídot del futbol en directe.

(Article publicat a PericosOnline).

No siguem provincians

2011-10-22T14:40:00.002+02:00

A Catalunya es veu que tenim poca feina. Hi ha un cantant que va viure una època daurada fa uns vint anys però que clarament ha perdut pistonada mediàtica en els darrers anys, que es veu que parla en castellà a casa seva. I Catalunya s'esquinça les vestidures. El senyor Gerard Quintana va ser un dels puntals del rock català dels 90. Però no cal oblidar que també va generar certa polèmica perquè el grup del que formava part, Sopa de Cabra, va composar algunes cançons en castellà. O sigui, que això de la llengua ja li ve de lluny.

Som uns provincians. Aquest senyor a casa seva pot fer el que li surti de la punta de la fava, perquè tothom, a casa seva i si el que fa no molesta els seus veïns, és lliure de fer el que vulgui. Si en Quintana ha decidit que a la seva dona i als seus fills els hi vol parlar en castellà, doncs endavant. No crec que estigui traïnt ni la seva llengua ni molt menys a Catalunya, com he llegit en alguns comentaris.

Que seria millor que els parlés en català als seus fills? Doncs potser sí. O potser no. En tot cas ha de ser ell el que ho decideixi. Que els catalans tendim a parlar en castellà quan algú, encara que sabem que entén el català, ens parla en castellà? Doncs potser sí. I què? Jo ho faig i no se'm cauen els anells per reconèixer-ho. I no per això deixo de ser més català. Que el senyor Quintana no és prou català perquè no parla en català els seus fills? Doncs rotundament no.

Jo a casa meva parlo en català perquè la meva dona també el parla. Però no sé què faria si ella no fos d'aquí. Sincerament, no sé què faria. Què potser intentaria que aprengués el català? Doncs sí, suposo que ho intentaria, però si ella no se'n sortís o si no tingués ganes d'aprendre'l, en cap cas forçaria la situació.

Perquè senyors, a veure si d'una punyetera vegada ens adonem que un idioma serveix, principalment, per entendre's. Que un cantant vingut a menys no la utilitzi per comunicar-se amb la seva família no és cap atac a la dignitat catalana.

Catalans, deixem d'obsessinar-nos amb el castellà. Parlem català, però sortim, viatgem, aprenguem altres llengües.

Com alguns sabeu pel Twitter estic un parell de setmanes a Estats Units per feina. Aquí ningú parla català i el món segueix. Deixem de mirar-nos el melic i obrim-nos de mires. No mirem tant a Espanya, estem obsessionats. Mirem al món. No siguem provincians.

Conferència de pau a Sant Sebastià

2011-10-16T09:22:00.001+02:00

És més que evident que el final del terrorisme d'ETA és a prop. No sé si queden setmanes, mesos o anys, però tots els camins porten cap a la mateixa direcció. Tots els camins excepte els del PP i UPyD, que segueixen entestats en camuflar les seves ganes de que la banda terrorista segueixi existint amb un pseudo-aïllament que no se'l creu ningú.

La prova més evident que PP i UPyD s'equivoquen és la conferència de pau que comença demà dilluns a Sant Sebastià. Han de venir de fora per demostrar, un cop més, que a Espanya hi ha molta gent equivocada. No és perd absolutament res per dialogar ("Diàleg amb ETA", 6/9/2010), cosa que no significa que s'hagui de perdonar cap terrorista. Tots els governs des de la instauració de la democràcia han dialogat amb ETA, incloent el partit del que Mariano Rajoy és president i incloent el partit en el que militava Rosa Diez abans de llençar-se a pretendre ser la salvadora dels "buenos españoles".

La llista de personalitats internacionals que han confirmat i que donen suport a la conferència de pau de Sant Sebastià demostra que cal prendre-s'ho seriosament.

Estic convençut, com ja he dit altres vegades i torno a dir ara, que al PP li va molt bé que ETA segueixi existint. Històricament els ha anat força bé utilitzar políticament les víctimes, apropiant-se d'un victimisme que en cap cas els pertoca perquè, com de tothom és sabut, els terroristes han matat gent de tots els colors polítics.

Repeteixo per evitar confusions. Jo no estic ni he estat mai a favor d'ETA ni del que demanen, perquè els assassinats els deslegitimen completament. Per tant, crec que cal seguir perseguint-los i empresonant-los sense descans. Però, al mateix temps, penso que cal obrir un camí de diàleg que ens vagi portant a la fi de la violència. I la conferència de Sant Sebastià serà un pas important en aquest sentit.

Simpaties al futbol

2011-10-10T16:20:00.000+02:00

Avui eldiari AS ens regala els resultats d’una enquesta realitzada entre seguidorsd’equips de futbol. Com ja sabeu els que seguiu el blog, m’encanten lesestadístiques. I aquí en tenim unes quantes.

Em centro en els resultats de l’Espanyol.

A lapregunta de quin és el primer equip preferit, l’Espanyol se situa en novenaposició. L’ordre és el següent:

1.Barça. 18%

2.R.Madrid. 17%

3.At.Madrid. 8%

4.Ath.Bilbao, Betis. 7%

6.València. 6%

7.R.Societat, Sevilla. 5%

9.Espanyol, Màlaga. 4%

11.Osasuna, Sporting. 3%

13.Getafe, Granda, Saragossa. 2%

16. Vil·la-real,Rayo, Racing, Mallorca, Llevant. 1%

A lapregunta de quin és el segon equip preferit, l’Espanyol ocupa la terceraposició:

1.Barça, 21%

2.R.Madrid. 16%

3.Espanyol. 7%

4.Rayo. 6%

5. At.Madrid,At.Bilbao, Getafe. 4%

8.València, Betis, R.Societat, Vil·la-real. 3%

12.Sevilla, Màlaga, Osasuna, Sporting, Granada, Saragossa, Racing. 2%

19.Mallorca, Llevant. 1%

A lapregunta de quin és el primer equip que li genera més antipatia, l’Espanyol téun 0%, que equival a dir que no genera antipatia.

1. R.Madrid.39%

2.Barça, 30%

3.Sevilla. 8%

4.Ath.Bilbao, Betis. 4%

6.At.Madrid. 3%

7.Osasuna, Llevant. 2%

9.València, R.Societat, Getafe, Vil·la-real, Racing, Rayo, Màlaga. 1%

16.Espanyol, Saragossa, Sporting, Mallorca, Granada. 0%

Encanvi, en segon equip més antipàtic, l’Espanyol és cinquè. Deu ser cosa delsculers, que primer odien als merengues i després als pericos.

1. At.Madrid.18%

2. Sevilla.12%

3. R.Madrid.9%

4.Barça. 8%

5.Espanyol. 6%

6.Ath.Bilbao, València. 5%

8.Betis, Osasuna, R.Societat, Llevant. 3%

12.Getafe, Saragossa, Vil·la-real, Racing, Rayo, Sporting. 2%

18.Màlaga. 1%

19.Mallorca, Granada. 0%

Sobre l’opinióconcreta dels aficionats pericos, el primer equip favorit és el Betis (36%), elsegon el R.Madrid (27%) i el tercer l’Atlético de Madrid (20%).

D’altrabanda, l’equip més antipàtic pels pericos és el Barça (77%), el segon elR.Madrid (49%) i el tercer l’Atlético de Madrid (28%).

ElBarça és el club més odiat per la majoria dels aficionats d’Espanyol, Granada,Llevant, Racing, Rayo i R.Madrid.

El R.Madridés el club més odiat per la majoria dels aficionats d’Athletic de Bilbao,Atlético de Madrid, Barça, Osasuna, R.Societat, Sporting, València, Vil·la-reali Saragossa.

ElBarça és el club favorit per la majoria dels aficionats d’Athletic de Bilbao,Màlaga, Mallorca, Osasuna, R.Societat, Sporting i València.

El R.Madridés el club favorit per la majoria dels aficionats de Betis, Getafe, Granada,Llevant, Racing i Sevilla.

Retallades possibles

2011-10-09T15:53:00.002+02:00

Per Twitter corre el hashtag #retalladespossibles on tothom fa propostes de retallades que es podrien fer a dia d'avui i que no es fan.

Us llisto algunes de les que he escrit jo els últims dies, però us recomano que busqueu #retalladespossibles i en trobareu moltes de vàlides.

subvencions a partits polítics
el Senat
el Ministerio de Cultura
el Ministerio de Sanidad
el sou vitalici dels ex-Ministros
subvencions a mitjans de comunicació privats
subvencions i ajudes pel doblatge de pel•lícules (en castellà i en català)
l'exèrcit espanyol
el dèficit anual de Televisió de Catalunya
que la televisió pública catalana deixi de tenir pèrdues cada any i, malgrat tot, segueixi gastant més del que ingressa
que la televisió pública catalana no compri programes externs (exemple: Albert Om) Només programes de gent en plantilla
que la ràdio pública catalana no tingui 4 emissores
que la televisió pública catalana no tingui 8 canals
que la televisió pública catalana no tingui els drets de la F1
Pichi Alonso
que la televisió pública catalana no desplaci 500 periodistes quan el Barça juga a Minsk
que la televisió pública catalana deixi de patrocinar clubs esportius
que la televisió pública catalana deixi de comprar els drets per emetre el futbol en obert

Festival de globus sonda

2011-10-07T16:34:00.000+02:00

La política s'ha transformat en un festival de globus sonda.

Abans els governs es reunien amb qui fos (o no), estudiaven els pros i els contres, i anunciaven les mesures que després aplicaven.

Ara no. Ara els governs anuncien el que potser faran, estudien la reacció de la gent i després o apliquen o ho desmenteixen en funció del rebombori mediàtic a favor o en contra que hagi provocat l'anunci inicial de la mesura.

Aixi no es governa. I aquestes actuacions són un factor més del que provoca la tant coneguda "desafecció" pels polítics i la política.

La màquina d'imaginar

2011-10-06T16:41:00.000+02:00

Aquest matí, mentre repassava el meu Timeline de Twitter a la BlackBerry, m'he assabentat de la mort d'Steve Jobs. I m'he posat trist. Ha estat una sensació extranya, perquè no sóc un "Apple-maníac". De fet, l'únic producte Apple que tenim a casa és un iPod de 8GB que li vaig regalar a la meva dona fa alguns anys.

Mai he tingut un iPhone, ni un iPad, ni tan sols un Mac. No perquè no hagi volgut, o perquè sigui anti-Apple (com hi ha gent que és), sinó perquè mai m'ha fet falta. Sempre he tirat d'ordinadors amb Windows o Linux i tinc una BlackBerry.

Però sempre que he pogut "toquetejar" un iPhone o un iPad he quedat fascinat.

I deu ser per això que aquest matí m'he sentit trist. Per això, i perquè sóc dels que crec que aquest home ha revolucionat la tecnologia i l'oci, i els ha apropat molt més a la gent. Parlo de tecnologia per Apple, però parlo d'oci per Pixar. Ho ha fet tot més fàcil. Tothom sap utilitzar un iPhone, des dels nens més petits fins els ancians més pre-tecnològics. Ho he pogut veure amb els meus propis ulls.

No vull entrar en mitomanies i tampoc crec que el famós discurs a la Universitat d'Stanford calgui elevar-lo a la categoria de paraula de Déu, però els ideals d'aquest senyor i les ganes per viure i per millorar constantment sóc uns valors que sí cal magnificar i posar d'exemple. Sobretot contra els apàtics que, en temps de vaques magres com els que ens està tocant viure, només saben viure en el pessimisme i la depressió. Els que l'han vist treballar de prop coincideixen en dir que era una màquina d'imaginar, que el seu cervell no parava mai de pensar.

Cal mirar endavant i cal fer-ho amb convenciment. El senyor Jobs va retornar a Apple quan la seva situació financera era apocalíptica. I mireu on l'ha deixada quan ha mort. I el mateix amb Pixar. I sinó que li expliquin a Disney, que en va pagar una fortuna.

Jo no sé si ha estat el millor inventor des de Thomas Edison (com ha dit Spielberg) o si és el Da Vinci del nostre segle, o l'Einstein de la nostra generació. El que si sé és que ha estat un dels personatges més grans de la història. I mostra d'això és que, fins i tot el seu principal competidor, Bill Gates, n'ha parlat meravelles.

Descansi en pau, senyor Jobs. La Humanitat és una mica més pobre des d'avui.

El negoci rodó de les teles

2011-10-04T10:01:00.001+02:00

Fa mig any que no juguem un partit a la tarda. L’últim partit un diumenge a les cinc va ser el 3 d’abril, dia que vàrem rebre el Racing de Santander a Cornellà en la jornada 30 de la passada temporada. I no hi tornarem a jugar, com a molt aviat, fins el 6 de novembre. Serà la jornada 12 i ens visitarà el Vil•la-real. I ja farà més de set mesos.

Des d’aquell 3 d’abril hem jugat set partits: diumenge a les 21h, dilluns a les 21h, dimecres a les 21h, dissabte a les 22h, diumenge a les 22h, dijous a les 20h i diumenge a les 22h. I el proper a casa serà entre setmana, o sigui, com a molt aviat a les 20h.

Set mesos en que molts nens pericos no podran posar el peu a l’estadi, amb el perill que això suposa, entre d’altres coses, per a la supervivència de la nostra espècie. Avui en dia és especialment difícil per un nen ser de l’Espanyol. Molt difícil. Una de les poques armes que tenim de carregar-los les piles blanc-i-blaves és que mamin l’ambient de l’estadi. Que vegin altres nens com ells passejant orgullosos el nostre escut. Però amb aquests horaris, la cosa es complica i segur que hi ha damnificats que van caient pel camí.

Però, apart dels nens, molts dels que viuen lluny de l’àrea metropolitana també ho tenen complicat. Que s’acabi el partit un diumenge a la mitjanit no fa gens de gràcia per ningú, però molt menys pels que han d’agafar la carretera i fer un munt de quilòmetres fins arribar a casa. Si, a sobre, t’endús un pal com el d’aquest diumenge, la tornada es converteix en un autèntic calvari. I l’endemà, dilluns, i havent dormit poc, a sobre has d’aguantar les brometes sornegueres dels merengues que et refreguen que t’han guanyat, i dels culers que et diuen que t’has deixat guanyar. Vaja, que no hi ha més assassinats perquè Déu no vol.

Les teles s’estan carregant el futbol a marxes forçades. Es premia els espectadors que paguen la seva còmoda quota mensual per veure els partits tranquil•lament al sofà, mentre es maltracta els aficionats de veritat, que es rasquen la butxaca per pagar el seu abonament car per veure el futbol on millor es veu, als estadis i en viu. I, per rematar-ho, el pastís se’l reparteixen els dos Goliats de la lliga, i deixen les escorrialles per la resta. Cornuts i pagar el beure. Paguem abonaments cars per veure futbol en viu, però ens col•loquen partits en horaris infames perquè els dos rics vinguin a casa nostra i passegin la seva supèrbia, pagada amb uns diners mal repartits. Un negoci rodó. Rodó per ells, és clar.

(Article publicat a PericosOnline).

Pim, pam, pum... i 0-4

2011-10-03T15:47:00.001+02:00

Si algú agafa el diari aquest matí i veu el resultat del partit d'ahir, el més probable és que pensi que el partit Espanyol - Reial Madrid va ser un bany dels blancs.

De fet, més d'un - i de dos - indocumentats d'aquells que diuen que els agrada tant el futbol però que mai miren cap partit que no jugui el seu equip, aquest matí ja m'han assaltat pel passadís amb la frase del dia: "Quin bany us van fotre ahir, eh?".

A tots els he contra-atacat amb el mateix: "Vas veure el partit?". Com que tots m'han respòs que "No, no el vaig veure", doncs he passat de llarg com qui sent ploure. Amb personatges d'aquesta talla intel·lectual no tinc gaire ganes de perdre el temps ni les forces.

Ahir l'Espanyol va plantejar un partit valent i físic. Molt físic i prou valent. La primera part va ser una continua anada i vinguda d'una àrea a una altra. Amb dues diferències. Primera. Els jugadors del Madrid són molt bons no com els de l'Espanyol, que justegen bastant. Segona. L'àrbitre va ser el millor jugador dels blancs - que anit anaven de negre, per cert.

Crec que hauríem d'haver arribar al descans amb un empat al marcador. Però com que això de la justícia i el futbol massa sovint no van de la mà, no puc dir que hauria estat el més "just". El fet és que un 1-1 a la mitja part no hauria estranyat ningú - dels que estaven veient el partit, no dels capullos d'aquest matí que us explicava més amunt.

És evident, massa evident que Verdú, Romaric, Sergio García i Thievy s'assemblen a Ozil, Kaká, Cristiano, i Higuaín el mateix que jo m'assemblo a Bo Dereck.

La segona part va començar prou bé, amb l'Espanyol tancant el Madrid a la seva àrea però sense generar massa sensació de perill. En una altra contra, Higuaín va enganxar un pilota i la va col·locar a l'escaire contrari. Imparable. 0-2 i el partit sentenciat. Els ànims pericos a la grada i a la gespa van desplomar-se. I només calia deixar passar els minuts, aquella lenta agonia. 0-3 de Callejón - no fa tant conegut com "Fallejón" - i 0-4 que significava el hat-trick d'Higuaín.

Com a mínim vam poder cantar-li allò del "qué feo eres, Cristiano, qué feo eres!". Qui no es consola és perquè no vol.

Els pocs merengons de la grada cantant "así, así, gana el Madrid" i la pericada fugint de les grades perquè era gairebé mitjanit i avui era dilluns i calia matinar. Un d'aquells dilluns tant divertits que ens toca viure als pericos. I, avui, a sobre, havent dormit poc i malament.

I a mi, a sobre, em toca pagar-li el vermut a tres culers. Sort que són bones persones.

Ara venen 2 desplaçaments: Rayo Vallecano i Racing de Santander. Dues derrotes encendrien les poques alarmes que queden per encendre. Hagan apuestas.

Ens han donat un premi!

2011-10-02T08:03:00.001+02:00

Ahir dissabte al vespre, durant la gala d'entrega dels Premis Blocs Catalunya, ens van donar un premi al #rcdeandtuits.

A continuació podeu trobar el text íntegre del post que vam penjar a la web oficial.

Per cert, el proper dilluns 10 d'octubre torna l'#rcdeandtuits. Serà a les 20h a l'antiga fàbrica d'Estrella Damm.

Moltes gràcies a tots.

"Amics tuiteros!

És tot un honor poder-vos anunciar que ens ha donat un premi!

Aquest dissabte 1 d’octubre ens han concedit el Premi Especial STIC.CAT dels Premis Blocs Catalunya 2011, pel seu èxit notori i per la seva difusió, així com per haver mobilitzat regularment molt de públic mitjançant les xarxes socials.

El Premi ha estat entregat aquest dissabte 1 d’octubre a la Sala de Cultura Sant Domènec a La Seu d’Urgell.

Us volem donar les gràcies i compartir-ho amb vosaltres perquè és un Premi de tots els que ens heu ajudat a fer que això del #rcdeandtuits sigui tan gran com és ara.

Mireu si és gran que, fins i tot, ens donen premis! I que a Catalunya algú li doni un premi a alguna cosa relacionada amb l’Espanyol és una notícia magnífica i demostra que és molt millor del que ens pensem tots plegats.

Us convidem a celebrar-ho amb nosaltres el proper dilluns 10 d’octubre en la primera edició del #rcdeandtuits d’aquesta segona temporada. Seguiu atents al compte oficial @rcdeandtuits, al Facebook i a la web perquè us anirem anunciant totes les novetats pel 10 d’octubre.Moltes gràcies!

El premi és vostre!

L’equip del #rcdeandtuits"

Els 100 de Pochettino

2011-09-28T17:36:00.000+02:00

Que un entrenador de l’Espanyol compleixi 100 partits de Lliga dirigint l’equip és notícia. És notícia perquè poques vegades en la nostra més que centenària història ha succeït. I, per tant, cal felicitar Mauricio Pochettino per haver arribat a aquesta xifra rodona.

Pochettino va arribar a la banqueta de rebot. El fet de ser el tercer entrenador en ocupar el càrrec en una mateixa temporada demostra que no era ni el primer ni el segon plat. No tenia experiència com entrenador però, de ben segur, els primers èxits de Guardiola sense haver tingut tampoc experiència prèvia, van fer decidir el Consell de l’Espanyol a apostar per Pochettino. Això va ser un motiu però el més important, perquè enganyar-nos, és que probablement cap entrenador amb cert currículum va tenir els pebrots d’agafar l’equip al final de la primera volta amb només 15 punts.

Obro parèntesi. Al final de la primera volta d’aquella temporada 2008-2009, l’Espanyol era divuitè amb 15 punts, el Mallorca dinovè amb 14 i l’Osasuna cuer amb 13. Tots recordem la remuntada de l’Espanyol, que va sumar 32 punts a la segona volta, però el Mallorca en va fer 37 i l’Osasuna 30. I, curiosament, cap dels tres equips va perdre la categoria. Tanco parèntesi.

La primera temporada de Poche, aquella segona volta de la 2008-2009, va ser força espectacular. Dic força i no dic molt perquè si ens ho mirem amb perspectiva, comptant només els partits d’aquella mitja lliga, vam quedar cinquens. I no vull treure mèrit a la remuntada, que la va tenir perquè va regirar una dinàmica perdedora i perquè va aconseguir salvar l’equip sobrant-nos fins i tot una jornada. Però tots tenim a la retina una segona volta històrica i tampoc va ser per tant.

Dic tot això, perquè jo sóc dels que defenso que Pochettino ha arribat als 100 partits en gran mesura perquè encara li dura el crèdit per la famosa remuntada. Per això i perquè, com alguns diuen i ell també ens recorda sovint, és perico de cor. Però, segons el meu punt de vista, no hi ha arribat perquè sigui un entrenador extraordinari, ni molt menys. I m’explico.

D’entrada, jo encara no sé a què juguen els equips de Pochettino. Sí, em direu que juguen a tenir la pilota i a tocar-la, d’acord, però això per mi no és una forma de jugar. Tocar i tocar sense sentit, com molts cops ens passa, no serveix de res. No serveix de res acabar els partits havent guanyat la possessió si som incapaços de generar cap mena de perill. No sé si té massa mèrit acabar una temporada havent marcat només 29 gols en un equip que presumptament estima la pilota.

Penso que és molt inflexible en certes decisions que pren. Parlo de posar jugadors en posicions que no són la seva i repetir-ho un partit i un altre, sense corregir-ho. Parlo de fer la sensació que no sap llegir els partits quan no van segons el que estava previst d’entrada. Parlo de substituir els jugadors quan queda poc temps de partit. Parlo d’agafar mania a alguns jugadors i posar-los una creu ben gran al damunt.

Els partits lluny de Cornellà són un drama. I no perquè justament ara estem travessant una mala ratxa de resultats a domicili, tema del qual se n’ha parlat i molt. Ho dic sobretot per l’actitud dels jugadors i els plantejaments de l’entrenador quan juguem com visitants.

Les jugades a pilota parada són per apretar a córrer. No aprofitem cap falta o cap córner a favor. I, el que és pitjor, ens creen un munt de perill, i de gols, a la majoria de faltes o córners en contra. No entenc de què serveixen tants entrenaments a porta tancada si després no s’ensuma cap jugada assajada als partits.

La gestió del vestidor és, com a mínim, discutible. Ha canviat tota la plantilla, tret de dos porters, un dels quals li molesta, en tres estius. I algunes de les sortides del club, en especial la de molts canterans, ens ha fet caure la cara de vergonya a molts socis. Ara em direu que ell no hi pot fer res, que són coses de la mala economia del club, de Ramon Planes, de Germán de la Cruz, etcètera. Però jo us respondré que una cosa són les fitxes elevades de determinats jugadors, que costen diners, però una altra cosa ben diferent és la gestió de les persones, que és gratis, però que cal saber fer. I en la gestió de les persones, sobretot de les que marxen, per mi Pochettino ho fa malament.

Fins aquí, arguments subjectius. Ara, els números, que són freds però no enganyen.

Si agafem l’històric de les últimes 20 temporades, la temporada 2009-2010 hauria d’haver estat la última de Pochettino, perquè tots els entrenadors que tenen pitjors registres en percentatge de punts sumats en els partits que van dirigir l’equip, no van seguir al club. I tots, exceptuant la segona temporada de Lotina, van ser destituïts a mitja temporada. Pochettino no només va arribar a final de temporada sinó que va seguir a la següent.

Si, a més, li sumem que Pochettino dirigeix l’equip a Cornellà, on l’efecte de l’estadi estic convençut que ens ha fet rascar molts més punts que havent-ho fet a Montjuïc, arribo a la conclusió que no sé si el projecte del que tant s’omple la boca el nostre Consell d’Administració acabarà bé. Un projecte, per cert, que jo encara no veig per enlloc.

Entenc que sóc crític, molt crític. I sé que em deixo d’enumerar les virtuts de Pochettino, que també en té, evidentment. La demostració és que ha arribat als famosos 100 partits. Però a mi em van ensenyar a dir les veritats, a fer crítica per intentar millorar. I això és el que intento, ressaltar els aspectes negatius per intentar que algú hi posi remei. Tant de bo, i ho dic sincerament, Pochettino arribi als 200 partits. Serà el senyal més clar que les coses s’han fet millor.

(Article publicat a PericosOnline).

Estadístiques RCDE (7): Poche 100

2011-09-26T18:11:00.001+02:00

Diumenge Pochettino va complir el seu partit número 100 en partit de Lliga.

En aquest post faig una comparativa de diferents estadístiques de les últimes 20 temporades, des de la 1991-1992. Totes les dades són de partits a Primera Divisió, per tant no he comptat els resultats de la temporada 1993-1994 que vam jugar a Segona i l'entrenador era Camacho.

Per començar, dels 100 partits, Poche n'ha guanyat 37, n'ha empatat 20 i n'ha perdut 43:

En partits dirigits a Primera, Pochettino fa temps que es va situar en tercera posició (de les últimes 20 temporades). Només li falten 8 jornades per igualar Paco Flores i 18 per igualar Camacho.

Resultats totals (partits jugats a casa i a fora)

Resultats en partits jugats a casa

Resultats en partits jugats a fora

Evolució de Pochettino durant les 4 temporades

Aquí cal tenir en compte que la temporada 2008-2009 només va dirigir 19 partits i l'actual només en porta 5.

Estadístiques RCDE (6): Punts per temporada

2011-09-23T00:01:00.000+02:00

Els últims posts de la sèrie d'estadístiques els vaig dedicar a les actuacions dels últims 11 entrenadors tant jugant de visitants com jugant de locals.

Avui us presento les estadístiques per temporada (no per entrenador) des de la 1999-2000 fins la 2010-2011, tant de punts a casa com a fora.

La mitjana de punts per temporada a casa ha estat de 31 punts, mentre que la mitjana a fora ha estat de 16 punts.

Si ordenem les temporades per punts sumats a casa:

I ordenant les temporades per punts sumats a fora:

Conclusions

L'entrenador que ha aconseguit sumar més punts a casa ha estat Lotina, seguit de Paco Flores i Pochettino, que ostenta la tercera i quarta millor marques. La primera temporada de Flores (la que va començar amb Brindisi a la banqueta), és la cinquena i tanca les temporades que estan per sobre de la mitjana (31 punts).

Curiosament, si la primera temporada de Lotina va ser la millor a casa (41 punts), la segona temporada del tècnic va ser la pitjor (només 25 punts).

Pel que fa als punts aconseguits com a visitant, Valverde s'endú els honors, ja que les dues temporades que lle va dirigir l'equip són les dues temporades on més van sumar lluny de Montjuïc. El pitjor entrenador com a visitant va ser Paco Flores, amb només 9 punts. Les dues temporades senseres de Pochettino lluny de Cornellà també ocupen els pitjors llocs.

Per tant, podríem concloure que el millor seria jugar els partits de casa amb Pochettino, Flores o Lotina a la banqueta i els de fora amb Valverde de tècnic.

Pel que fa al famós "efecte Cornellà", queda demostrat que al nou estadi perico se sumen molts punts, però algunes temporades a Montjuïc encara en vam sumar més.

Res contra l'Espanyol d'Alfred Bosch

2011-09-22T16:09:00.002+02:00

Així com ahir em feia ressò d'un article escrit per Alfred Bosch titulat "Nació perica", és de justícia parlar avui d'una carta que ell mateix va escriure una setmana després. La carta porta per títol "Res contra l'Espanyol".

Des d'aquí vull demanar disculpes a l'escriptor i ara candidat d'ERC a les eleccions generals del 20-N.

Ahir acabava el meu article desitjant-li, irònicament, que no fes el ridícul el 20-N. Avui aparco la ironia i li dic, de tot cor, que espero que tregui uns bons resultats.

La nació perica d'Alfred Bosch

2011-09-21T23:17:00.000+02:00

Ahir algú del meu Timeline a Twitter va rescatar un article que va escriure Alfred Bosch l’any passat al que ara és el El Punt-Avui. L’article en qüestió portava per títol “Nació perica”, i en ell s’hi pot llegir tot un recital de tòpics contra els pericos, per la senzilla raó de que el club es diu “Espanyol”.

No faré un resum de l’article, us convido a que el llegiu i jutgeu vosaltres mateixos. Feia temps que no veia una bilis tant explícita transformada en text. Però bé, tampoc descobreixo res.

Ara resulta que aquest senyor, l’Alfred Bosch, és el candidat d’ERC a les eleccions generals que se celebraran el 20-N. Està clar que quan va escriure l’article no era candidat de cap partit polític, però em pregunto què respondria si ara se li preguntés què n’opina de l’Espanyol. Coneixent el tarannà de l’individu és més que probable que es ratifiqués en tot el que va dir a l’article, més que res perquè jo crec que segueix sent més escriptor que polític, tot i que ara haurà de fer mítings per "enganyar" l’electorat.

Conec algun perico que és militant d’ERC. Deu generar, com a mínim, malestar que el teu candidat, el candidat del teu partit, vagi dient bajanades de la dimensió de les que diu al seu article. Però, per altra banda, també deu ser reconfortant pensar que diu el que pensa, i que no s’amaga en falses hipocresies de polític que toca el violí a la primera pregunta incòmoda.

Alfred Bosch odia l’Espanyol i els pericos pel nom del nostre club. És un argument com un altre, però al cap i a la fi és un argument. Desitja que Cornellà - El Prat sigui com Ceuta o Melilla si Catalunya, algun dia, és un país independent. És un desig com un altre, com també hi ha homes que els agrada vestir-se de dones i lligar-se les mans mentre la seva senyora els fueteja i els diu que són mals nens, tot trepitjant-los l’escrot amb la punta del seu taló de quinze centímetres. Al cap i a la fi, sobre gustos no hi ha res escrit i el senyor Alfred Bosch és ben lliure d’insultar-nos. Jo també li desitjo que no faci el ridícul el 20-N, de tot cor.

Estadístiques RCDE (5): Punts com a locals

2011-09-21T00:30:00.000+02:00

Ahir vam estar parlant dels resultats de l'equip jugant lluny de casa, com a visitant, en les últimes 12 temporades. I arribàvem a la conclusió que la trajectòria de Pochettino està per sota la mitjana.

Avui presentem les estadístiques de l'equip jugant com a local.

El global com a local d'aquestes 12 temporades (des de la 1999-2000 fins ara) és:

- Partits jugats: 229

- Partits guanyats: 108 (47,2%)

- Partits empatats: 51 (22,3%)

- Partits perduts: 70 (30,6%)

- Punts aconseguits: 375 (54,6%)

- Gols a favor: 334 (1,5 per partit)

- Gols en contra: 259 (1,1 per partit)

A la següent gràfica es poden veure el percentatge de punts sumats com a local:

A la següent gràfica, els percentatge de punts sumats ordenats de major a menor:

Referent al gols, la següent gràfica mostra la mitjana de gols a favor i en contra per partit:

Gràfica ordenada de millor a pitjor mitjana golejadora a favor:

Gràfica ordenada de millor a pitjor mitjana golejadora en contra:

Conclusions amb Pochettino com entrenador

Els números dels equips de Pochettino jugant a casa estan en la mitjana o per damunt de la mitjana de les 12 últimes temporades.

És l'entrenador que més percentatge de punts ha aconseguit sumar (61,9%), mentre que la mitjana és del 47,2%).

En l'apartat de gols, els equips de Poche se situen a mitja taula en gols a favor: 1,5 gols per partit (igual que la mitjana de Lotina i Luis Fernández).

Pel que fa a gols encaixats, està en segona posició, amb només 1 gol per partit (la mitjana és de 1,1), just per darrera de Paco Flores.

Estadístiques RCDE (4): Punts com a visitants

2011-09-20T10:11:00.003+02:00

Ahir vaig escriure un article a PericosOnline ("Que a fora soni la flauta"), on alertava dels pobres resultats de l'equip com a visitant des que Pochettino és l'entrenador.

Doncs bé, avui amplio les dades a tots els entrenadors que hem tingut des de la temporada 1999-2000. Són un total d'11 entrenadors en 12 temporades.

El global com a visitants d'aquestes temporades és el següent:

- Partits jugats: 230

- Partits guanyats: 48 (20,9%)

- Partits empatats: 60 (26,1%)

- Partits perduts: 122 (53%)

- Punts aconseguits: 204 (29,6%)

- Gols a favor: 122 (0,9 per partit)

- Gols en contra: 365 (1,6 per partit)

A la següent gràfica podeu veure els punts sumats com a visitant dels últims 11 entrenadors.

I en aquesta gràfica següent, els percentatges de punts sumats ordenats de major a menor:

Pel que fa als gols, a la següent gràfica es pot veure la mitjana de gols a favor i en contra:

Gràfica ordenada de millor a pitjor mitjana golejadora com a visitants:

Gràfica ordenada de millor a pitjor mitjana de gols en contra com a visitants:

Conclusions amb Pochettino com entrenador

Està clar que els seus números no són els pitjors de la història recent, però també queden lluny dels millors. És més, està per sota la mitjana de les últimes 12 temporades.

Mentre que la mitjana de punts aconseguits els últimes 12 anys és del 29,6%, Pochettino només ha aconseguit el 25,2%, quedant en setena posició, per davant de 4 entrenadors que van ser destituits a mitja temporada (Ramon Moya, Tintín Márquez, Mané i Juande).

En partits perduts, els equips de Poche han perdut el 61,2% dels partits que han disputat fora de casa, molt per sobre del 53% de partits perduts les últimes 12 temporades.

En mitjana de gols a favor, els equips de Pochettino estan en avantpenúltima posició, amb només 0,7 per partit i només per damunt de Tintín (0,5 gols per partit en 6 partits disputats) i Juande (0 gols en 3 parttis).

En canvi, en mitjana de gols encaixats, Pochettino ocupa la segona posició, només de darrera de Paco Flores.

Per tant, podem concloure que els equips de Pochettino com a visitants estan per sota de la mitjana.

Que a fora soni la flauta

2011-09-19T20:37:00.000+02:00

Fa gairebé un any vaig escriure un article titulat “Tenim un problema fora de casa”. En ell parlava dels números del nostre equip com a visitant des que Pochettino era l’entrenador. D’un any ençà la magnitud del problema s’ha anat fent gran i, ara, el balanç dels partits jugats lluny de Cornellà és per tremolar una mica més.

Mauricio Pochettino ha dirigit l’equip en 49 ocasions en partit de lliga com a visitant. Hem guanyat 9 partits, n’hem empatat 10 i n’hem perdut 30. És a dir, hem sumat 37 punts de 147 possibles. En gols, n’hem marcat 35 i n’hem encaixat 73.

Aquest diumenge vam aconseguir marcar un gol – força afortunat, per cert –, un esdeveniment que no celebràvem des del 6 de febrer d’enguany, fa més de vuit mesos. En concret, l’últim gol que havíem marcat com a visitants va ser al camp de l’Almeria, en un partit que vam perdre per 3-2 després d’encaixar els 3 gols quan portàvem poc menys d’un quart d’hora de matx, en una de les “pàjares” més memorables que recorda la parròquia perica.

Si analitzéssim cada partit de forma aïllada, segurament trobaríem excuses (bàsicament mala sort i mal arbitratge), però vist en perspectiva i de forma global, està clar que alguna cosa no s’està fent bé. No és normal que haguem estat gairebé nou partits de forma consecutiva sense marcar cap gol fora de casa. Fa falta alguna cosa més que mala sort per no marcar un trist gol en 800 minuts.

Hi ha poques coses invariables des que Pochettino va fer-se càrrec de la banqueta: ell. Els jugadors han anat canviant, de tots els que tenia quan va arribar només en queden dos (i un no juga). Fins i tot la majoria dels ajudants a la banqueta són diferents. Per tant, la constant a l’equació és l’entrenador. Hi ha alguna cosa que falla. No sé si és la motivació, el sistema o les dues coses, però no és normal.

Projectant els percentatges de victòries i empats, a final de temporada haurem sumat uns 14 punts com a visitants. Per arribar, com a mínim, als 43, caldria sumar-ne 29 a casa, comptant que l’objectiu sigui la permanència.

A mode d’exemple, la temporada passada (2010-2011) vam fer 35 punts a Cornellà i, curiosament, 14 fora. La temporada anterior (2009-2010), 33 a casa i 11 fora. I la primera temporada de Poche (2008-2009), 29 a casa i 18 fora.

Sembla que, una temporada més, ens haurem d’encomanar al fortí de Cornellà i esperar que a fora soni la flauta.

(Article publicat a PericosOnline).

Explicacions econòmiques via premsa

2011-09-19T10:51:00.001+02:00

El Consell d’Administració de l’Espanyol s’ha decidit a donar explicacions als accionistes i als socis del club a través de la premsa escrita. La setmana passada vam poder llegir un reportatge (dividida en dues entregues) a l’AS, fruit d’una entrevista a Sergio Oliveró, August Newton i Néstor Oller.

El titular del reportatge era prou agosarat: “La resta de clubs copiaran el nostre model”. Ja m’està bé que es demostri certa ambició, que tant reclamem alguns, però potser ens estem passant de frenada. Sembla difícil passar de ser un club venedor amb greus problemes econòmics – com se’ns va dir a la Junta General d’Accionistes – a ser el model per a la resta de clubs. Però bé, millor aquesta actitud que la ser els eterns ploramiques.

El que no m’agrada, però, és que el nostre vicepresident econòmic es dediqui a explicar les coses a través d’un diari. Les coses importants – i l’economia del nostre club ho és – mereixen ser explicades amb rigor i per boca dels que en saben. El que diu un diari, amb tots els respectes per l’AS i per tots els diaris, no sé quina part té de cert i quina part té d’invenció del periodista. A mi m’encantaria que Sergio Oliveró fes una presentació de la situació econòmica del club, parlant de present i de futur. Amb un projector i un Power Point. I amb un torn obert de preguntes que pogués respondre.

Està clar que el club ha engegat una campanya de neteja d’imatge post-mercat de fitxatges, que també inclou la “tourné” que farà el President parlant amb diferents actors de l’entorn blanc-i-blau. Una bona iniciativa si realment serveix perquè el President escolti el que li dirà la gent.

Tornant al reportatge-entrevista de l’AS, he detectat algunes incongruències i m’assalten alguns dubtes.

Primera. Oliveró ens explica que en 2 anys vendrem una part de la Ciutat Esportiva de Sant Adrià per uns 22 milions d’euros. No sé si amb els temps que corren és el millor moment per vendre’ns patrimoni. I tampoc sé si aquests 22 milions són una bona operació o no, perquè ningú sap, per exemple, de quants metres quadrats estem parlant.

Segona. Oliveró ens diu que només queden per pagar 5 milions de l’estadi. Però més endavant ens diu que de la venda de Sant Adrià, 12,7 milions aniran per pagar l’estadi. No entenc que deguem 5 milions però que en pagarem 12,7 d’aquí a 2 anys.

Tercera. Sobre la venda d’Osvaldo. Oliveró diu que un 5% va ser per l’impost de solidaritat, un 30% per Hisenda i un 30% per a inversors del club i exteriors. Total, que un 65% de la venda d’Osvaldo n0 va entrar al club. Però després ens diu que el club va ingressar 8 milions nets. Si 8 milions són el 35% de l’operació, resulta que hem venut Osvaldo por uns 23 milions d’euros. No ho entenc.

Aquests dubtes i incongruències són la demostració que potser si li poguéssim fer preguntes al senyor Oliveró, tot quedaria millor aclarit.

Viure és millor que sobreviure

2011-09-15T21:13:00.001+02:00

La gent es pot dividir de moltes maneres, però avui tinc ganes de parlar-vos de la divisió entre els que viuen i els que sobreviuen.

Els que sobreviuen són els que van tirant, els que s’aixequen cada matí maleint la seva existència i comptant les hores que els queden per davant per poder tornar a casa per ajeure’s al sofà. Són els que ja els va bé tot. O que si alguna cosa no els va bé, foten la gran rajada i es queden tant amples – i, evidentment, no mouen ni un dit per canviar res. Són les persones que s’han malacostumat a que els altres els treguin les castanyes del foc. Això sí, són els primers en criticar-ho tot i tothom, en especial als que intenten fer alguna cosa i, de vegades, no se’n surten. Sempre pensen en negatiu.

Els que viuen són els que sempre estan pensant en positiu. Són els que tenen ganes de fer coses i, a sobre, les intenten. De vegades els surt bé i de vegades no, però entenen que viure equival a tenir sempre reptes i il•lusions per davant. Això aplica a la família, a la feina i als amics. Són gent que a la feina intenta fer el millor possible, no anar només a complir l’expedient. Són gent que s’estimen la seva família i s’esforcen per anar per casa amb un somriure. Són persones que tenen amics i aquests amics porten més amics. La seva actitud positiva davant la vida es contagia al seu entorn, que és una mica més feliç. Són els que quan es troben un veí de bon matí a l’ascensor que els diu “Què, a treballar com sempre?”, ells responen “No, a treballar com mai!”.

Els que sobreviuen veuen passar el temps al seu davant. Els que viuen intenten anar sempre per davant del temps, perquè saben que no en tindran prou per fer tot el que els agradaria.

A mi m’agrada ser dels que viuen i sempre que em trobo un supervivent l’intento convèncer que està al bàndol equivocat. Que a aquest costat s’hi viu molt millor, perquè la simple alegria de veure com fas feliç algú amb el teu somriure o la teva empenta ja compensa totes les hores de son que puguis tenir acumulades perquè, com et diu la teva dona: “No m’estranya que vagis cansat, és que no pares quiet”.

Himnes i banderes

2011-09-12T16:36:00.000+02:00

Diumenge va ser la Diada i el club va voler celebrar-ho convidant a Pep Poblet a interpretar “Els Segadors” amb el seu saxo. Uns nens van estendre un parell de banderes prou llargues sobre la gespa a banda i banda del cercle central. Una bandera amb els colors de l’Espanyol. L’altra, amb els colors de la senyera.

No puc dir que no m’agradés. Sóc català, molt català. De vegades massa i tot, com em diuen alguns.

Mentre sonava l’himne es van poder sentir alguns xiulets, que van ser tapats per aplaudiments. La Curva va rematar-ho cantant “Espanyol, Espanyol”. I tot això amb l’himne del meu país sonant de fons. Vaig arribar a sentir vergonya aliena. No puc entendre com algú és incapaç de respectar l’himne d’un país.

Un cop acabat el partit, pensant amb el cap fred – i per sort amb els tres punts al sac –, vaig imaginar-me què hauria passat si el partit s’hagués jugat un 12 d’octubre i s’hagués interpretat l’himne d’Espanya. Xiulets i aplaudiments garantits, de ben segur.

És normal que en un 11-S soni l’himne de Catalunya, com també seria normal que el 12-O sonés l’himne d’Espanya. I tant un com l’altre, per dignitat, s’haurien de respectar. Però el que no trobo normal és que sonin al nostre estadi perquè l’únic que s’aconsegueix és dividir-nos.

El club és – o hauria de ser – apolític. Només banders blanc-i-blaves, només l’himne del club. I ja està. La massa social de l’Espanyol és molt diversa. Decantant-nos per una bandera o per l’himne d’un país els maldecaps generats superen els beneficis obtinguts.

Ens agradi més o ens agradi menys, la situació política de Catalunya i d’Espanya és complicada políticament parlant. No som en un país normal.

Quan anem al futbol hem de centrar els nostres esforços en animar l’equip, que ja és prou feinada. Si a sobre hem d’estar pendents de si sona aquest himne o el de dues files més endavant porta una estelada i al sector del costat hi ha una bandera amb el toro, perdem força. Ens uneixen els colors blanc-i-blau, això és de les poques coses que tenim clares. Quan sortim del camp, els que en tinguin ganes, ja tindran temps per fer política, de cantar l’himne que vulguin i de penjar-se al coll la seva bandera preferida.

(Article publicat a PericosOnline).

Els Segadors a Cornellà

2011-09-12T11:24:00.001+02:00

Ahir a la nit l'Espanyol va guanyar en un partit molt intens. Cristian Álvarez va estar en plan estelar i Sergio García en plan killer. Poca gent se'n recorda de Kameni i Osvaldo, el primer a la grada (no estava ni convocat) i el segon perdent a casa tot i ser titular (juntament amb "lo" Bojan). La defensa va estar prou seriosa, si la comparem amb alguns partits de la segona volta de l'any passat, Verdú omnipresent, Javi Márquez desaparegut i Álvaro i Thievy totalment enxufats. Pandiani va fer de De la Peña i va intentar fer un sprint, que no comentarem aquí per evitar ferir sensibilitats.

Però avui us vull parlar dels 5 minuts previs a l'inici del partit. Pep Poblet va interpretar amb el seu saxo "Els Segadors" i l'himne de l'Espanyol des del centre del camp. A la vegada que sortien uns nens amb dues banderes llarguíssimes: una de l'Espanyol i l'altra de Catalunya.

D'entrada no em va semblar malament que s'interpretés l'himne nacional de Catalunya coincidint amb La Diada, però després em vaig imaginar què diríem si hi hagués partit el 12 d'octubre i sonés l'himne d'Espanya a l'estadi. Definitivament no crec que a Cornellà-El Prat hagi de sonar cap mena d'himne que no sigui relacionat amb l'Espanyol o amb l'esport. "Ni toros ni estelades".

A fora del camp cadascú té els sentiments i les tendències polítiques que té. Però no els barregem amb l'Espanyol, i menys dins del camp.

Negoci o amor a uns colors

2011-09-08T09:35:00.001+02:00

A finals de la setmana passada, Joan Collet, a la roda de premsa de valoració del mercat de fitxatges, entre d’altres coses, va dir: “(...) Als Consellers que van invertir diners per Osvaldo se’ls hi tornaran els diners però no cap mena de plusvàlua. (...) Tampoc és veritat ni que Dani Sánchez-Llibre ni que Ramon Condal tinguessin un 25%. (...) Tot això que s’està parlant són mentides, de gent que té ganes de fer mal”.

Se’ns informa que Ramon Condal i Dani Sánchez-Llibre no tenien el 25% del drets d’Osvaldo, i es titlla de mentiders els qui ho havien dit. Però en cap moment s’explica quin percentatge del jugador tenien aquestes dues persones. Tampoc no se’ns aclareix si hi havia més Consellers del club que tinguessin una part del jugador. De fet, el club encara és hora que publiqui algun número de la venda. En sabem els detalls gràcies a la web de la Roma.

Hem d’estar agraïts als Consellers que posen diners de la seva butxaca perquè l’Espanyol pugui comptar amb certs jugadors. En el mateix cas Osvaldo, per exemple, si Condal i Dani – i no sabem si algú més – no s’haguessin rascat la butxaca, el jugador potser no s’hauria quedat en propietat i hauria tornat al seu club d’origen després de la seva cessió. I, per tant, no hauríem pogut fer la venda que, des del punt de vista estrictament econòmic, ha significat una operació positiva per l’entitat. No sabem, però, si aquesta operació ha estat extraordinària, magnífica o simplement bona, perquè desconeixem el que finalment ha entrat a les arques de l’entitat.

Però de la mateixa manera, tenim dret a estar molestos perquè no sabem quin benefici treuen d’aquestes inversions totes aquestes persones. Si fossin tant bons, si fossin tant altruistes, jo crec que el més lògic és que informessin de quants diners posen de les seves butxaques per poder gaudir de certs jugadors. De la mateixa manera que ens haurien d’informar, en el cas de les seves vendes, de quina part va a parar a aquestes butxaques particulars. Mentre això no passi, ens haurem de refiar de les paraules de Joan Collet, que assegura que cap membre del Consell no ha obtingut cap plusvàlua en la venda d’Osvaldo.

Però al final, tot és parlar per parlar. És la posició del Consell en contra dels que imaginen que alguns fan negoci amb les compra-vendes. Tot és parlar per parlar fins que surti algú amb números a la mà i demostri el que diu. I aquí els únics que poden demostrar són els que tenen els números, o sigui, el Consell. Potser llavors podrem aclarir, d’una vegada per totes, si tot plegat és un negoci o ho fan per amors a uns colors.

(Article publicat a PericosOnline).

Sobre la immersió lingüística

2011-09-06T10:56:00.002+02:00

A Catalunya sembla que cada cop hi ha menys coses que funcionen. Una de les queden dempeus és la immersió lingüística, però ara també trontolla.

Jo crec que és un bon sistema i que fins ara ha funcionat per dos motius:

1) Els alumnes catalans tenen el mateix nivell de castellà que els de la resta de l’Estat espanyol quan acaben la formació obligatòria. Així es demostra en les notes dels exàmens.

2) Hi ha un consens gairebé total en tota la societat civil catalana. Gairebé tots els partits polítics li han donat suport. Bé, així va ser fins l’aparició de Ciutadans, que del tema lingüístic en va fer bandera. I després el PP s’ha hagut de posar a rebuf per no perdre vots i per guanyar-ne més a Espanya perquè ja sabem que fotre’s amb el català és igual a victòria segura. Tots els sindicats estan a favor de la immersió. Totes les patronals del sector també. I tots els governs que ha tingut la Generalitat també. Fins i tot les entitats andaluses hi donen suport.

Crec sincerament que la immersió ha estat una via per poder integrar els nouvinguts a Catalunya. Va servir per integrar els fills dels immigrants de la resta d’Espanya, i molt ben valorat pels seus pares, que aplaudien – i aplaudeixen – que els seus fills poguessin expressar-se en català sense cap problema. I serveix actualment per integrar els immigrants estrangers.

Jo vaig néixer l’any 76. Les meves generacions vam tenir la sort de ser de les primeres en experimentar això de la immersió. I el resultat, per mi, va ser bo. Jo em considero plenament bilingüe. Quan parlo castellà tinc accent català, que intento exagerar (sí, no dissimular-ho) quan vaig per Espanya, seguint una recomanació del gran professor de l’IESE i exconseller de Jordi Pujol, Antoni Subirà. Però els andalusos tenen accent andalús, els aragonesos tenen accent manyo i els gallecs tenen accent gallec. I és la cosa més normal del món.

Ara resulta que la immersió, per alguns, és un problema. I per això han anat al Papa Estat a posar una denúncia.

Què volen aconseguir? Doncs que una de les poques coses que funciona, i funciona bé, a Catalunya, deixi de funcionar i es converteixi en un motiu de divisió i fractura social. Volen que tinguem escoles per nens catalans i escoles per nens castellans.

Que una família té dret que els seus fills siguin escolaritzats només en castellà? Doncs sí, tenen tot el dret, només faltaria. Però quin benefici en trauran els seus fills? Quan surtin al carrer i no sàpiguen dir ni “Bon dia”, què faran? Acusar als catalans de no voler-los entendre?

Puc arribar a entendre que una persona que mai hagi viscut a Catalunya es pensi que aquí parlem català per putejar-los i perquè no ens entenguin. Puc arribar a entendre que alguns es creguin que al pati es castiguen els nens que no parlen en català, com s’ha dit alguna vegada. Però que els que denunciïn el sistema educatiu sigui gent que viu a casa nostra no em cap al cap. Repeteixo: no entenc quin benefici en trauran els seus fills. A part, és clar, d’odiar tot el que soni a català.

El futur esplendorós de Condal

2011-09-06T08:51:00.000+02:00

Dissabte la Federació Catalana de Penyes va retre homenatge a l'exPresident de l'Espanyol, Dani Sánchez-Llibre. Diumenge el nou President, Ramon Condal, va fer unes declaracions a l'Esmorzar Mariner de Vilassar. Banys de masses, que tant li agradaven a Dani i com sembla que li agraden a Condal.

Ara transcrit un resum de les declaracions de Condal (en cursiva) amb els meus comentaris entremig.

RC: Amb la meva presidència serà més del mateix, perquè està el club ben enfocat, tant econòmicament com socialment. Sempre diuen que les coses no s’han de trencar si és que van bastant bé.

Condal ja ens va dir, quan es va fer càrrec del club, que seguiria la línia de Dani. Per tant, tot molt coherent.

RC: Crec que estem en una rampa de llançament del futur del club més esplendorós que el passat. La part econòmica, aquest any, l’hem posat bastant al dia. Ara podem mirar de dedicar-nos a la part esportiva en un futur no molt llunyà.

A la Junta General d'Accionistes, abans de la pretemporada, Condal i Oliveró (àrea econòmica) ens van dir que l'economia ja estava al dia. Van dir que durant el mercat d'estiu no calia fer grans vendes. Per tant, o ens van enganyar durant la JGA o ara l'economia realment està molt millor.

Això del "futur no molt llunyà" em fa més por que una pedregada. Què vol dir "no molt llunyà"? Sis mesos? Un any? Cinc anys? Aquesta frase és molt fàcil de complir perquè és totalment subjectiva. Potser quan arribi aquest "futur", on ens dedicarem a l'àrea esportiva, serà massa tard.

RC: Planes i Pochettino aposten molt pel futbol base.

... i per això hi ha 4 canterans (1 d'ells propietat del Milan) a l'onze titular tipus de la temporada.

RC: Pandiani serà un pare esportiu per Álvaro i Thievy.

D'acord. Esperem que surti bé l'aposta.

RC: Vull demanar-li a l’afició que tingui confiança en nosaltres. Les cases s’han de fer primer pels fonaments, si ho fas al revés se’n va tot “al carajo”.

Jo no puc tenir confiança en un Consell que es contradiu entre el que diu i el que fa. Però estic d'acord que les cases s'han de començar pels fonaments. I en un club esportiu, un dels fonaments és l'àrea esportiva, no només l'econòmica. Per no oblidar l'àrea social, un fonament que amb mentides i poca transparència es cuida ben poc.

RC: No estirarem mai més el braç que la màniga.

D'acord. Però per què fitxem Héctor Moreno per 4 milions 6 mesos després de vendre Víctor Ruiz per uns 5 (7 - 2 de Dátolo)?

RC: M’hagués agradat que Osvaldo s’hagués quedat. Li tenia un apreci personal per algunes coses extra-esportives. No ha pogut ser perquè li ha sortit el contracte de la seva vida.

Jo també hagués preferit que s'hagués quedat, esportivament parlant. Això sí, m'agradaria que Condal ens expliqués què són aquestes "coses extra-esportives" que tenia amb Osvaldo.

RC: No està previst fitxar més jugadors, però si el Ramon Planes ho demana ho tenim preparat per fer un esforç.

Ara només entendria fitxar un lateral dret per cobrir la baixa de llarga durada de Mattioni. Fitxar ara jugadors per ocupar altres posicions jo només ho entendria com improvisació.

Estadístiques RCDE (3): Jugadors utilitzats

2011-09-05T09:57:00.000+02:00

En aquesta gràfica podem veure el número total de jugadors que s'han utilitzat cada temporada a la Lliga. Compten tots els jugadors, encara que només hagin disputat 1 minut.

Mauricio Pochettino, a la temporada 2010-2011, té el récord, havent fet participar 32 jugadors diferents durant la temporada en partits de Lliga.

El segueixen de prop les temporades 01-02 (Flores), 02-03 (Juande, Moya, Clemente) i 03-04 (Clemente, Luis Fernández), amb 31 jugadors utilitzats.

El mínim són 26 jugadors, les 2 temporades de Lotina (04-05 i 05-06) i la segona de Valverde (07-08).

Collet dóna explicacions

2011-09-03T15:13:00.001+02:00

Joan Collet va comparèixer aquest divendres, 2 de setembre, per donar explicacions del mercat de fitxatges. En aquest post transcrit el que he considerat més important. Al final hi ha el vídeo amb la compareixença íntegra.

(...)
Volem demostrar transparència. Donaré totes les explicacions que creieu oportunes.

Vam apostar fa més 2 anys per Pochettino i Planes. Aquesta aposta, més que mai, és més forta.

Hi ha un cert desencís, sembla que hi hagi certa crispació. La gent ens ha transmès que està molesta per tot el que tema de com ha funcionat aquest mercat de fitxatges d’aquest estiu.

Des de l’any passat, es va fer una aposta, és va invertir en Mattioni, Sergio García, Osvaldo, Dátolo (un jugador molt important).

Aquest any sembla que tothom es quedi amb la idea de que ha marxat un jugador de referència que es diu Osvaldo i ha vingut un que es diu Pandiani.

Aquest any han arribat jugadors de referència, i de talla mundial, com són l’Héctor Moreno i Albín. Tornem a tenir Dídac Vilà. Ha vingut Weiss, amb grans ofertes (de 4 o 5 milions d’euros) d’altres clubs europeus, gràcies a una gran gestió esportiva. Ha vingut un jugador (Romaric) que per nosaltres és un honor que hagi dit que vol venir amb nosaltres. I aquesta última incorporació que ha sigut Pandiani.

Tot el que ha canviat el vestidor en aquestes dues temporades ha estat una aposta econòmica del Consell d’Administració. A nivell econòmic no se’ns pot dir que el Consell no hagi fet un gran esforç.

Hi ha hagut una sèrie de jugadors que a nivell esportiu no comptaven: Valdo, Beranger, Román, Lola, Coro, Ángel. Us en podria dir fins a 10 o 12 jugadors. Per nosaltres el més fàcil hagués estat dir que no es pot fitxar, que no es pot fer res, i que l’entrenador anés tirant amb això.

El Consell aposta molt fort i amb tota la confiança per aquest projecte esportiu.

Hi ha hagut una sèrie de sortides per necessitats econòmiques en aquell moment o perquè era una bona oportunitat econòmica pel club o perquè el jugador ens ho ha demanat.

Sabem que el tema Osvaldo ha sabut greu a l’afició. Que quedi clar que ens ha sabut greu a tothom. Però el projecte esportiu del nostre club no és només Osvaldo. Des del primer moment cap estament del club té cap intenció que el jugador se’n vagi. Ningú. Vam posar un mínim de venta que parlava de 20 milions d’euros. Un jugador que no feia ni 12 mesos li demana al President que el compréssim perquè volia estar aquí molts anys, perquè estava molt a gust. I d’un dia per l’altre tot això va canviar. La seva marxa ha sigut per motius estrictament econòmics. L’any passat ens vam beneficiar del que li va fer al Bolonia i aquest any ha estat al revés.

Com a gestors que som d’aquesta institució, el cor ha de quedar en un segon terme i hem de pensar amb el cap.

Mauricio Pochettino exerceix de gran entrenador i psicòleg al vestidor. Com a bon entrenador que és, ha de ser el gran líder.

Veient les declaracions d’Osvaldo a la seva presentació a Roma, estic convençut que no es mereixia estar aquí. Ha faltat al respecte als tècnics, als Consellers i a l’afició. En els Consellers que van invertir diners per Osvaldo se’ls hi tornarà els diners però no cap mena de plusvàlua, això no és veritat. Tampoc és veritat ni que el Dani ni que el Ramon Condal tinguessin un 25%. Tot això que s’està parlant són mentides, de gent que té ganes de fer mal.

Tenim un rigor econòmic que no variarem. Sabem que hi ha situacions que són impopulars, sabem que hi ha decisions que no són bones. Tenim un projecte molt clar.

La lliga espanyola està molt malament, tots sabem com estan tots els clubs. En aquests moments hi ha entre 10 i 12 clubs de Primera Divisió que estan en llei concursal o que acaben de sortir d’ella. El que no farem serà prendre decisions per anar encaminats cap aquí. Han de canviar moltes coses, com la vergonya del repartiment dels drets televisius.

Només podem dir a la gent que entenem que sap greu tot aquest tema, però esportivament no està el tema com aquest ambient que es palpa, com aquesta crispació que hi ha. Com a mínim transmetre confiança, unitat. Aquest projecte és molt maco. Aquest projecte d’aquests jugadors que s’han fitxat ve acompanyat d’un gran projecte de futbol base.

Li demanem a la gent unitat, que recolzi a aquest equip, que és molt jove però amb moltes aspiracions. Hem d’anat tots a una. Les crítiques que hagin de fer al Consell les acceptarem i les respectarem, però el recolzament per l’equip ha de ser al 100%. En aquest club sempre ens hem autodestruït una miqueta.

Estadístiques RCDE (2): Classificació

2011-09-03T14:17:00.000+02:00

En aquesta gràfica podem veure la classificació de l'Espanyol en les últimes 11 temporades.

La millor classificació la vam obtenir la temporada 2004-2005, amb Miguel Ángel Lotina d'entrenador. Va ser la famosa temporada que no van quedar 4rts (que ens hagués classificat per la Champions) perquè l'àrbitre va anul·lar un gol legal de Toni Velamazán al camp d'Osasuna a la última jornada.

La pitjor classificació va ser la temporada 2002-2003, temporada en la que vam arribar a tenir fins a 3 entrenadors: Juande Ramos (5 jornades), Ramon Moya (9 jornades) i Javier Clemente (24 jornades).

Estadístiques RCDE (1): Entrenadors

2011-09-02T12:04:00.000+02:00

Amb aquest post enceto una sèrie dedicada a estadístiques de l'Espanyol de les últimes 11 temporades (des de la temporada 2000-2001 fins la 2010-2011).

Per començar, recordem el llistat d'entrenadors del club durant aquestes 11 temporades:

2000-2001 Paco Flores

2001-2002 Paco Flores

2002-2003 Juande Ramos (5 jornades), Ramon Moya (9 j), Javier Clemente (24 j)

2003-2004 Javier Clemente (10 jornades), Luis Fernández (28 j)

2004-2005 Miguel Ángel Lotina

2005-2006 Miguel Ángel Lotina

2006-2007 Ernesto Valverde

2007-2008 Ernesto Valverde

2008-2009 Tintín Márquez (13 jornades), Mané (6 j), Mauricio Pochettino (19 j)

2009-2010 Mauricio Pochettino

2010-2011 Mauricio Pochettino

Alguns fets i una conclusió a 1 de setembre

2011-09-01T12:04:00.001+02:00

Fet 1. Per fi s’ha tancat el mercat de fitxatges. L’últim dia ha estat frenètic i hem incorporat a Romaric, que arriba cedit. Sembla que Pandiani serà el proper.

Fet 2. Des que Pochettino va arribar a la banqueta de l’Espanyol, fa dos anys i mig, només hi ha dos supervivents a la plantilla: Carlos Kameni i Cristian Álvarez. Kameni està a la plantilla però com si no hi fos.

Fet 3. A la Junta General d’Accionistes, Ramon Condal i Germán De la Cruz van dir que aquesta temporada es lluitaria per Europa.

Fet 4. A la Junta General d’Accionistes, Sergio Oliveró va dir que l'economia estava sota control.

Fet 5. Onze tipus per la temporada 2011-2012: Cristian; Mattioni, Amat, Moreno, Dídac; Romaric, Javi Márquez; Albín, Weis, Verdú, Álvaro. És a dir, quatre canterans, un dels quals és propietat del Milan.

Fet 6. Aquesta pretemporada han causat baixa del club onze jugadors (Osvaldo, De La Peña, Luis García, Callejón, Chica, David Garcia, Coro, Román, Ángel, Duscher i Iván Alonso), hem fitxat 3 jugadors en propietat (Albín, Luna i Héctor Moreno) i hem aconseguit la cessió de 3 jugadors (Dídac, Weiss i Romaric).

Fet 7. Hem venut a Osvaldo per 15 milions + variables. En sabem els detalls gràcies a la web de la Roma. El nostre club només va penjar un comunicat a la web dient que s’havia venut el jugador.

Fet 8. Ferran Corominas ha deixat l’Espanyol gratis i per la porta del darrera.

Fet 9. Javi Chica ha deixat l’Espanyol gratis i per la porta del darrera.

Fet 10. David Garcia ha deixat l’Espanyol gratis i per la porta del darrera.

Fet 11. Ángel Martínez ha deixat l’Espanyol gratis i per la porta del darrera.

Fet 12. Luis García ha deixat l’Espanyol gratis l’últim dia del mercat de fitxatges.

Fet 13. Kiko Casilla és el tercer porter de la plantilla.

Fet 14. Després de les vendes de Víctor Ruiz i Dídac Vilà al mercat d’hivern, Sergio Oliveró va assegurar que no caldria fer cap venda al mercat d’estiu. Però al mercat d’estiu hem venut Osvaldo per 15 i Callejón per (sembla) uns 5.

Fet 15. Ahir es va rumorejar que aconseguiríem la cessió del davanter de l’Ajax Mounir El Hamdaoui. Avui sabem, per boca de Ramon Planes, que el club no podia pagar la fitxa que demanava el jugador. No sabem on han anat a parar els 20 milions que, segons el que ens van dir al gener, no eren necessaris.

Fet 16. Després de la final de la Copa Catalunya, Ramon Planes va dir que amb Thievy s’havia d’anar molt a poc a poc. Ara Ramon Planes ens diu que un dels avantatges de no fitxar Mounir El Hamdaoui és que no taparà homes com Thievy i Álvaro.

Fet 17. A finals de juliol ja semblava molt probable que Osvaldo acabés marxant. Se’ns va dir que el club tenia el mercat pentinat i amb alternatives sobre la taula. Osvaldo va acabar marxant el 25 d’agost i, pel que s’ha comprovat, les alternatives s’havien evaporat. A excepció de Pandiani.

Fet 18. El club ha signat un acord de patrocini amb Cancún. Però no se’ns expliquen els detalls econòmics.

Fet 19. Els abonaments de la temporada han pujat molt. El primer partit de lliga a l’estadi es jugarà un diumenge a les 10 de la nit.

Conclusió. Analitzant els fets, no em crec que l’economia del club estigui sota control com ens van dir a la Junta General d’Accionistes.

(Article publicat a PericosOnline).

Primer minimitzar les despeses

2011-08-31T12:16:00.001+02:00

Ahir feia un post (“La gallina dels ous d’or explotarà”) on alertava que el futbol espanyol està en greu perill de fotre un pet com un aglà. S’ha tibat massa la corda durant anys i, ara, enlloc d’intentar buscar solucions, sembla que s’opta per amagar la merda sota l’estora i qui dia passa, any empeny.

El repartiment dels drets de televisió són una part del problema. Caldria revisar la seva redistribució i fer-la més equilibrada. Barça i Madrid veurien rebaixats els seus ingressos però els altres 18 millorarien. Això seria una bona solució si tinguéssim garanties que “els altres 18” farien un ús responsable dels ingressos extra que rebrien. Però jo en tinc molts dubtes. L’ADN espanyol – el del trilero, el del és més llest és el que més estafa – ens duria a un escenari, si cal, encara pitjor. M’explico.

Posem que un equip dels “altres 18” ara ingressa 10 milions anuals pels drets de TV.

Posem que aquest ingrés suposa el 50% de les entrades del pressupost. Posem que aquest equip es gasta 15 milions en sous, deu 5 milions de sous a la plantilla, té un deute de 50 milions i un dèficit anual de 5 milions.

El panorama resumit seria:

- Pressupost anual: + 20 M EUR

Ingressos:
- Ingrés anual per TV: + 10 M
- Ingrés anual per abonaments (socis): +5 M
- Ingrés anual per patrocinadors: + 5 M

Despeses:
- Despesa anual en sous: - 15 M
- Despeses anuals extres: - 10 M

Conclusió:- Dèficit anual: - 5 M

Què són les despeses anuals extres? Doncs bàsicament despeses provocades pels deutes arrossegats de males gestions anteriors:
- 50 milions que deuen als bancs i que cal anar tornant (amb uns interessos desorbitats).
- 5 milions que deuen en sous a la plantilla, que és molt probable que es paguin just abans de tancar l’exercici. I és probable que per pagar aquest deute de la temporada que s’acaba s’utilitzin els diners dels abonaments dels socis de la temporada següent. Conclusió: utilitzar els diners del futur per pagar les despeses del passat.

Val, fet aquest petit exercici, ara anem a la situació hipotètica de que aquest club que fins ara ingressava 10 milions anuals per drets televisius, passa a ingressar-ne 15. Fixeu-vos que estem parlant d’un augment del 50%, cosa improbable, però estem fent suposicions.

El que dictaria el sentit comú és que aquests 5 milions anuals extra anessin destinats a:
- Eixugar deute amb els bancs (passar de 50 M a 45 M). Fixeu-vos que cada temporada es podrien anar eixugant 5 M més al banc, perquè cada temporada el club ingressaria 15 M enlloc de 10 M pels drets de televisió.
- Quadrar els sous pendents de la plantilla (passar de 5 M a 0 M).

Això és el que dictaria el sentit comú. Però oi que a ningú li passa pel cap que algun club ho fes? Oi que el més normal és que utilitzessin aquests 5 M extra anual per fitxar més jugadors o per pagar millors sous? Amb el perill que algú es passés de frenada i el deute o els sous pendents anessin en augment i cada temporada fos pitjor.

Doncs aquí és on volia arribar. Està molt bé que demanem un repartiment més just dels drets de TV, però cal començar a apretar-se el cinturó a dintre cada casa (cada club) des de ja. No busquem excuses fora quan el principal problema el tenim dins. Cal minimitzar i controlar les despeses primer. L’hipotètic augment dels ingressos no ens pot fer oblidar que ja podem anar fent feina. I en tenim molta per fer.

La gallina dels ous d’or explotarà

2011-08-30T15:02:00.003+02:00

Avui a Twitter el hashtag #ligademierda és Trending Topic a Espanya, que vol dir que està entre els més utilitzats a l’Estat. Les golejades de Madrid (0-6 a Saragossa) i Barça (5-0 contra Vil•la-real) han desfermat una onada de queixes per part de molts aficionats dels altres clubs de Primera.

Des de fa tres temporades, i aquesta es preveu que serà la quarta, Barça i Madrid juguen una lliga i la resta d’equips una altra. La temporada passada la diferència de punts entres el primer i el tercer classificat va ser de 25 punts. L’anterior, de 28. I l’altra, de 17.

La diferència de gols encara és més escandalosa. Les tres últimes temporades tant Barça com Madrid han rondat els 100 gols, mentre que els tercers classificats només han passat de 60 gols en una de les 3 temporades.

La temporada passada, Barça i Madrid, per aquest ordre, van ser els dos clubs del món de qualsevol esport (repeteixo: de qualsevol esport) que més van pagar en sous als seus futbolistes.

El Madrid porta gastats més de 300 milions d’euros en fitxatges en les 3 últimes temporades. El Barça s’ha gastat més de 200 milions d’euros.

Pel que fa al repartiment de drets televisius, Barça i Madrid s’emporten gairebé la meitat del pastís de la Primera divisió. L’altra meitat se la reparteixen entre 18 clubs. A la resta de grans lligues europees (Anglaterra, Itàlia, Alemanya) el repartiment és molt més equitatiu, que no significa repartiment a parts iguals.

Fins aquí, dades objectives.

Molta gent atribueix tots els mals de la lliga espanyola, la famosa #ligademierda que corre pel Twitter, al repartiment dels drets de televisió. Jo no hi estic d’acord. El que fa aquest repartiment – sota el meu punt de vista desequilibrat i, per tant, injust – és agreujar les diferències entre els dos “grans” del futbol espanyol i la resta.

Però el problema és molt més profund. El problema és que a Espanya, això del futbol, s’ha viscut amb molta alegria. Segurament el país va com va – políticament i econòmicament parlant – perquè Espanya és un país on molts dirigents s’han acostumat a fer el que han volgut amb total impunitat i el que no ha robat ha estat el tonto de la classe.I en el futbol ha passat exactament el mateix. Tots (repeteixo: tots) els clubs han estirat més el braç que la màniga, pagant sous i traspassos desorbitats. La gran diferència és que els dos poderosos gaudeixen de la simpatia de tots els estaments, que els permeten seguir-se endeutant a base de crèdits descomunals per poder fitxar i pagar els sous. Els ingressos per les teles són una peça fonamental en l’engranatge dels dos “grans”, sense el qual haurien de començar a desmantellar les seves plantilles.

Els altres 18, que no tenen ni el suport polític ni institucional del Govern, veuen en un millor repartiments dels drets de TV la seva supervivència, que és molt diferent que la opulència que veuen els “grans”. Barça i Madrid necessiten el pastís televisiu per seguir tenint les millors plantilles del planeta. Els altres 18 volen rascar una mica més per no haver de tancar la paradeta.

Però, repeteixo, per mi el problema de fons és que els clubs han estat – i, en molts casos, estan – dirigits per incompetents. I la LFP també. I la Federación de Futbol també. I sinó perquè es va obligar a convertir-se en S.A.D. a la majoria de clubs, però es va permetre, curiosament, que Barça, Madrid i Athetic de Bilbao seguissin com a clubs?El futbol espanyol està malalt. Només cal veure les plantilles lamentables de la majoria de clubs. L’avarícia de Barça i Madrid, que necessiten menjar-se els altres per poder seguir en plan “patada a seguir”, ens està conduint a una lliga mediocre. I això és insostenible. Els 18 “petits” han d’apretar-se el cinturó, però Barça i Madrid també han de baixar el seu llistó, sinó es volen carregar la gallina dels ous d’or, que és la que, al cap i a la fi, els permet estar on són i tenir els equips que tenen.

Per acabar desmuntaré uns dels tòpics dels culers, abans que a algun li doni per escriure’l com a comentari. Ja ho he dit més amunt. Que la primera plantilla del Barça estigui farcida de jugadors de la pedrera, no vol dir que aquests jugadors surtin gratis. A Messi se l’ha hagut de renovar 6 o 7 vegades em 5 temporades per anar-li apujant la fitxa. I no s’ha fet pel seu gran rendiment – que també – sinó perquè se n’aniria a un club on se li pagués més, per molt que es petonegi l’escut. I com a ell, a tots els altres. Per alguna cosa és l’equip que més ha pagat en sous de tot l’esport mundial.

Fins mai, Osvaldo

2011-08-25T17:51:00.001+02:00

Fa cosa d’un any vaig escriure un article titulat “Sense ídols” que potser podria copiar ara i ja tindria l’article fet.

Osvaldo ha fotut el camp. Diuen que allà on va li paguen el triple. Diuen que Dani i Condal s’han endut un 25% del traspàs.

Diuen moltes coses, que no sé si són veritat, mentida o cap de les dues anteriors. Els fets objectiu són dos. Primer, ha marxat el golejador. Segon, les arques del club s’han engreixat. La quantitat exacta no la sabem ni la sabrem, però l’ordre de magnitud és bo si el comparem amb l’ordre de magnitud del que ens va costar.

Podem discutir si és millor tenir els diners o tenir el jugador. És un debat complicat perquè, com sempre, no tot és blanc o negre. Si fóssim rics no hi hauria debat. Però el problema és que no som pobres, sinó el següent.

Diuen que el jugador volia marxar. Totalment legítim, tothom és lliure de fer el que vulgui. Però que sigui legítim no vol dir que accepti la mentida. Fins fa pocs dies deia que es volia quedar. I m’estic ficant en un altre carreró sense sortida perquè entre els que diuen que el jugador volia marxar i els que diuen que el club el volia vendre, no sé amb qui quedar-me. Per si de cas, em quedaré a mig camí. Suposem que tant Osvaldo com el Consell ja els hi va bé el traspàs.

Ara toca passar pàgina. Osvaldo és el passat i, a partir d’ara, utilitzaré el temps verbal adequat quan parli d’ell. Espero que no torni mai més. El vam treure del pou quan estava a Itàlia i ens ho va pagar marxant a les primeres de canvi. Per altra banda, a favor seu cal dir que mai li va fer petons al nostre escut. Mentre va estar aquí no va dir que l’Espanyol era un trampolí. Però ja hem vist que no cal dir segons què per saber què se’n pensa.

No puc desitjar-li bona sort. Tampoc li vull cap mal. Va marcar bastants gols quan vestia la nostra samarreta. A canvi va cobrar el sou que deia el contracte que havia signat. Res més. Una relació comercial més. No tinc ídols però ell va fer massa poc pel meu club com perquè arribés a ser-ho si algun dia em plantegés tenir-ne. Aquí pau i després glòria. Allà on va es veu que també hi ha molta festa de nit i serà feliç (diuen, jo no ho sé, que “la noche le confunde”). Fins mai, Osvaldo.

(Article publicat a PericosOnline).

Jo vull votar

2011-08-24T15:53:00.002+02:00

Ahir José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, o sigui, PSOE i PP, es van posar d'acord en una cosa. La notícia es podria quedar aquí, perquè ja és prou noticiable que PP i PSOE estiguin d'acord en quelcom.

I resulta que es van posar d'acord en aquell punt on sempre es troben: en retallar l'estat de les autonomies. Els dos grans partits espanyols - nacionalistes espanyols - ténen la mateixa idea d'Espanya al cap: "Una y Grande". Com ja he escrit moltes vegades en aquest blog ("Harmonitzar o desmembrar", 18/01/2011), uns (PP) van més a sac en la defensa de la unitat d'Espanya i els altres (PSOE) tenen unes formes més moderades, però al final, que és el que acaba comptant, tots van a parar allà mateix: "España 1 y no 51".

I no cal donar-li més voltes. És totalment legítim. Els pobles, els països són lliures i soberans per pensar en els seus propis interessos. I quan Espanya vol limitar l'autonomia de les autonomies (valgui'm la redundància), ho fa pensant que centralitzant el poder i deixant les 17 autonomies com 17 tristes regions li anirà millor.

Zapatero va proposar modificar la Constitución i Rajoy va aplaudir amb les orelles. Semblen disposats a obrir la caixa de Pandora: la Constitución Española.

Jo tenia entès que si es modifica la Constitución és necessari convocar un referèndum entre tots els espanyols per refrendar-la, però avui Rajoy ja ha corregut a dir que la reforma que es planteja no necessita referèndum.

En qualsevol cas, sembla clar que PSOE i PP volen modificar la famosa Carta Magna per controlar per llei el dèficit màxim de les autonomies. No tenen previst, però, aprofitar per controlar, també per llei, l'espoli màxim de les autonomies. Ningú no es planteja publicar, per llei, les balances fiscals. Ni tampoc a cap il·luminat se li ha passat pel cervellet replantejar-se allò del café para todos.

En qualsevol cas, a Twitter s'ha engegat un moviment ciutadà canalitzat a través del hashtag #jovullvotaradeuespanya, on la gent defensa el seu dret legítim d'expressar-me mitjançant les urnes. Jo també vull votar. Tots hauríem de poder votar. Uns votarien "Adéu Espanya" i d'altres no, però tots ens podríem expressar en igualtat i sense por.

Sembla, però, que PSOE i PP no deixaran que la gent voti lliurement. Deuen tenir por. Si no, no ho entenc.

Álvaro és el present

2011-08-23T15:24:00.000+02:00

Álvaro Vázquez, nascut a Badalona el 27 d'abril de 1991. Jugador de la cantera de l'Espanyol des del Cadet B (el 2005). Té 20 anys i ha sigut el segon màxim golejador del mundial sub-20, que ha disputat amb la selecció espanyola.

En tots els partits que ha jugat amb el primer equip de l'Espanyol ha demostrat que té fusta de golejador. La seva forma de jugar, agressiva, amb molta mobilitat, contínuament buscant la desmarcada tirant diagonals, recorda, diuen els que en saben, els inicis de David Villa. A mi també em recorda al gran Raul Tamudo, perquè es nota que és "murri". Té aquella xispa que tenen els bons davanters, busca sempre la porteria, té olfacte golejador. I, el que és important, es passa tot el partit lluitant sense defallir, sense abaixar els braços.

Sembla que, per fi, avui es tancarà la venda d'Osvaldo, que ha tornat a deixar plantats els seus companys i l'entrenador el dia que tornaven a entrenar després dels 3 dies de vaga.

Jo no sortiria com un boig a buscar cap substitut per la davantera. Me la jugaria amb Álvaro. També tenim a Sergio García, Thievy i, fins i tot, Luis García.

Fitxar un davanter ara a corre-cuita (només falten 8 dies perquè es tanqui el mercat) segurament provocaria malgastar els diners que ingressem per Osvaldo. Si fitxem algun jugador provinent d'alguna lliga sudamericana hem de comptar amb el famós període d'adaptació, que traduit significa que fins d'aquí a un parell de mesos, amb una mica de sort, no estarà a to.

És el moment que Pochettino, Planes i els responsables esportius del Consell prediquin amb l'exemple: cantera. Ara és el moment d'apostar-hi fermament. Cantera, cantera, cantera. De veritat, no quan els "altres" es lesionen o no estan a l'alçada. Aprofitem el bon pessic econòmic que ingressarem de la venda d'Osvaldo per sanejar una mica els comptes del club. Osvaldo és el passat. Álvaro és el present.